Resultats de la cerca
Es mostren 5578 resultats
les Adoberies de Lleida
Antics establiments medievals dedicats al tractament de pells d’animals a la ciutat de Lleida.
Situades a la rambla de Ferran, es descobriren el 2002 en enderrocar l’edifici que hi havia a sobre Daten del segle XIII i són, per tant, les més antigues dels Països Catalans L’espai ha estat habilitat per a poder rebre visites obert des de mitjan 2010 gràcies a la installació d’un espai d’informació a l’entrada i d’una passera que recolza suspesa en l’estructura metàllica de l’immoble
costell
Història
Pal on hom lligava el qui era condemnat a la vergonya pública.
Les formes més corrents foren una columna de pedra amb anelles o bé unes fustes que, en unir-se, deixaven uns forats per a subjectar algun membre del condemnat Solia ésser a l’entrada de les poblacions o en un lloc públic A Castella fou molt utilitzat fins al s XIX a França fou abolit el 1789, i a Anglaterra, on era molt aplicat per als delictes d’impremta, ho fou el 1837
degotador
Aparell mèdic emprat per a administrar les perfusions.
Consta d’un tub connectat per un extrem al flascó d’infusió i per l’altre al lloc d’entrada de la perfusió correntment una vena intercalat, hi ha un petit dispositiu que serveix per a fer visible la caiguda, de gota en gota, de la perfusió Hom en regula la velocitat mitjançant una vàlvula accionada manualment o bé mitjançant un dispositiu electromecànic que permet una precisió més acurada bomba d’infusió
Miguel Caxa de Leruela
Història
Llicenciat i alcalde mayor entregador de la Mesta.
Valorà negativament l’entrada de metalls d’Amèrica per la inflació que comportava, i proposà com a remei de tornar a la pràctica antiga tot reduint l’agricultura a benefici de la ramaderia El seu Discurso sobre la principal causa y reparo de la necesidad común, carestía general y despoblación de estos reinos 1627 fou desenvolupat en Restauración de la abundancia antigua de España o Prestantísimo, único y fácil remedio de su carestía presente 1631
Francisco de Villalpando
Arquitectura
Escultura
Arquitecte, escultor, forjador i teòric d’art renaixentista castellà.
Actiu a Toledo del 1552 fins a la mort, féu les arcuacions altes i una gran part dels arcs d’entrada a l’escala de l’alcàsser d’aquella ciutat Com a forjador, destaca la magnífica reixa de la capella major de la catedral de Toledo i les de la catedral de Palència Home d’una important formació humanística, el 1552 traduí els llibres tercer i quart del tractat d’arquitectura de Serlio
Gemini
Astronàutica
Vehicle del programa Gemini que serví de pont tecnològic entre els del programa Mercury i els de l’Apollo.
Consta de tres elements el mòdul de comandament , centre de control i habitacle de la tripulació i l’únic que era recuperat, el mòdul d’impuls , amb quatre motors de retroacció destinats a aconseguir l’entrada a l’atmosfera, i el mòdul d’equipament , proveït dels motors de posició, de les reserves de combustible dels dipòsits d’oxigen i hidrogen i d’una part del sistema de condicionament de la cabina habitada
Arthur Seyss-Inquart
Història
Polític austríac.
Militant nazi des del 1928, fou gauleiter de Viena i, gràcies al suport de Hitler, ministre de l’interior 1938 En dimitir el canceller Schuschnigg, afavorí l’entrada de les tropes alemanyes al país i l’ Anschluss Arran d’això esdevingué statthalter d’Àustria Durant la Segona Guerra Mundial fou, successivament, adjunt de Frank a Polònia 1939 i comissari del Reich a Holanda 1940-45 Jutjat pel tribunal de Nuremberg, fou penjat
Tractat de París
Política
Dret
Tractat signat l’any 1951 a París que creà formalment la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA).
Tenia com a finalitat la creació d’un mercat unificat entre els estats signants per a aquests recursos bàsics i neutralitzar les rivalitats que podien derivar-se de la seva possessió, molt especialment entre la República Federal d'Alemanya i França Bé que hom li atorgà una vigència de cinquanta anys, fou superat per l’entrada en vigor dels tractats de Roma 1958 i de Maastricht 1993, d’abast molt més ampli
metge intern resident
Educació
Formació pràctica complementària dels llicenciats en medicina introduïda a l’Estat espanyol el 1978 per tal de formar metges especialistes.
Dura quatre anys i és imprescindible per a presentar-se a diverses oposicions de la sanitat pública Per a accedir al MIR cal fer un examen L’any 1995, les protestes dels estudiants de medicina davant l’entrada en vigor d’una directiva europea que els obligava a dos anys d’especialització per a accedir a la sanitat pública, motivà la decisió del govern de donar dues oportunitats als llicenciats per a superar l’examen del MIR
centre òptic d’una lent

Centre òptic d’una lent
© fototeca.cat
Física
Punt situat a l’interior d’una lent i sobre el seu eix òptic, tal que tot raig que hi passa prové d’un raig incident que és refractat per la lent de tal manera que el raig refractat que en surt és paral·lel a l’incident.
Així doncs, el centre òptic O és la imatge que del punt nodal objecte N de la lent dóna la primera superfície d’aquesta o dioptre d’entrada la imatge d' O donada per la segona superfície de la lent o dioptre de sortida és el punt nodal objecte N ' En l’aproximació d’una lent infinitament prima, els punts O , N , i N ' coincideixen amb el punt d’intersecció de la lent amb l’eix òptic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina