Resultats de la cerca

Franciscà conventual, fou professor a Salamanca i a la Sorbona dins el moviment lullià encapçalat per Lefèvre d’Étaples, inaugurà una etapa de revaloració de l’art lulliana com a mètode de disputa Entre el 1514 i el 1517 edità diversos texts lullians a Lió, París i Colònia obres de Pere Daguí i opuscles apòcrifs, i probablement intervingué també en l’edició lionesa de l' Arbor scientiae del 1515 La seva obra original més important és Explanatio compendiosaque applicatio artis Raymundi Lullii Lió, 1523, recull de tractats sobre les matèries científiques més diverses, alguns dels…

Fill d’un immigrat de Graus, de molt jove ingressà a la Unió Catalanista, dirigí “Pàtria Nova”, una etapa de “L’Intransigent”, i collaborà a “Subversió Nacionalista” 1918 Soci del CADCI, fou un dels fundadors de La Falç, s’esmerçà a difondre l’obra de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i mantingué una constant relació amb els catalans d’Amèrica Detingut el 1939, essent funcionari de l’ajuntament, un consell de guerra sumaríssim el condemnà a mort, acusat d’independentista, i fou executat pel maig d’aquell any La seva filla, Roser Latorre i Gaia Barcelona 1932,…

En la breu etapa inicial que acabà el 1936, aconseguí que el perllongament de la Diagonal fins Esplugues tingués més amplària que el traçat inicial Reprengué l’activitat el 1952 amb l’organització d’actes cívics Els anys setanta, presidida per Josep M Poal i Ballarín, encapçalà diverses campanyes denúncia del projectat ‘Plan de la Ribera’, petició de soterrament del trànsit a la plaça de Lesseps, recuperació del monument al Doctor Robert Destacà en les accions collectives a favor del català El 1975 en fou elegit president Ramon Fuster i Rabés El 1981, amb Miquel Esquirol i…

Autora prolífica, en una primera etapa creativa centrà les seves novelles en figures femenines sofrents Disznótor , ‘Matança del porc’, 1960 Pilátus , 1963 Katalin utca , ‘El carrer de Katalin’, 1969 Les novelles Ókút 1970 i Régimódi történet ‘Història a l’antiga’, 1977 s’inspiren en records de la infantesa Entre els seus drames, bastits sobre episodis de la història medieval d’Hongria, destaquen Az a szép fényes nap ‘Aquell sol bell i brillant’, 1976 i A meráni fiú ‘El jove de Merano’, 1980 Són molt populars les seves novelles escrites per al jovent Mondják meg Zsófiának ‘…

Fundador i principal dirigent de la Christlich-Soziale Union CSU Fou diputat del Landtag 1949-78 i portaveu del grup parlamentari CDU/CSU 1963-66 També ha estat ministre del govern federal en nombroses ocasions d’afers especials, 1953 d’afers atòmics, 1955 de defensa, 1956-62 de finances, 1966-69 i fou ministre-president del govern de Baviera des del 1978 En la seva etapa com a ministre de defensa, reorganitzà i modernitzà l’exèrcit alemany occidental La seva política fou sempre caracteritzada per una rígida posició anticomunista Entre d’altres obres, publicà Deutschland, Deine…

Fou un dels pioners d’aquest esport a Catalunya S’inicià al Club Ciclista El Pedal i fou campió provincial de Tarragona 1906 El 1908 participà en la primera edició de la Volta a Tarragona Fou professional 1909-11 i guanyà la primera edició de la Volta a Catalunya 1911 i dues de les seves etapes A partir del 1939 dirigí la Volta a Catalunya, i, el 1940, la primera volta d’equips de nacions Creà l’equip Galindo a Barcelona El 1970, amb motiu de les bodes d’or de la Volta a Catalunya, rebé un homenatge pòstum al final de la primera etapa

El 26 de desembre de 1411 fou designat pel parlament català reunit a Tortosa com a substitut de Lluís de Requesens en la comissió de vint-i-quatre encarregada d’endegar els afers del país durant l’interregne de 1410-12 judicà maig del 1412 els allegats dels emissaris del pretendent Lluís d’Anjou que rebutjaven alguns compromissaris encarregats de l’elecció En ésser proclamat Ferran d’Antequera 1412, en seguí la causa i combaté Jaume d’Urgell En la darrera etapa del Cisma d’Occident fou emissari de la corona catalanoaragonesa davant de l’emperador Segimon a Narbona, el 1416 i del…

Participà com a poeta i periodista en el superrealisme, i des del 1950 esdevingué una de les figures més importants del teatre de l’absurd, amb La grande et la petite manoeuvre 1950, L’invasion 1950, Le professeur Taranne 1951 i Le ping-pong 1953 El 1955 inicià una nova etapa amb les obres Paolo Paoli 1957 i Printemps 71 1960, on adoptà els temes i les tècniques del teatre èpic Amb La politique des restes 1962 presenta la relació entre la neurosi individual i el seu rerefons social i polític, i a Off limits 1969 es reflecteix l’agudització de la seva crisi psicològica, que acabà…

Germà del músic Joan Llongueres Estudià a Llotja Acomplí la primera etapa de la seva vida professional, entre el Modernisme i el Noucentisme, a Terrassa i a Barcelona Els anys 1907-08 exercí al taller de la Sagrada Família amb Gaudí, amb qui també collaborà en la Pedrera i en el projecte dels vitralls de la seu de Palma Mallorca Posteriorment s’especialitzà en la decoració d’interiors les cases de Lluís Plandiura, a la Garriga i a Barcelona, l’alcaldia de la casa de la ciutat de Barcelona amb Nogués, el Palauet Albéniz o el Conventet de Pedralbes, que deixà inacabat També exercí…

Fill de Ptolemeu VIII, governà amb la seva mare Cleòpatra III, la qual aconseguí d’allunyar-lo a Xipre 107 aC per donar el tron al germà Ptolemeu X , dit Alexandre I ~140 aC — 88 aC, el qual regnà del 107 al 88 aC, que hagué de fugir d’Egipte a causa d’un avalot A la seva mort 88 aC, el Soter ocupà novament el tron Durant aquesta segona etapa es produí la revolta de la Tebaida 88-86 aC El succeí, durant vint dies, el net Ptolemeu XI , dit Alexandre II ~100 aC — 80 aC, mort assassinat en un avalot En el testament lliurà Egipte als romans