Resultats de la cerca

El 26 de desembre de 1411 fou designat pel parlament català reunit a Tortosa com a substitut de Lluís de Requesens en la comissió de vint-i-quatre encarregada d’endegar els afers del país durant l’interregne de 1410-12 judicà maig del 1412 els allegats dels emissaris del pretendent Lluís d’Anjou que rebutjaven alguns compromissaris encarregats de l’elecció En ésser proclamat Ferran d’Antequera 1412, en seguí la causa i combaté Jaume d’Urgell En la darrera etapa del Cisma d’Occident fou emissari de la corona catalanoaragonesa davant de l’emperador Segimon a Narbona, el 1416 i del…

Després d’una primera etapa underground , The Wedding Party , 1964 s’integrà a la indústria del cinema amb films fantàstics Carrie , 1976 The Fury , 1978, inspirats en l’obra de Hitchcock Dressed to Kill , 1980 Body Double , 1984 o de caràcter cinèfil Blow Out , 1981 A Casualities of War 1988 tractà amb estil efectista el tema de la guerra del Vietman, i feu l’adaptació de la novella de Tom Wolfe The Bonfire of the Vanities 1990 També ha dirigit Raising Cain 1992, Carlito's Way 1993, Mission Impossible 1996, Snake Eyes 1998, Mr Hughes 2000, Mission to Mars 2000 i Femme Fatale…

Guanyà el Gran Premi de Catalunya 1959 com a amateur Competí com a professional amb els equips Ferrys 1963-64, 1966-68, Sangalhos 1965, La Casera 1969 i Werner 1970 Debutà a la Vuelta a Espanya el 1963, cursa que disputà un parell d’edicions més En el seu palmarès figura el Gran Premi Catalunya 1963, el Critèrium de Tarragona 1963, la Volta a Navarra 1968 i alguna etapa de les voltes a Andalusia i Colòmbia en les seves dues darreres temporades de professional El 1965 fou segon al Tour d’Anjou, el Tour des Crombrailles, la Volta a Llevant i el Trofeu Borràs

Vinculat al Liceu Francès, més tard fou un dels socis fundadors del Club Esportiu Hispano Francès, i el 1959 es convertí en president de la secció de petanca del club El 1966 abandonà el càrrec i passà a ser vicepresident de la Federació Catalana de Voleibol i un any més tard, president 1967-70 Posteriorment fou vicepresident de l’Hispano Francès 1970-75, president de la federació espanyola 1976-84 i membre del Comitè Olímpic Espanyol 1982-84 Durant aquesta etapa organitzà els Preolímpics del 1983 i el torneig classificatori per als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Rebé la…

Format al Club Patí Vic, fou campió d’Europa juvenil 1966, 1968 amb la selecció espanyola Jugà dues temporades en el Club Patí Voltregà, la primera al filial Inriva 1967-68 i la segona al primer equip, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1969 Tornà al Vic 1969-80, fitxà pel Club Esportiu Noia 1980-82 i acabà la seva carrera en el Voltregà 1982-84 Un cop retirat inicià una etapa com a tècnic, primer com a segon entrenador del CP Vic, després dirigint el Club Esportiu Taradell i, finalment, com a entrenador de porters i d’equips de base en el Vic

Fou un dels pioners d’aquest esport a Catalunya S’inicià al Club Ciclista El Pedal i fou campió provincial de Tarragona 1906 El 1908 participà en la primera edició de la Volta a Tarragona Fou professional 1909-11 i guanyà la primera edició de la Volta a Catalunya 1911 i dues de les seves etapes A partir del 1939 dirigí la Volta a Catalunya, i, el 1940, la primera volta d’equips de nacions Creà l’equip Galindo a Barcelona El 1970, amb motiu de les bodes d’or de la Volta a Catalunya, rebé un homenatge pòstum al final de la primera etapa

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, on jugà dues temporades, abans d’anar cedit al Centre d’Esports Sabadell 1959-60 El 23 d’octubre de 1960 debutà amb el primer equip blaugrana a la Lliga, suplint Ramallets, i en 4 partits més La temporada 1961-62 jugà cedit al Santander i l’Igualada Fou fitxat pel Llevant 1962-65 i en aquesta etapa aconseguí el primer ascens de l’equip a la primera divisió Després jugà al Saragossa 1965-68, on fou campió de Copa 1966, al Valladolid 1969-70, al Jerez 1970-71 i al Barbastro 1971-72

Fou professional 1934-48 i disputà la primera Vuelta a Espanya de la història 1935, en què acabà onzè L’any següent fou tercer a la Volta a Catalunya Competí com a independent fins el 1944, període en què guanyà un parell d’etapes del Circuit del Nord 1940, 1941 i fou segon al Trofeu Masferrer 1940 L’any 1945 s’integrà a la Unió Esportiva de Sants, es proclamà campió d’Espanya i aconseguí una victòria d’etapa a la Vuelta a Espanya, cursa que finalitzà tercer També fou segon a la Volta a Catalunya Els anys 1947 i 1948 fou tercer a la Volta a Llevant

S’inicià al Club Patí Reus i participà per primer cop en una competició federada el 1972 Fou subcampiona d’Europa júnior a Espinho 1978 i medalla de bronze en les Copes d’Europa de Hanau 1978 i Venècia 1979 Participà en els europeus de Rotterdam 1979, Trieste 1980, Stuttgart 1981 i Venècia 1982 i en els Mundials d’Altenau 1979, Bogotà 1981 i Bremerhaven 1982 Fou escollida dues vegades millor esportista catalana per la Generalitat de Catalunya 1980, 1982 Rebé la medalla de plata al mèrit de la federació espanyola 1982 Un cop retirada inicià la seva etapa com a entrenadora També és jutgessa…

S’inicià en el món del futbol al costat del seu pare, que havia estat futbolista, i el seu germà Erwin Jugador del Groningen des del 1972, el 1983 fou fitxat per l’Ajax d’Amsterdam a l’època en què Johann Cruyff  entrenava aquest equip, i entre el 1986 i el 1989 fou traspassat al PSV Eindhoven El 1989 fitxà pel Futbol Club Barcelona , on jugà durant sis temporades A la fi de la seva carrera barcelonista havia guanyat quatre Lligues 1990-91, 1991-92, 1992-93 i 1993-94, una Copa del Rei 1989-90, una Copa d’Europa 1991-92 i una Supercopa d’Europa 1992-93, en un total de 335 partits i 101 gols La…