Resultats de la cerca

És acompanyat d’una disminució de la sensibilitat i de la mobilitat

Hom hi indica, a més, l’índex n de l’arrel, llevat del cas en què n = 2, és a dir, en el cas de l’arrel quadrada arrel

Una quantitat és tot allò que és susceptible d’augment o disminució i pot ésser mesurat per tal d’ésser expressat amb un nombre Dues quantitats són dites commensurables si hi ha una relació fraccionària entre llurs mesures Una quantitat és infinitament gran si supera una quantitat de referència, que dependrà en cada cas d’una elecció arbitrària, i és infinitament petita si no arriba a aquesta quantitat de referència

Servia per a denominar els nous estils de música sorgits a la Itàlia de la primeria del segle XVII, especialment els relacionats amb la música dramàtica De fet, l' stile moderno era assimilat a la seconda prattica prima prattica/seconda prattica , de manera que és possible que tingués els seus orígens en els cercles de Ferrara que C Monteverdi freqüentà La seva característica essencial era el tractament més flexible i lliure de la música, la qual seguia el significat de les paraules El seu ús incidí en gèneres llavors naixents, com la cantata, l’òpera i l’oratori

El 1640 Fermat cregué que aquests nombres eren primers, però l’any 1740 Euler donà una descomposició per a F 5 = 4 294 967 297, com a producte de 641 per 6 700 417, i posteriorment hom ha demostrat que per a n tal que 5 ≤n≤17 , F n no és primer, i que d’altres nombres de Fermat, com F 1 9 4 5 , F 3 3 1 0 i F 6 5 3 7 són descomponibles El 1796 Gauss demostrà que els únics polígons regulars que hom pot construir amb regle i compàs són els que tenen un nombre de Fermat de costats

Resident a Suïssa des del seu matrimoni 1766, mantingué correspondència amb diverses personalitats, entre les quals Benjamin Constant, a qui estigué lligada sentimentalment A la novella Caliste 1787 féu una anàlisi escèptica d’ambients de l’època

Home inquiet, de gran sensibilitat, es féu un nom amb Gedichte ‘Poesies’, 1832 i Neuere Gedichte ‘Noves poesies’, 1838 Tot i la seva follia, fou el poeta del dolor Savonarola 1836, Die Albigenser ‘Els albigesos’, 1842, cant a la llibertat religiosa i política, i Waldlieder ‘Cançons de bosc’

Té dues èpoques a la primera 1911-19, en castellà, foren editats 18 números sota la direcció de Cebrià Montoliu a la segona època 1920-24, en català, sota la direcció de Nicolau Rubió i Tudurí, foren editats 15 números Informà dels projectes i de les construccions inspirats en la ciutat jardí, publicà articles teòrics d’autors catalans Cebrià Montoliu, Salas Anton i estrangers W Thompson, H Aldvidge, R Muwin En la segona època anà desapareixent l’afany teòric i polèmic de la revista