Resultats de la cerca

Els redactors foren Josep Anselmo, Josep Massana i Antoni Carner primer, i Anselmo, Daniel Alcaide i Josep Cuatrecasas, després El director fou Joan Ferrer

Constitució a Barcelona del Foment de la Producció Nacional, organisme patronal impulsat per Pere Bosch i Labrús i Joan Güell i Ferrer, de caire proteccionista

Pretenia afirmar i difondre “los valores históricos de España” Representants Enric Franch, Ernest Gardell, Francisco Ferrer i Cristóbal Parra No se’n coneix actuació pública

Passà als Mercader pel matrimoni de Francesca Vives i Ferrer, baronessa de Montitxelvo, amb Cristòfor Mercader i Vidal, baró de Xestalcamp Continua en els Mercader

Projecte de reconstrucció de la catedral de Vic a càrrec de l’arquitecte Adolf Florensa i Ferrer, amb decoració de Josep Maria Sert i Badia 1945

Fou concedida el 1443 a Joan Català i Sanoguera Passà successivament a les famílies Torres, Figueres, Ferrer, Castellví, Mercader i Núñez-Robres, que la posseeixen actualment

Té lloc l’afusellament de cinc processats pels fets de la Setmana Tràgica, entre els quals hi ha el fundador de l’Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia

Als Països Catalans les primeres escoles racionalistes, precedents de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, aparegueren cap a la fi del s XIX, normalment lligades als sindicats i ateneus obrers

Vida Després d’estudiar dos anys a l’Escola de Cinematografia Aixelà, el 1969 entrà de meritori als estudis Balcázar sota les ordres de Lluís Puigvert i Teresa Alcocer Ja com a muntador en cap d’aquests estudis, edità una cinquantena de documentals, curts, publicitat i més d’una dotzena de films de directors com ara Francesc Bellmunt, La Nova Cançó 1975-76, La torna 1978 i L’orgia 1978 Josep Joan Bigas Luna, "Bilbao" ídem v o , 1977-78 en català, 1985 i Caniche 1978-79, i Gonzalo Herralde, Últimas tardes con Teresa 1983 A partir del 1983 es dedicà a tasques de realització i producció…

Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà el 1710 al convent de predicadors de València Acabats els estudis, fou destinat al convent d’Alacant com a professor de filosofia, però aviat fou traslladat al convent valencià, on es dedicà a l’arxiu, en el qual treballà fins a la seva mort El 1730 fou nomenat historiador de l’orde a la província de València i el 1765 fou ampliat a l’àmbit de la província d’Aragó Historiador crític, que basa la seva tasca en la prova documental, escriví diversos volums sobre la història d’alguns convents de l’orde, en especial sobre el de la ciutat de València i els seus…