Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
llamàntol
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de la família de nefròpids, el més gros dels crustacis europeus, de 50 cm de llargada màxima.
Es caracteritza per la grandària considerable que assoleixen les pinces del primer parell de potes i pel seu color blau fosc Habita a les costes rocalloses, a partir dels 10 m de profunditat, i s’alimenta de cucs, molluscs i peixos N'hi ha per totes les costes europees, llevat de la costa bàltica, i hom el pesca amb nanses En gastronomia, és gairebé tan apreciat com la llagosta
colltort
Ornitologia
Ocell de la família dels pícids, d’uns 16 cm de llargada, cua llarga i arrodonida, bec curt, recte i punxegut, potes molt curtes amb dos dits endavant i dos endarrere, i plomatge gris amb llistes negres, grogues i terroses.
És ocell emigrant que a l’estiu habita al centre i al sud d’Europa, i a l’hivern emigra a l’Àfrica Sovintegen en els boscs de fulla caduca, nien en forats d’arbres i es nodreixen de formigues que atrapen amb la llengua, llarga, viscosa i protràctil Quan es veuen en perill reaccionen d’una manera característica, torçant el coll fins a tocar la cua amb el bec
Jusepe Martínez
Art
Pintura
Pintor i historiador de l’art aragonès.
Habità a Roma i a Nàpols ~1625 i es formà sota la influència de GReni i Il Domenichino En tornar a la península Ibèrica, treballà a Madrid en el cercle de la cort, i vers el 1635 s’installà a Saragossa Cal destacar, entre les seves pintures, Santa Caterina Museo Provincial de Bellas Artes, Saragossa Com a teòric, escriví Discursos practicables del nobilísimo arte de la pintura obra publicada el 1852
orangutan
Orangutans, mamífers de l’ordre dels primats
© X. Pintanel
Mastologia
És el menys antropomorf de tots els pòngids, té els membres anteriors molt llargs fins a una envergadura de 2,5 m per una alçada màxima d’uns 2 m i els peus articulats obliquament amb relació a la tíbia, adaptats a la locomoció arbòria El pel és llarg i aspre, de color vermellenc La pell de la cara, dels peus i de les mans és nua, de color blau negrenc, i els mascles presenten a la gola, als costats de la cara i a les aixelles unes protuberàncies adiposes en forma de sac Pot arribar als 90 kg de pes La capacitat cranial oscilla al voltant dels 375 cm 3 És un animal pacífic i solitari, que…
El ratpenat d’Escalera
El ratpenat d’Escalera Myotis escalerai té lleugeres diferències respecte al ratpenat de Natterer M nattereri Marc López El ratpenat d’Escalera Myotis escalerai era considerat i anomenat ratpenat de Natterer M nattereri fins fa pocs anys Cap al principi del segle XXI, gràcies a diferents estudis de biologia molecular, s’han pogut diferenciar clarament l’un de l’altre Tanmateix, el 1904 el científic Àngel Cabrera ja havia trobat petites diferències entre les ratapinyades que hom considerava M nattereri Les seves observacions i estudis el van portar a proposar una…
fòlada
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels folàdids, que presenta conquilla de valves iguals, allargades i lleugerament còniques i oberta per ambdós caps, de 9 a 14 cm de llargada.
No duu xarnera, i les valves resten unides solament per músculs La superfície externa de la conquilla presenta unes estriacions denticulades La fòlada té un peu curt i truncat, i els dos sifons són llargs i soldats quasi fins al final Habita a les roques calcàries de poca profunditat, on excava galeries d’uns 10 cm És abundant a l’Atlàntic i a la Mediterrània És luminescent en la foscor, comestible i força apreciada
rabdiasoïdeus
Zoologia
Ordre de nematohelmints de la classe dels nematodes, de cos llis i sense bulb esofàgic.
Alternen estats hermafrodites i partenogenètics paràsits amb estats bisexuals lliures L’espècie Strongyloides stercoralis , de les regions tropicals o subtropicals, habita a l’intestí humà durant la generació partenogenètica, on les femelles, que atenyen 2 mm de longitud, ponen els ous Llur cicle biològic, que ofereix interessants variacions, pot ésser completat dins el cos humà o fora d’ell Les lesions, bé que no són letals, poden causar reaccions allèrgiques, vòmits, etc
xoriguer

xoriguer
Javier Sancho - DA (CC BY-ND 2.0)
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels dactilopteriformes, amb el dors i els costats coberts per uns ossos dèrmics, amb espines, que formen una mena de cuirassa.
Assoleix 40 cm de llargada, i té una cuirassa òssia al cap, acabada en dues punxes, i la boca arrodonida i petita Es desplaça mitjançant cops de cua i estenent les aletes pectorals, molt grosses, amples i en forma d’ala Habita al fons, bé que fa curtes volades fora de l’aigua N'hi ha a la Mediterrània, l’Atlàntic i la mar Roja, i és bastant freqüent a les aigües dels Països Catalans
siamang
Zoologia
Gènere de primats antropomorfs de l’infraordre dels catarrins, de la família dels hilobàtids, inclosos dins el grup dels gibons i caracteritzats per la presència d’una membrana interdigital ben desenvolupada entre els dits segon i tercer del peu.
Inclou l’espècie S syndactylus o siamang vulgar , d’uns 90 cm de llargada, de pelatge negre i amb sacs laringis que formen un bony mancat de pèl, el qual habita a Sumatra en muntanyes de vegetació selvàtica fins els 3000 m d’altitud, i l’espècie S klossi , d’uns 45-50 cm d’alçada, de pelatge negre i sense sacs laringis, propi d’unes illes a l’oest de Sumatra
gall

Gall
Erik Schlogl (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix actinopterigi de l’ordre dels zeïformes, de la família dels zeids, amb el cos alt i comprimit i el cap enorme i amb punxes.
L’aleta dorsal té els primers radis molt llargs i lliures i els altres units i curts, i la caudal és arrodonida Té una gran taca negra al centre de cadascun dels costats La boca és molt grossa i protàctil Habita al fons de sorra i llim de la plataforma continental de la Mediterrània i de l’Atlàntic i és comú a les costes dels Països Catalans, on és força apreciat per la seva carn
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina