Resultats de la cerca

Els orígens i el "dolce stil novo" Els seus primers testimonis “en vulgar” es palesen ja al principi del segle XI, bé que tenen, fins al segle XIII, un paper modest A diferència d’altres llengües de la Romània, l’italià “vulgar” estigué situat en un segon terme, davant una tradició llatina fortament consolidada que tingué, durant els segles XI i XII, un període d’esplendor Pere Damià, sant Anselm i Pere Llombard Al segle XIII el gran desenvolupament del poder de les ciutats féu d’Itàlia el lloc on convergiren i es fusionaren les diverses experiències culturals europees l’especulació teològico…

Els seus escrits inicials foren de caràcter misticoreligiós Després tingué una segona etapa, començada amb la fundació de la revista modernista “Rinnovamento” 1907 És autor de les proses Il peccato ed altre cose 1914

Garibaldí i, posteriorment, de tendències socialistes, morí en un duel amb un rival polític Escriví teatre de caire neoromàntic I pezzenti 1871, Alcibiade 1874, I Messeni 1877, Il Cantico dei Cantici 1882, i poesia

Assolí el poder en morir assassinat Isma'īl II, el successor del derrocat Muḥammad V Però aquest, aliat amb Pere I de Castella, recuperà el tron i Muḥammad VI morí executat pel rei castellà

Vida Començà els estudis musicals amb el seu pare, que era director de banda A divuit anys ja havia escrit una missa i l’any següent debutà com a pianista Completà aquests estudis al Conservatori de Rio de Janeiro, amb Joaquim Giannini L’any 1861 estrenà la seva primera òpera, A noite do castelo , i el 1863 la segona, Joana de Flandres El gran èxit aconseguit amb aquestes obres feu que l’emperador Pedro II li concedís el títol de Cavalliero da Orden do Rosa i una beca per a anar a estudiar a Itàlia Del 1864 al 1866 estudià al Conservatori de Milà amb Lauro Rossi, i a partir de llavors la…

Vida Fill del compositor Georg Muffat, fou d’ell de qui rebé les primeres lliçons de música Més tard continuà la seva formació sota la supervisió de JJ Fux a Viena La seva educació comprenia interpretació d’orgue i altres instruments, així com execució del baix continu, cant i contrapunt Fou nomenat organista de la cort amb l’obligació d’acompanyar al continu les representacions operístiques Amb el temps anà adquirint responsabilitats més grans a la cort, com ara l’ensenyament musical a diversos membres de la família imperial El 1741 era primer organista de la capella de la cort Sembla que a…

Vida Estudià art dramàtic a l’estudi d’actors de Juli Coll i Ferran Espona i a l’Institut del Teatre El 1961 debutà a Tierra de todos Antonio Isasi-Isasmendi Secundari de luxe, fou una de les imatges icòniques per excellència del cinema espanyol, i donà cos a personatges ambigus, poc respectables o amb ments recargolades Rodà nombrosos films, majoritàriament de terror o westerns , a l’Estat espanyol i a l’estranger, on actuà a Itàlia vint títols i a França més de deu De la seva filmografia destaquen Las crueles El cadáver exquisito 1968, Vicente Aranda  La residencia 1969, Narciso Ibáñez…

Fou deixeble de JS Bach i de Johann Joachim Quantz i director de la capella reial de Frederic II de Prússia Escriví òperes, intermezzi, Il filosofo convinto in amore , 1750, oratoris, cantates, i tractats teòrics

Casada 1491 amb Lluís Maria Sforza Ludovico il Moro, duc de Bari, secundà les ambicions del seu marit al ducat de Milà Típica princesa del Renaixement, brillà per la fastuositat, el refinament i la intelligència

Autor de moltes obres d’aventures Cal destacar-ne La tigre della Malesia 1884, I pirati della Malesia 1897, Il corsaro nero 1899, Sandokan alla riscossa 1907, etc Bona part han estat portades al cinema