Resultats de la cerca
Es mostren 2485 resultats
Ca n’Alcover - Espai de cultura
Entitat cultural per a la difusió de la llengua i la cultura catalanes a les Illes Balears, amb especial dedicació a la figura i l’obra de Joan Alcover i Maspons.
Impulsada per Joan Palomba , fou inaugurada a Palma al maig del 2008 i des d’aquest any ha esdevingut també la seu d’aquesta entitat Rep, a més, el suport del govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca, l’ajuntament de Palma i la Caixa de Balears “Sa Nostra” Situada a l’antic domicili del poeta, té els precedents en llegar el seu fill i membre de l’OCB Pau Alcover el casal en herència a l’entitat el 1968, de la qual es feu càrrec dos anys després La rehabilitació de l’edifici no començà, però, fins el 1992, i el 2003 s’…
Carmelo Bene
Cinematografia
Literatura italiana
Teatre
Actor, dramaturg i cineasta italià.
Parallelament a una brillant carrera d’actor i director teatral realitzà llargmetratges, caracteritzats per una tendència manifesta a la fusió del cinema, el teatre i l’òpera Nostra signora dei turchi 1968, Capricci 1969, Don Giovanni 1970, Salomé 1972 i Un amleto di meno 1973
Aleksandr Il’ič Bezymenskij
Literatura
Poeta soviètic.
La poesia abstracta de les primeres obres — Okt'abr'skije zori ‘Les albors d’octubre’, 1920 i K Solncu ‘Cap al Sol’, 1921— evolucionà cap a la descripció de la vida revolucionària i cap a la crítica política Den'našejžizi ‘Un dia de lanostra vida’, 1928, Vystrel ‘El tret’, 1929, etc
Francesc Ferrer i Nogués
Dret canònic
Dret civil
Història del dret
Doctor en dret civil i en canònic.
Exercí d’advocat durant vint anys, i després fou jutge reial ordinari a Lleida És autor de dues obres fonamentals en el dret clàssic català Commentaria sive glossemata , sobre la constitució dels impúbers que moren sense substitució pupillar Lleida 1617, i Commentarius analyticus a la constitució Hac nostra Lleida 1629
Helge Rode
Literatura danesa
Escriptor danès.
Representant del moviment neoromàntic, passà d’un escepticisme a un misticisme religiós Poeta destacat, deixà Hvide Blomster ‘Flors blanques’, 1892, Ariel 1914, etc Publicà també drames Morbus Tellermann , 1907 i assaigs Krig og Aand ,‘Guerra i esperit’, 1917 Regenerationen i vort Aandsliv , ‘La regeneració de lanostra vida espiritual’, 1923, etc
Marcellin Champagnat
Cristianisme
Sacerdot francès fundador de la congregació dels Germans Maristes.
Nascut en una família profundament cristiana, realitzà els seus estudis al seminari de Lió, on concebé la idea de crear una congregació dedicada a l’educació dels joves Fou ordenat sacerdot el 22 de juliol de 1816 i nomenat coadjutor a la parròquia rural de La Valla, Lió, on un any després nasqué la congregació dels Germanets de Maria, o Germans Maristes La companyia cresqué ràpidament i el 1825 fou necessària la construcció de Nostra Senyora de l’Hermitage, on visqué fins a la seva mort…
Jakob Wimpheling
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i humanista alsacià.
Ensenyà retòrica i poètica a Heidelberg, i d’antuvi fou partidari de la reforma luterana, bé que aviat li negà el suport Entre les seves obres cal esmentar Isidoneus , Wegweiser für die deutsche Jugend ‘Guia per a la joventut alemanya’, 1497, Adolescentia 1500 i Epitome rerum germanicarum usque ad nostra tempora 1505
nombre auri
Astronomia
Nombre d’ordre de l’any civil gregorià, considerat dins el cicle lunar o cicle de Metó (de 19 anys de durada).
Com que al primer any de lanostra era correspongué el 2 com a nombre auri, per tal d’obtenir el nombre auri de qualsevol any civil gregorià caldrà augmentar en una unitat el nombre de l’any i dividir-lo per 19 el quocient serà el nombre auri
Manuel Galès i Martínez
Educació
Història
Història del dret
Mestre, advocat i polític.
Director del setmanari, i el 1931 diari, Tarragona Federal Ingressà a l’Esquerra Republicana i fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat 1931 per Valls i del Parlament de Catalunya per Tarragona 1932 El 1939 s’exilià i s’establí a Mèxic, on collaborà a LaNostra Revista i a Pont Blau
Partit Nacionalista Català
Partit polític
Partit independentista inscrit al juny de 1992 amb seu a Fondarella (Lleida) per exmilitants d’Estat Català.
Assenyalà que “la immigració que amenaça Catalunya no és la immigració africana, sinó l’espanyola” “més que immigració, hi ha hagut ocupació” Es mostrà favorable a “la repatriació” dels no integrats i belligerant amb les Cases Regionals “Nius de l’espanyolisme” Promotors Josep Reñé, Ramon Amorós i Josep M Marimon Edità La Nació Catalana Premsa propera LaNostra Terra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina