Resultats de la cerca
Es mostren 3388 resultats
Sant Serni
Sant Serni
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), situat al vessant W del serrat de la Pleta.
L’església parroquial Sant Sadurní depèn de la de Llimiana La senyoria pertanyia al s XVIII al marquès de Llo Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme, a més, comprenia el Mas del Coll, la caseria de Terrassa i el poble de Fontsagrada
San Sadurniño
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, situat al NE de la ria de Ferrol i drenat pel riu Grande.
Poblament disseminat El cap del terme és Avenida do Marqués de Figueroa Hi destaquen els boscs de pins i eucaliptus La ramaderia hi és un recurs bàsic S’hi elabora formatge Hi destaca el castell de Naraío segle XIV, declarat bé d’interès cultural 1994
Josep de Navarrete i Bergadà
Història
Polític.
Fou tercer marquès de Tremolar 1871 Afiliat al partit conservador, fou alcalde de València 1878-79, senador 1884, 1891 i 1895 i president del comitè provincial favorable a Cánovas, després de l’escissió de Silvela 1893 Presidí l’Acadèmia de Sant Carles 1895-1900
regne de Germània
Història
Nom donat a un dels estats sorgits de l’imperi Carolingi pel tractat de Verdun el 843.
Comprenia Saxònia, Turíngia, Francònia, Alamània, Baviera i les marques orientals, i en fou el primer rei Lluís el Germànic El regne desaparegué al segle XV, però els sobirans del Sacre Imperi Romanogermànic continuaren portant el títol de reis de Germània fins que foren coronats emperadors
marquesat de Geraci
Història
Títol feudal sicilià, el segon d’aquell regne, concedit el 1433 per Alfons el Magnànim a Giovanni Ventimiglia e d'Aragona, comte de Geraci.
A un dels seus descendents, Francesco Rodrigo Ventimiglia, marquès de Geraci i príncep de Castelbuono, li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1708 El comtat de Geraci havia estat concedit al segle XIII al comte Arrigo Ventimiglia Fou conegut també per marquesat d’Irace
marquesat d’Elx
Història
Títol concedit el 1520 a Bernardino de Cárdenas y Pacheco, després segon duc de Maqueda.
El seu net Bernardino de Cárdenas y de Portugal en fou el tercer marquès Passà als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, als Lancaster, ducs d’Aveiro, als Ponce de León, ducs d’Arcos, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Casanova
Los Caballeritos de Azcoitia
Història
Nom amb què és coneguda la societat cultural basca del s XVIII, d’ideologia il·lustrada, fundada el 1748, de la qual sortí la Sociedad Económica Vascongada de Amigos del País.
Els membres més importants de la societat, coneguts com a Triunvirato de Azcoitia, eren Xavier Maria de Munibe e Idiáquez, comte de Peñaflorida, el fundador Joaquín de Eguía, marquès de Narros, i Manuel Ignacio de Altuna L’apellatiu els fou donat per José Francisco Isla
al·lomorf
Lingüística i sociolingüística
Variant combinatòria d’un morfema en funció del seu context.
Les marques possibles de plural en català, -s, -os, -es i marca zero pal-s, home-s, reflex-os, ros-es, els llapis són diversos morfs, per tant, allomorfs , del morfema de plural -ar, -er, -re, -ir són allomorfs del morfema del mode d’infinitiu
Violant I de Montferrat
Història
Emperadriu de Bizanci i marquesa de Montferrat (1305-06).
Filla del marquès Guillem VII, succeí el seu germà Joan I, i al cap d’un any renuncià el marquesat a favor del seu fill Teodor I El 1287 es casà amb l’emperador Andrònic II, i des d’aleshores adoptà el nom d' Irene
Tomàs I de Savoia
Història
Comte de Savoia (1189-1233).
Fill i successor del comte Humbert III, estigué fins el 1191 sota la regència del seu cunyat, el marquès Bonifaci II de Montferrat Consolidà els seus estats i adquirí Chambéry El 1226 l’emperador Frederic II li atorgà el títol i càrrec de vicari imperial
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina