Resultats de la cerca

L’església parroquial Sant Sadurní depèn de la de Llimiana La senyoria pertanyia al s XVIII al marquès de Llo Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme, a més, comprenia el Mas del Coll, la caseria de Terrassa i el poble de Fontsagrada

Poblament disseminat El cap del terme és Avenida do Marqués de Figueroa Hi destaquen els boscs de pins i eucaliptus La ramaderia hi és un recurs bàsic S’hi elabora formatge Hi destaca el castell de Naraío segle XIV, declarat bé d’interès cultural 1994

Fou tercer marquès de Tremolar 1871 Afiliat al partit conservador, fou alcalde de València 1878-79, senador 1884, 1891 i 1895 i president del comitè provincial favorable a Cánovas, després de l’escissió de Silvela 1893 Presidí l’Acadèmia de Sant Carles 1895-1900

Comprenia Saxònia, Turíngia, Francònia, Alamània, Baviera i les marques orientals, i en fou el primer rei Lluís el Germànic El regne desaparegué al segle XV, però els sobirans del Sacre Imperi Romanogermànic continuaren portant el títol de reis de Germània fins que foren coronats emperadors

A un dels seus descendents, Francesco Rodrigo Ventimiglia, marquès de Geraci i príncep de Castelbuono, li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1708 El comtat de Geraci havia estat concedit al segle XIII al comte Arrigo Ventimiglia Fou conegut també per marquesat d’Irace

El seu net Bernardino de Cárdenas y de Portugal en fou el tercer marquès Passà als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, als Lancaster, ducs d’Aveiro, als Ponce de León, ducs d’Arcos, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Casanova

Els membres més importants de la societat, coneguts com a Triunvirato de Azcoitia, eren Xavier Maria de Munibe e Idiáquez, comte de Peñaflorida, el fundador Joaquín de Eguía, marquès de Narros, i Manuel Ignacio de Altuna L’apellatiu els fou donat per José Francisco Isla

Les marques possibles de plural en català, -s, -os, -es i marca zero pal-s, home-s, reflex-os, ros-es, els llapis són diversos morfs, per tant, allomorfs , del morfema de plural -ar, -er, -re, -ir són allomorfs del morfema del mode d’infinitiu

Filla del marquès Guillem VII, succeí el seu germà Joan I, i al cap d’un any renuncià el marquesat a favor del seu fill Teodor I El 1287 es casà amb l’emperador Andrònic II, i des d’aleshores adoptà el nom d' Irene

Fill i successor del comte Humbert III, estigué fins el 1191 sota la regència del seu cunyat, el marquès Bonifaci II de Montferrat Consolidà els seus estats i adquirí Chambéry El 1226 l’emperador Frederic II li atorgà el títol i càrrec de vicari imperial