Resultats de la cerca
Es mostren 2492 resultats
Howard Walter Florey
Metge australià.
Fou professor de patologia a les universitats de Sheffield i d’Oxford Escriví diversos tractats sobre els antibiòtics i la patologia de les malalties d’origen bacterià i víric El 1945 fou distingit, amb A Fleming i EB Chain, amb el premi Nobel per la seva contribució en l’estudi i l’aplicació de la penicillina
Walther Flemming
Metge alemany.
Estudià en diferents universitats alemanyes, treballà com a professor i es dedicà a l’estudi de la cèllula, on aplicà per primera vegada el microscopi Estudià, amb Strasburger, els processos de la divisió de la cèllula mitosi Introduí diferents termes en la nomenclatura cellular i descobrí el centrosoma 1876
Bernat Fiol i Jaume
Metge frenòleg.
Es doctorà a Barcelona el 1806 A Palma es relacionà amb el comte d’Aiamans, el marquès de la Bastida, Josep Amengual, etc Publicà a El Europeo 1824 fragments de la seva obra Tratado de anatomía , que, igualment com el seu Tratado de Fisiología pictórica i altres obres mèdiques, restà inèdita
Niels Ryberg Finsen

Niels Ryberg Finsen
© Fototeca.cat
Metge danès.
Doctorat en medicina a Copenhaguen 1890, el 1903 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia per les seves investigacions sobre els raigs ultraviolats i llurs aplicacions terapèutiques És el fundador de la moderna fototeràpia
Carlos Finlay y de Barrés
Metge cubà.
Estudià al Lycée de Rouen i es graduà a Filadèlfia Desenvolupà la seva professió a Lima i a Trinitat, i el 1870 tornà a Cuba Descobrí que el mosquit cúlex és l’hoste intermediari en la transmissió de la febre groga a l’home, i investigà altres malalties tropicals el beri-beri, la lepra, el còlera, etc El 1915 el govern cubà creà en honor seu l’Instituto Finlay per a la investigació de medicina tropical
Adolf Eugen Fick
Metge alemany.
Doctorat a Marburg 1851, fou professor a les universitats de Zuric 1852 i Würzburg 1868, i descobrí les lleis de difusió, anomenades també lleis de Fick Entre les seves obres es destaquen Die medizinische Physik ‘La física mèdica’, 1856 i Untersuchungen über elektrischen Nervenreizung ‘Investigacions sobre l’excitació nerviosa per electricitat’, 1864
Johannes Andreas Grib Fibiger
Metge danès.
Fou professor d’anatomia patològica a la Universitat de Copenhaguen 1900 El 1926 rebé el premi Nobel de medicina per les seves investigacions sobre el càncer
Ramon Capdevila i Massana
Història
Militar
Medicina
Metge militar.
El 1819 s’establí a Madrid, on fou catedràtic de terapèutica del Colegio de Cirugía de San Carlos, president de l’Academia de Medicina 1839 i director general de sanitat militar Escriví Elementos de terapéutica y materia médica segona edició el 1825
Francesc Canivell i de Vila
Metge cirurgià.
Fou professor i director del Colegio de Cirugía de Cadis i vicepresident de l’Academia de Cirugía de Cadis Fou nomenat cirurgià major de l’armada el 1771 i aconseguí un gran prestigi professional en el seu temps, especialment com a operador de litotomia Fou nomenat cirurgià reial honorari Publicà Tratado de vendajes y apósitos Barcelona 1763 i Tratado de las heridas de arma de fuego Cadis 1789, obres molt considerades a la seva època i amb les quals fou iniciat pràcticament l’ensenyament de la cirurgia moderna a la península Ibèrica
Marcolino Gomes Candau
Medicina
Metge brasiler.
Llicenciat el 1932, exercí en el medi rural, on va lluitar contra el “gambia”, mosquit transmissor de la malària Amplià estudis a la Johns Hopkins University de Baltimore Fou director de la divisió d’organització de serveis de salut pública de l’OMS 1950-53 i director general d’aquesta organització 1953-73 S'ocupà principalment dels problemes d’enginyeria sanitària, la lluita contra la fam i la tuberculosi, la unificació de la terminologia mèdica i el millorament de les condicions sanitàries dels països del Tercer Món
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina