Resultats de la cerca
Es mostren 1236 resultats
silvestrí | silvestrina
Cristianisme
Monjo de la congregació monàstica de Sant Benet de Montefano (Macerata), Itàlia, fundada per Silvestro Guzzolini l’any 1231.
La congregació adoptà la regla benedictina i fou aprovada pel papa Innocent IV el 1248 El 1973 s’uní a la confederació benedictina, dins la qual constitueix una congregació pròpia Molt nombrosos a Itàlia durant l’edat mitjana, actualment són uns dos-cents Té fundacions a Sri Lanka i a Kerala Índia La congregació tingué una branca femenina que s’extingí el 1822
Pontificia Accademia dei Virtuosi al Pantheon
Institució de Roma fundada l’any 1543 per Desiderio d’Auditorio, monjo cistercenc, juntament amb un grup d’artistes.
Els seus membres foren designats amb el nom de virtuosos per tal com professaven les belles arts per decòrum i per a glòria de la fe Fou característica de la seva activitat una exposició anual de pintura El seu estatut actual és del 1947 Dedica una atenció particular a l’art sacra Consta de 60 membres residents i 60 de corresponents A diferència de les altres acadèmies pontifícies, hi són admeses les dones
Beat de Liébana
Cristianisme
Monjo i abat del monestir de Sant Martí de Turieno, actual monestir de Sant Toribi (Vall de Liébana, Cantàbria).
Se li atribueix l’autoria del Commentarium in Apocalypsin, redactat per primer cop l’any 776 i reeditat els anys 784 i 786, i que donarà lloc al grup de manuscrits miniats coneguts amb el nom genèric de Beatus Home erudit i amb una gran cultura teològica, el Beat de Lièbana intervingué en la controvèrsia de l’ adopcionisme , doctrina encapçalada a la península Ibèrica per l’arquebisbe Elipand de Toledo i el bisbe Fèlix d’Urgell L’esmentada doctrina, que considera que Jesucrist, en tant que home, és fill de Déu per adopció i no per natura, és contrària als principis del concili de Nicea 325…
la Murta

Vista del monestir de la Murta (Alzira)
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Monestir
Antic monestir (Santa Maria de la Murta) de monjos jerònims del municipi d’Alzira (Ribera Alta), situat al fons de la frondosa vall de la Murta (o de Miralles), tancada al S per la serra de la Murta (368 m alt.), alineació muntanyosa que forma el sector occidental de la serra de Corbera.
Al final del s XIV s’hi installaren els primers ermitans, però fins el 1401 no es constituí la comunitat Adquirí importància sobretot a partir del 1530, quan el lloctinent de Mallorca, Lluís Vic i Castellví, fill del famós ambaixador, es refugià al monestir fugint de la pesta Des d’aleshores la família Vic es convertí en valedora i protectora de la comunitat, fins que l’últim descendent de la casa, Dídac Vic i Castellví, baró de Llaurí, abandonà la cort de Felip III per ingressar al monestir com a monjo La seva extraordinària biblioteca i la no menys magnífica pinacoteca entraren a formar…
Sant Ponç de Tomeres
Abadia
Catedral
Antiga abadia benedictina i més tard catedral del bisbat de Sant Ponç (Llenguadoc).
L’abadia fou fundada el 936 per Garsenda de Narbona, muller del comte de Tolosa Ramon Ponç, que hi installà un grup de benedictins procedents d’Orlhac Alvèrnia L’abadia prengué tot seguit un gran increment i fou causa de la formació de la ciutat entorn seu Al s XI començà a fer sentir la seva influència a Catalunya, i el 1070 el comte Bernat II de Besalú li donà l’abadia rossellonesa de Sant Martí de Les però fou en temps de Sanç Berenguer, monjo de Tomeres i germà del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, i de l’abat Frotard que s’abocaren plenament sobre el Principat i ocuparen…
Sant Pere el Vell
Monestir
Antic monestir benedictí i ara parròquia de la ciutat d’Osca, Aragó.
Sembla que fou la primitiva catedral d’Osca de l’època mossàrab, que després de la conquesta cristiana es traslladà a l’antiga mesquita major El rei Pere I cedí aquesta església a l’abat Frotard de Sant Ponç de Tomeres, que el 1097 hi fundà un priorat benedictí dependent d’aquella abadia El 1117 fou aterrada la primitiva edificació i s’aixecà l’actual, que no s’acabà fins a mitjan segle XVII És un edifici de tres naus, amb absis semicircular i coberta amb volta de canó El cimbori fou construït entre el 1236 i el 1240 i, a la fi del segle XIII, hom construí la capella de Sant Ponç…
Benito Jerónimo Feijoo y Montenegro
Benito Jerónimo Feijoo y Montenegro , segons un gravat del s XIX
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Escriptor i erudit gallec.
Monjo del monestir de Samos, cursà estudis a Salamanca i fou professor de teologia al monestir de San Vicente Monforte de Lemos i a la Universitat d’Oviedo La seva obra —vuit volums del Teatro crítico universal 1726-39 i cinc de Cartas eruditas y curiosas 1742-60, als quals caldria afegir un volum d' Adiciones 1783— forma una vasta enciclopèdia sobre temes diversos Escriví estimulat per l’esperit crític i reformador que l’anàlisi del nivell cultural del país i de les formes de vida li suscitava La seva actitud, racionalista i empírica motivà moltes polèmiques La primera 1725…
Analecta Montserratensia
Historiografia catalana
Publicació aperiòdica de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat iniciada el 1918, i dedicada a estudis monogràfics sobre diversos aspectes de la vida del monestir: cultura, literatura, història, etc.
Tanmateix, en absorbir Catalonia Monastica , una altra publicació del monestir, s’amplià posteriorment a la història monàstica catalana 1955 El primer director fou Anselm Albareda, al qual succeí l’equip de monjos arxivers, entre els quals hi havia Cebrià Baraut i Anscari M Mundó El seu antecedent fou la Revista Montserratina gener del 1907-desembre del 1917, que havia tingut com a directors Ramon Colomé 1907-15 i Romuald Simó 1915-17, i en què predominava l’ús de la llengua castellana L’abat Antoni M Marcet, elegit com a coadjutor de l’abat Deàs 1913, decidí donar-li més volada…
,
Francesc Torres i Monsó

Francesc Torres i Monsó
© Oficina del President. Generalitat de Catalunya
Escultura
Escultor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Girona, on fou deixeble de Joan Orihuel Treballà a Barcelona amb Enric Monjo i Josep Clarà 1947 La seva obra primera és academicista, influïda per Aristides Maillol i Josep Clarà més tard l’obra de Rodin l’incità a l’animació de la massa El 1950 fundà el grup Postectura i participà en el Tercer Saló d’Octubre En aquesta època descobrí l’expressionisme anglès, que l’influí profundament Participà en els Salons d’Octubre fins al final 1957, i el 1954 guanyà una beca de l’Institut Francès per a anar a París Allà s’incrementà el seu expressionisme…
Josep Subirà i Puig
Escultura
Escultor.
Es formà a l’Escola de Belles Arts i als tallers dels escultors Apelles Fenosa, Enric Monjo i Charles Collet, on aprengué talla i modelatge També treballà en orfebreria Les seves primeres obres foren en terra cuita, fins que el 1952 s’inicià en la talla del marbre, la pedra i la fusta, que es convertí en el material predominant de la seva obra Molt personal de la seva producció artística és l’aprofitament de les peces dels tonells, que manipula i articula amb tècniques pròpies gràcies a les quals obté peces tridimensionals d’una gran expressivitat pel ritme espacial i la força…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina