Resultats de la cerca

Format a Venècia, gràcies a LGasmann passà a la cort de Viena, on destacà aviat com a operista Es mostrà seguidor de Gluck Armida, 1771, però també féu òperes bufes, com Don Chisciotte alle nozze di Gamace 1771 o La calamita dei cori 1774, que li donaren fama amb la seva Europa riconosciuta s’inaugurà el Teatro alla Scala de Milà, el 1778, i el 1787 l’òpera Tarare —text de Beaumarchais— féu sensació a París Rival de Mozart, hom arribà a dir que l’havia emmetzinat tema d’una òpera de Rimskij-Korsakov Deixà també música instrumental i religiosa

Es doctorà en dret però, atret per la música, es dedicà a la crítica musical al diari La Publicidad i a la investigació de la història de la música a Catalunya, especialment en el camp de l’òpera El 1888 publicà La ópera en Barcelona Estudio histórico-crítico , que incloïa un catàleg completíssim de les òperes estrenades a Barcelona entre el 1788 i el 1888 En el curs del treball perdé la vista, i quan, pocs anys després, morí sobtadament, els seus amics publicaren un recull dels seus articles més destacats Estudios de crítica musical , 1893

Estudià a Munic amb JGR Rheinberger i Max Schillings Dirigí, entre altres, les orquestres de Lübeck 1905-15, de l’òpera de Mannheim 1915-20, de la Gewandhaus de Leipzig 1922-28 i, especialment, la Filharmònica de Berlín 1928-54 Actuà sovint als festivals de Bayreuth i Salzburg Malvist pel que fou considerada una actitud equívoca envers els nazis, reprengué el 1947 les seves actuacions i enregistrà discs i realitzà òperes filmades El seu repertori fou, preferentment, Wagner, Beethoven i Brahms Com a autor, deixà tres simfonies, un concert simfònic per a piano i orquestra 1937, un tedèum 1910 i…

Estudià als conservatoris de Perpinyà i de París 1846-48 Fou professor al Cours Normal de Chant de París i director de música militar Renuncià els seus càrrecs per tal de tornar al país, on fou nomenat director d’orquestra del teatre de Perpinyà 1864 Autor de més de 400 composicions, algunes per a cobla i música popular, i de diverses òperes, entre les quals es destaca l’òpera còmica Guillaume de Cabestany, Le spleen du tambour 1865 i l’òpera romàntica André Chénier 1880 La seva Regina és cantada tradicionalment a Illa Rosselló La seva música empra temes musicals rossellonesos

Fou jutge a Poznań, Plock i Varsòvia aquests anys treballà com a compositor i estrenà singspiele , com Die Lustige Musikanten 1805 Amb l’entrada de les tropes napoleòniques tornà a Berlín, on fou conseller del tribunal suprem 1814 Des d’aleshores es dedicà a escriure Der goldene Topf ‘El pot d’or’, 1812, Nussknacker und Mäusekönig ‘Trencanous i el rei de les rates’, 1816, Die Elixieren des Teufels ‘Els elixirs del dimoni’, 1816, Die Serapionsbrüder ‘Els germans Serapion’, 1819-21, etc D’aquesta època data també l’òpera Undine 1816, considerada una de les primeres òperes romàntiques

El seu nom real era Pietro Antonio Domenico Bonaventura Trapassi Malgrat el seu origen humil, tingué una educació acurada gràcies als seus dots i a diversos protectors El principal fou Gianvincenzo Gravina, el qual li hellenitzà el cognom, pel qual ha estat conegut posteriorment, li proporcionà un coneixement profund dels clàssics i li facilità la publicació de la tragèdia Giustino 1717 Dedicat a la jurisprudència a Nàpols des del 1721, també escriví obres teatrals i llibrets per encàrrec, entre els quals figuren Siface rè di Numidia 1723, Didone abbandonata 1724 -dedicada a la seva futura…

Fou construïda pels espanyols el 1521 on hi havia anteriorment la ciutat asteca de Tenochtitlán Els missioners usaren la música com a element evangelitzador dels indígenes, els quals començaren a formar part de les capelles musicals Ja el 1530 el cor indi del mestre de capella de la catedral de la ciutat, Pedro de Gante 1480-1572, havia assolit una gran fama i, unes dècades més tard, juntament amb el de Puebla, tenia un nivell artístic comparable als millors cors hispans Fou a Ciutat de Mèxic on s’imprimí el primer llibre de música del Nou Món, un ordinari, editat el 1556 Entre els mestres de…

El 1694 inicià els estudis musicals amb Wilhelm Zachow En 1702-03 estudià dret a Halle, on fou organista de la catedral El 1703 anà a Hamburg, on actuà com a violinista i clavecinista del teatre Hi estrenà les seves dues primeres òperes Almira i Nero 1705 Sobtadament es traslladà a Itàlia i visità Florència, on estrenà Rodrigo 1708, Roma, Nàpols i Venècia Es relacionà amb Lotti, els Scarlatti, Corelli i Pasquini El 1708 escriví els oratoris Resurrezione i Il trionfo del tempo i l’òpera Agrippina , estrenada a Venècia 1709 amb un gran èxit Gràcies a la protecció d’Agostino Steffani, director…

Vida Compaginà l’activitat musical amb la carrera diplomàtica D’infant aprengué cant a l’escola municipal de Pàdua Cantà a Roma en diverses ocasions -el 1708, davant el cardenal Pietro Ottoboni- El 1667 l’elector Ferran Maria de Baviera el portà a Munic, ciutat on romangué durant vint-i-un anys El 1672 viatjà a Roma per estudiar composició amb Ercole Bernabei, mestre de capella de Sant Pere A la capital italiana publicà la seva collecció de salms de vespres Psalmodia vespertina 1674, per a vuit veus i orgue No es té notícia que hi compongués música profana, però sembla probable que conegués…

Formada amb Joan Magriñà , fou primera ballarina del Gran Teatre del Liceu Posteriorment anà a Bèlgica, on fou solista del Ballet de Valònia 1977 i del Reial Ballet de Flandes 1979-82 Directora de Dart Companyia de Dansa 1986 i creadora de coreografies per a òperes, ha estat directora de l'Escola d'Ensenyaments Secundaris i Artístics / Conservatori Professional de Dansa, i des del 1983 és professora de dansa clàssica a l’ Institut del Teatre , d’on també és repetidora del projecte IT Dansa des dels seus inicis 1997 L’any 2015 rebé el premi Nacional de cultura del CoNCA en la…