Resultats de la cerca
Es mostren 4445 resultats
demografia històrica
Sociologia
Demografia
Branca de la demografia que es dedica a l’estudi de poblacions antigues, particularment aquelles de les quals hom no disposa de dades estadístiques modernes.
Els estudis de demografia històrica es basen en fonts de caràcter peculiar, i d’aquí prové la necessitat de posar en pràctica mitjans específics per a explotar-les i analitzar-les Els registres parroquials apareixen com la principal font per a la reconstrucció de les famílies, i són documents de primera mà en els països catòlics i protestants La reconstrucció de famílies també es pot fer efectiva mitjançant les genealogies El valor d’aquestes fonts es deixa entreveure en els resultats de continuïtat en l’observació Pel fet que les poblacions del passat no limitessin…
infecunditat
Sociologia
Proporció de persones que no han tingut fills.
És especialment significativa quan es mesura a 50 anys, edat en què la major part de les dones ja ha posat fi a la seva vida fecunda No es tracta del concepte contrari al de fecunditat, ja que aquesta mesura la grandària mitjana de les descendències, incloses les persones que no n'han tingut La infecunditat fa allusió a un fet, no a una capacitat, perquè les persones actualment infecundes poden tenir fills en el futur o podrien haver-los tingut en el passat Per tant, no s’ha de confondre amb la infertilitat o l’esterilitat, és a dir, amb la impossibilitat real de procrear La…
Félix Savart
Música
Físic acústic francès.
Estudià medicina a Estrasburg i fou metge militar a Metz Deixà, però, la seva carrera i començà a estudiar física a París 1816 Es dedicà especialment a l’estudi de les freqüències i de les vibracions de les cordes, de les taules harmòniques i de la veu, i a la recerca de les relacions entre la sonoritat i la matèria que la produeix També ha passat a la posteritat pels estudis que feu, juntament amb el físic, astrònom i matemàtic JB Biot, sobre els efectes dinàmics del corrent elèctric Fou professor al Collège de France Entre els seus escrits destaquen Mémoires sur la construction…
Bartolomeo Cristofori
Música
Constructor d’instruments de teclat italià.
Començà a treballar com a constructor d’espinetes a la seva ciutat natal, i cap al 1690 entrà al servei de la cort del duc Ferran de Mèdici Al llarg de la seva vida experimentà amb diversos models d’instruments de teclat creats per ell mateix, però ha passat a la història com l’inventor, al principi del segle XVIII, del pianoforte , que és l’origen de l’actual piano La novetat del pianoforte , primer anomenat gravecembolo col piano e col forte , respecte als altres instruments de teclat fabricats fins aquell moment, rau en el fet que permetia, com el seu nom originari indica,…
Moto Club Igualada
Automobilisme
Motociclisme
Club automobilista i motociclista de Santa Margarida de Montbui.
Fundat el 1959, el primer president fou Saturnino Garcia Urgelés Organitzà el I Motocròs d’Igualada 1960 i el I Trial d’Igualada 1969 Durant la dècada de 1970 realitzà raids al Kilimanjaro 1974, Ciutat del Cap 1976 i l’Amazones 1977 Pel que fa a l’automobilisme, al llarg dels anys seixanta organitzà diverses proves de karts, el Ralli Ciutat d’Igualada i la Pujada a les Moles És responsable de diverses proves puntuables per als Campionats d’Espanya de bicitrial i d’enduro, i organitza regularment el Trial del Cabrit del Rubió 1978, l’Enduro de Castellolí 1979, el Ralli Motociclista Anoia 1983…
Manuel Parera Penella
Futbol
Futbolista conegut com Parera I.
Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i jugà al primer equip 1925-33 Extrem esquerre, ha passat a la història com l’autor del primer gol del Barça a la Lliga, el 12 de febrer de 1929, a Santander Disputà 183 partits i marcà 47 gols Guanyà una Lliga 1929, dues Copes 1926, 1928 i sis Campionats de Catalunya 1926, 1927, 1928, 1930, 1931, 1932 Al gener del 1934 fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, amb el qual jugà fins a la temporada 1935-36 i fou subcampió de Copa 1935 Després, jugà amb el Girona 1936-37 i el Badalona 1940 Defensà diverses vegades la selecció…
Otos
Otos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, estès des del vessant septentrional de la serra de Benicadell (1 024 m) fins al fons de la vall, a la riba esquerra del riu de Micena, límit septentrional del terme, al qual aflueixen el riu de Beniatjar (límit oriental) i el barranc de la Mata (en part, límit occidental).
La meitat meridional del municipi és coberta de matollar i de bosc el sector conreat, pràcticament tot de secà, n'ocupa la resta, i és destinat sobretot a vinya 420 ha i a cereals El regadiu es limita a 17 ha d’hortalisses Un 26% de la població activa es dedica al sector industrial La població ha passat per un procés d’emigració durant el s XX El poble 526 h agl 2006, otosins 326 m alt és a la dreta del barranc de la Mata De la seva església parroquial depenien les de Carrícola, Torralba i Micena Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs 85 focs el 1609 de la fillola de…
camp del Barcarès
Camp de concentració
Camp de concentració organitzat a la platja del Barcarès (Rosselló) pel govern francès per l’abril del 1939, destinat als refugiats civils i militars que arribaren al territori de l’Estat francès a la fi de la guerra civil de 1936-39 procedents de la zona republicana.
En part hi havien passat dels camps organitzats al començament d’aquell any a Argelers i a Sant Cebrià de Rosselló D’una capacitat de 50 000 persones, n'arribà a contenir, pel juny d’aquell any, de 70 000 a 80 000 No fou mai considerat de caràcter repressiu, però no era permès als internats d’abandonar-lo sense una autorització especial Pel setembre del 1939, al començament de la Segona Guerra Mundial, esdevingué camp d’instrucció dels tres regiments de voluntaris, formats amb refugiats d’aquest camp, i fou posat sota l’autoritat militar Després de l’armistici del…
Aare
Riu
Riu de Suïssa, emissari del llac de Grimsel (1.879 m alt.), als Alps Bernesos (295 km de longitud i 17.600 km2 de conca).
El sector superior, glacial, s’inicia amb la vall en com de Hasli i continua per cubetes esdevingudes estanys llacs de Thun i de Brienz, separades per llindars Interlaken-Unterseen Les activitats econòmiques de muntanya apicultura, indústria, hidroelectricitat, turisme Meiringen, Brienz, Interlaken introdueixen una falca de població densa Alps endins De Thun en avall, el riu, acrescut pel Simme, és navegable La resclosa del Wohlensee, passat Berna, controla la derivació artificial de les aigües del riu cap al llac de Biel, regulador de les crescudes canal de Hagneck, d’entrada…
Santa Eulàlia de Peranera (el Pont de Suert)
Art romànic
El llogaret de Peranera es troba a la riba esquerra del barranc del mateix nom, a la banda nord-est del terme del Pont de Suert El topònim del lloc Petra Nigra és esmentat a l’inici del segle XI com a límit territorial de la villa de Raons i el seu castell ho és l’any 1120 en un document relacionat amb el monestir de Lavaix Al segle XIII Peranera passà a formar part de la baronia d’Erill, dins la qual encara constava al segle XVII No s’han localitzat referències documentals del passat medieval de la seva església, tot i que la titular, Santa Eulàlia, revela un origen força…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina