Resultats de la cerca

Germà de l’escenògraf i pintor Iago Pericot , estudià a l’Escola Normal de Barcelona i a la Facultat de Lletres, i a l’Escola de Belles Arts de Tolosa Llenguadoc Es llicencià en filosofia 1975 i es doctorà en història de l’art 1984 per la Universitat de Barcelona En 1960-67 visqué a París i es dedicà a l’art, a l’ensenyament i al cinema experimental, i exposà en diverses ocasions a la galeria Daumier En tornar a Barcelona, fou un dels principals introductors de l’ art cinètic  a l’Estat espanyol i un renovador de l’escena artística amb iniciatives com el grup MENTE Mostra Espanyola de Noves…

Llicenciat en pedagogia 1965, filologia clàssica 1967, teologia 1973 i filologia catalana 1977 Blauet de Lluc 1945, fou ordenat de prevere En 1967-69 promogué activament el català a l’escola a Mallorca Des del 1971 residí al País Valencià Fou professor de grec al Collegi Universitari de Castelló i a la Facultat de Filologia de València el 1979 fou professor de català al Collegi Universitari de Castelló 1979 i a l’Escola de Mestres de València 1984-86, dedicat a la didàctica del valencià Titular de filologia catalana a la Universitat de València des del 1986, publicà 1975-77, amb la…

Mestre als disset anys, s’interessà per la música i la literatura i el 1944 s’afilià al Partit Comunista La seva carrera com a periodista sínicià en L’Unitá 1947, per passar després a Pionere 1950, a la direcció d' Avanguardia 1950, una altra vegada a L’Unitá 1956 i a Paese Sera 1958 L’any 1948 començà a escriure narracions curtes per a infants en L’Unitá , les quals es publicaren posteriorment sota els títols de Il Libro delle Filastrocche 1950 i Il romanzo de Cipollino 1951 Del 1966 al 1969 participà en projectes collaboratius amb els infants i el 1970 rebé la medalla Hans Christian…

Membre d’una família eslavogermànica amb tradició musical, els seus inicis estigueren marcats per la passió per l’òpera A vuit anys ja componia música, però quan en tenia vint deixà de fer-ho A vint-i-dos anys abandonà Odessa, on vivia, per anar a Moscou Debutà el 1934, i el 1937 esdevingué alumne del gran pedagog G Neuhaus, que descobrí les seves qualitats com a intèrpret de piano Treballà durant sis anys amb aquest professor, compartint classe amb E Guilels El 1945 fou premiat al concurs de Moscou, fet que significà l’inici d’una carrera ininterrompuda fins a la seva mort Establí amistat…

Fill del metge i catedràtic de la facultat de València Calixt Tosca Es graduà en arts i teologia a València El 1678 ingressà a la congregació de Sant Felip Neri El matemàtic i músic Fèlix Falcó de Belaochaga, que, juntament amb Josep Saragossà, havia aconseguit d’introduir temes científics en les tertúlies literàries valencianes, l’animà a estudiar ciències matemàtiques Tosca assistí a les esmentades tertúlies i arribà a ésser un dels principals membres de la que amb caràcter d’Acadèmia Matemàtica funcionava cap a l’any 1687 a casa de Baltasar Íñigo en aquesta, a més de tractar de temes…

Vida Fill gran d’un enquadernador d’Augsburg, es formà a l’escola dels jesuïtes d’aquesta ciutat, on rebé una sòlida educació humanística i musical El 1737 estudià filosofia i jurisprudència a la Universitat benedictina de Salzburg i l’any següent obtingué el títol de batxiller en filosofia El 1739, però, fou expulsat per la irregular assistència a les classes i es decantà cap a la carrera musical L’any 1740 treballà com a violinista i ajudant de cambra del comte Thurn und Taxis, president del consistori arquebisbal de Salzburg En aquesta ciutat esdevingué, l’any 1743, quart…

Estudià orgue amb JP Sweelinck a Amsterdam del 1601 al 1603 Des d’aquest any fins a la seva mort ocupà el càrrec d’organista a l’església de Sant Pere d’Hamburg A partir del 1526 també es responsabilitzà de l’orgue de l’església de Santa Gertrudis Ocupà els càrrecs eclesiàstics de vicari i degà de la catedral d’Hamburg Escriví sobretot música per a orgue, sovint a partir de melodies de corals També compongué algunes obres vocals molt influïdes pel seu estil instrumental Tingué molta fama com a mestre d’orgue

Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona i després completà la seva formació a Suècia, amb Siegfried Fink, i a la Universitat de Würzburg Ha estat, sense dubte, el gran impulsor i divulgador de la creació contemporània per a instruments de percussió no tan sols a Catalunya sinó també al conjunt de l’Estat espanyol Catedràtic del Conservatori Municipal de Barcelona, la seva labor pedagògica en aquest àmbit fou d’una enorme transcendència El 1978, amb un escollit grup d’alumnes, fundà Percussions de Barcelona, formació pionera en el seu gènere a Espanya i que, des de llavors, ha…

Ideà un mètode d’ensenyament, actualment encara emprat, que partia de l’associació de l’objecte i de l’acció amb la paraula, i prescindia de la gramàtica Contribuí a transformar l’ensenyament de les llengües vives

Fill del violoncellista Antoni Planàs , entrà a l’ Escolania de Montserrat  el 1939, i com a novici del monestir l’any 1941 El 1947 feu els vots perpetus, que renovà el 1964 Fou deixeble de violoncel de Lluís Millet i Farga i de Sants Sagrera L’any 1961 amplià estudis de composició a París amb André Jolivet, i d’orgue, amb André Marchal Des del 1945 ençà fou professor de solfeig, de piano i de violoncel a l’Escolania, i des del 1960, en fou el primer organista És autor d’un mètode de violoncel per a infants Contribuí a la reforma del cant litúrgic, facilitada pel concili II del Vaticà, amb la…