Resultats de la cerca

Cursà només estudis primaris i començà a treballar de molt jove en oficis diversos El 1959 s’afilià a l’ African National Congress ANC, el 1963 ingressà al Partit Comunista que forma part de l’ANC i del 1963 al 1973 estigué empresonat Actiu lluitador contra l’ apartheid , des del 1975 visqué exiliat successivament a Eswatini, Moçambic i Zàmbia El 1977 esdevingué membre del consell executiu de l’ANC i fins el 1984 en fou delegat a Moçambic El 1990, en ser legalitzat l’ANC retornà a Sud-àfrica i n’assumí el lideratge a KwaZulu-Natal on, emparat en la seva condició de zulú, intentà contrarestar…

Tingué com a precedent la Unió Nacional Radical, creada abans del cop d’estat del 1967 per Konstandinos Karamanlís Amb la restauració de la democràcia 1974, el partit fou refundat amb el nom actual i amb Karamanlís com a líder Des de l’entrada de Grècia a la Unió Europea 1981, Nova Democràcia forma part del Partit Popular Europeu És també membre de la Internacional Democratacristiana Guanyà les eleccions dels anys 1974 i 1977, i perdé el govern davant el seu gran rival, el  PASOK el 1981 Durant aquests anys en el poder el govern dugué a terme les negociacions per a l’ingrés de Grècia a la…

Fou fundat el 1974, inicialment amb el nom de Partido Popular Democrático, impulsat, entre d’altres, per Francisco Sá Carneiro  i Francisco Pinto Balsemão Tot i el seu nom, es tracta d’un partit liberal de centredreta i, com a tal, constitueix l’oposició al Partido Socialista PS En 1974-79 formà part de diverses coalicions de govern, fins que el 1979 constituí l’Aliança Democrática, coalició de centredreta que guanyà les eleccions d’aquest any La mort de Sá Carneiro 1980 portà a la dissolució de la coalició i al triomf socialista el 1983, si bé el PSD participà en el govern fins que el nou…

Orígens i evolució interna Té l’origen en la candidatura de centredreta formada l’abril del 2002, al voltant del Rassemblement pour la République  RPR, en ocasió de les eleccions presidencials del maig, i per aquest motiu rebé primer el nom d’Union pour la Majorité Présidentielle UMP El seu candidat,  Jacques Chirac , guanyà els comicis, i en les legislatives del juny es mantingué la candidatura de l’UMP, que fou també la que obtingué més diputats El novembre del 2002 es constituí com a partit amb el nom d’Union pour un Mouvement Populaire, amb la mateixa sigla La seva fundació comportà l’…

El país va viure uns importants canvis polítics interns i un retorn a les tenses relacions amb els Estats Units, ara sota la presidència de Donald Trump Sense cap mena de dubte, la notícia més destacada de l’any va ser el relleu al capdavant de la presidència de la República El 19 d’abril, Raúl Castro va ser substituït per Miguel Díaz-Canel Es va tancar, d’aquesta manera, una llarguíssima etapa en què els germans Castro, primer Fidel i després Raúl, havien dirigit els destins del país Això no obstant, no es tracta d’una retirada total, atès que Raúl Castro continua sent el primer secretari…

D’una família de propietaris rurals, després de graduar-se a l’Acadèmia Naval d’Annapolis Maryland el 1946, fou oficial de la Marina dels EUA fins el 1953, que retornà a Plains, on el 1962 inicià una carrera política en el Partit Demòcrata que el portà al senat 1962-66 i el 1970 a guanyar el càrrec de governador de Geòrgia, des del qual impulsà polítiques a favor de la integració racial, el respecte al medi ambient i l’eficiència en l’administració El 1974 postulà la seva candidatura a la presidència dels EUA juntament amb Walter Mondale a la vicepresidència, i derrotà el…

Josep Antoni Duran i Lleida posa fi a la seva trajectòria política en dimitir de la presidència d’Unió Democràtica de Catalunya, que ocupava des del 1987 Diputat al Congrés i al Parlament de Catalunya, va ser secretari general de Convergència i Unió del 2001 al 2014, federació que el 2015 es va trencar com a resultat de les tensions entre independentistes i federalistes, sector que ell encapçalava, i que va provocar també una fuga de militants d’UDC i la pèrdua de representació al Parlament i al Congrés

El Senat del Brasil aprova suspendre Dilma Rousseff de la presidència per 55 vots a favor i 22 en contra És el darrer dels passos del procés iniciat el 17 d’abril a la Cambra dels Diputats contra Rousseff, i supera àmpliament els dos terços necessaris per a jutjar la presidenta pel finançament del Partit dels Treballadors a través del desviament de fons de la petroliera estatal Petrobras El mateix dia Michel Temer, líder del Partit del Moviment Democràtic Brasiler, que fins al març formava part del govern, és nomenat president provisional del Brasil

Cristina Cifuentes, presidenta de la Comunitat de Madrid presenta la dimissió després que es faci públic un vídeo del 2011 que la mostrava robant en un supermercat Una setmana abans, Cifuentes havia protagonitzat un escàndol quan el 21 de març el diari digital el diarioes feu públic que, amb connivència d’autoritats acadèmiques, havia falsificat el seu títol d’un màster de la universitat Juan Carlos I, que en realitat no havia cursat Tot i renunciar al màster, es negà a renunciar a la presidència de la comunitat autònoma

El president del Perú, Pedro Pablo Kuczynski, dimiteix del càrrec després que es facin públiques unes gravacions en les quals membres del seu partit intentaven subornar diputats de l'oposició Kuczynski, a la presidència des del juliol de 2016, va superar al desembre de 2017 una moció de censura de l'oposició, que l'acusava d'estar relacionat amb l'escàndol de corrupció Odebrecht, que afecta diversos països de l'Amèrica Llatina Dos dies després el substitueix en el càrrec fins al final de la legislatura 2021 Martín Vizcarra