Resultats de la cerca

Construïda el 264 aC per Nicomedes I, al lloc d’una antiga colònia megàrica destruïda per Lisímac, fou capital del regne de Bitínia, i després del 74 aC de la província romana del Pont i la Bitínia Plini el Jove hi residí, i fou també la seu predilecta de Dioclecià, que l’embellí amb basíliques, palaus, pòrtics, buleuteris, etc Fou saquejada pels escites al segle IV S'han conservat les ruïnes de les muralles i torres de la ciutat i de l’acròpolis i altres edificacions de l’època romana

En l’antiguitat constituí una província romana de la Gàllia meridional Gallia Narbonensis i tingué per capital Narbo Martius l’actual Narbona Zona profundament romanitzada, la Gàllia Narbonesa abraçà tota la part mediterrània d’Occitània i, pel cantó nord, arribà fins a Viena del Delfinat i Ginebra Dioclecià la dividí en tres regions Prima Narbonensis, Secunda Narbonensis i Viennensis Des del segle VIII fins a la fi del segle IX, eclesiàsticament el Narbonès comprengué els bisbats d’Occitània i també els catalans de la Tarraconense arquebisbat de Narbona

És formada per un altiplà ondulat d’altitud moderada, que arriba a 700 m a les Long Range Mountains, vora el litoral occidental, mentre que la part oriental és més baixa La major part de l’illa és composta de roques precambrianes, bàsicament arcaiques Els Barren Grounds tundra ocupen les altures de la petita península del Nord, el centre-sud i una franja litoral gairebé contínua Forma part de la província del mateix nom Terranova, la població de la qual habita en més de les dues terceres parts a l’illa

Dominada pel mont Ida, és travessada pel curs dels rius Escamandre i Simois Habitada ja en època prehistòrica tercer i segon millenni, com ho testimonien les excavacions de Troia-Hisarlik, la regió passà posteriorment al domini dels frigis, i a la seva costa foren establertes moltes colònies gregues Possessió dels lidis i dels perses 546 aC, fou conquerida per Alexandre el Gran el 334 aC Suportà el període de guerres entre els diàdocs, i passà finalment a formar part de l’imperi Romà, dins la província d’Àsia

Fundada el 685 aC pels megareus, estigué sota els perses i formà part de la Confederació Atenesa segle V aC Al segle II aC es federà amb Roma i fou incorporada a la província romana de Bitínia el 74 aC fou parcialment destruïda per Mitridates VI del Pont passà a formar part de l’Imperi Bizantí El 451 hi tingué lloc el concili de Calcedònia Justinià reconstruí la ciutat i hi establí un bisbat Fou saquejada al segle VII pels perses i pels àrabs, i el 1350 passà a poder dels turcs

Fou fundada al s IV aC, i d’antuvi fou anomenada Krenides Filip II de Macedònia la conquerí i la fortificà 360 aC per fer-la baluard contra Tràcia Conquerida pels romans 148 aC, esdevingué cap de la província romana macedònia Antoni i Octavi hi aconseguiren 42 aC una victòria decisiva, en l’anomenada batalla de Filipos , contra els caps del partit republicà Brut i Cassi Longí En temps d’August esdevingué colònia romana, i Pau hi fundà la primera comunitat cristiana d’Europa, a la qual adreçà una epístola

Té planta rectangular, pati emporxat classicitzant, quatre façanes de pedra i estuc decorades amb pilastres i columnes d’estuc negre adossades al mur la cornisa, de marbre blanc, amb uns grans gerros decoratius, corona el conjunt, que té un cert aire encara rococó L’interior conserva diverses sales decorades amb pintures allusives al comerç barceloní i temes mitològics o relatius a Don Quixot les de la sala d’actes, obra de Pere Pau Muntanya, són una glorificació de Carles III d’Espanya El 1902 esdevingué seu del govern civil de la província

Fundada pels doris, creà colònies a les illes eòliques i tingué una factoria a Naucratis Egipte Passà a dependre dels perses 540 aC, i durant el sV aC fou aliada d’Atenes Formà part de l’imperi d’Alexandre i de diversos regnes hellènics, fins que es convertí en ciutat lliure dins la província romana d’Àsia 129 aC Segons que sembla per les restes conservades, la ciutat era de planta ortogonal Prop de Cnidos, l’atenès Conó destruí l’esquadra manada per l’espartà Pisandre 394 aC

Enllaçada, a través del Gran Canal, amb la xarxa fluvial del nord de la província i del sud de Hebei, és un important centre comercial i de transports per a la rica regió agrícola del nord de Shandong, productora de cotó, gra, cacauets i tabac A partir del 1949 esdevingué també ciutat industrial, amb fàbriques de construcció de maquinària, producció tèxtil, de paper i de ciment A partir dels anys setanta s’hi installà una gran fàbrica de camions i tractors Té indústria siderometallúrgica i química És el centre cultural de Shandong, amb universitat

El tifó Mangkhut, un dels més violents en dècades, provoca una cinquantena de morts i grans destrosses a Luzon i altres illes del nord de les Filipines Posteriorment avança cap a Hong Kong, Macau i la Xina continental, on prop de 2,5 milions de persones són evacuades a la província de Guangdong Al llarg dels dies 17 i 18 disminueix la intensitat, convertint-se en una tempesta tropical Per les mateixes dates l’huracà Florence causa més de 30 morts a Carolina del Nord i altres estats del sud-est dels Estats Units