Resultats de la cerca

Després de començar a treballar com a realitzador d’anuncis publicitaris, conegué el dibuixant i dissenyador Marc Caro Tots dos signaren els curtmetratges d’animació L’évasion 1978 i Le manège 1980, aquest últim guanyador d’un premi César al millor curt Els seguiren una sèrie de guardonats curts −el més reeixit dels quals fou Foutaises 1989−, fins que debutaren en el llargmetratge amb Delicatessen 1990, una imaginativa comèdia que posà les bases d’un univers caracteritzat pel to fantasiós, el barroquisme visual i l’humor negre A continuació dirigiren conjuntament La cité des enfants perdus…

Dependent de comerç, s’afilià al CADCI , on el 1933 organitzà un corrent d’opinió oposat a la direcció política del consell directiu, la MOM Minoria d’Oposició Mercantil Arran dels fets revolucionaris del Sis d’Octubre de 1934 fou nomenat secretari general del Partit Català Proletari i secretari general del comitè del CADCI L’any 1936 fou elegit president del CADCI i diputat a les Corts de la República, i participà en la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC El 1939 s’exilià a Santiago Xile Distanciat del PSUC, s’afilià, juntament amb la seva dona Dolors Piera, secretària…

Des del final de la dècada de 1940 començà a participar en exposicions organitzades per l’associació artística de la ciutat d’Ashiya, dirigida per Jirō Yoshihara El novembre del 1952 es constituí el grup Genbi, amb el qual participà en diverses exposicions, i presentà Beru , un treball clau en la seva trajectòria A partir del 1954 s’integrà com a membre del grup Gutai i començà a experimentar amb bombetes i fluorescents, i dos anys després presentà Electric Dress,  la seva obra de més ressò, consistent en un vestit fet de llums elèctrics Participà activament en les exposicions organitzades…

Feu estudis comercials i participà en la guerra de Corea Diputat el 1963, el 1971 fou candidat a la presidència Segrestat al Japó pel contraespionatge sud-coreà 1973, la pressió dels EUA n’evità l’execució Líder del Moviment Democràtic per a la Salvació Nacional 1976, fou empresonat 1976-79 i condemnat a mort el 1980, pena que li fou commutada per la presó Exiliat als EUA 1982, de retorn al seu país 1985, després de dos intents 1987 i 1992, el 1997 fou elegit president Inicià aleshores una profunda transformació econòmica de Corea del Sud i una decidida política d’obertura…

Reclamava una monarquia catòlica i el retorn de les llibertats provincials Agafà gran força, i Enric III intentà de prendre'n la direcció La mort del duc d’Anjou, que feia del protestant Enric de Navarra l’hereu al tron, féu inevitable la guerra La Lliga, amb l’ajut econòmic de Felip II de Castella, s’aixecà en armes a favor del pretendent Guisa Assassinat aquest 1588 per ordre d’Enric III, el succeí Carles de Mayenne Assassinat també Enric III 1589, Enric de Navarra es proclamà rei 1590, mentre la Lliga proclamava el cardenal de Borbó Carles X Enric IV derrotà Mayenne a Ivry…

De família benestant, visqué de jove la ruïna física i material dels seus descrita a La cançó de la meva germana, 1937 La casa morta , 1962 etc Membre del partit comunista, sofrí llargs períodes de presó i deportació sota els règims feixistes del seu país La seva obra, molt extensa més de 60 títols, que abracen la producció realitzada del 1934 al 1977, obre camí al realisme líric en contra de la poesia hermètica i palesa uns sentiments vius d’humanitarisme, de preocupació per totes les situacions de repressió i d’injustícia i un amor fidel pel seu país i pels seus homes La poesia popular i la…

Fou canonge regular a Sant Antoni i prior de Sant Serni de Tolosa 1100 D’allà 1104 el tragué el rei d’Aragó Pere I per fer-lo bisbe de Roda i de Barbastre, seu reconquerida feia poc El seu caràcter pacifista el feu topar amb el nou rei Alfons I, que féu costat al bisbe d’Osca que el foragità de Barbastre, ciutat que pretenia aquell bisbe allegant que l’antiga frontera del seu bisbat arribava fins al Cinca El 1116 fou expulsat del bisbat El 1119 retornà a Roda de Ribagorça, però Barbastre restà en poder del bisbe d’Osca El 1125 prengué part en una de les campanyes del rei Alfons I contra…

Format inicialment amb l’organista, director i compositor Louis Toebosch, posteriorment amplià els estudis de composició amb H Badings, O Messiaen i KA Hartmann a París De retorn a Holanda, estudià etnomusicologia amb Jaap Kunst, matèria de la qual fou professor a la Universitat d’Amsterdam Fou professor de composició del Conservatori d’Amsterdam 1959-86, centre que dirigí 1971-73 Posseïdor d’un catàleg força ampli, les primeres obres mostren una clara influència de B Bartók i I Stravinsky A la dècada dels seixanta, començà a interessar-se per l’experimentació sonora Les seves…

El primer esment, el 987, és en el testament sagramental de Moció, fill de Fruià, que, fet presoner en l’assalt d’Almansor a Barcelona, fou dut a Còrdova Morí a Saragossa, de retorn del captiveri A l’església de Sant Just “ que est in Berce ” deixava un camp i un alou a la marca Consta com a parròquia el 1010, el cementiri s’esmenta el 1046 i el 1052 el sagrer que hi havia Els seus termes confrontaven amb el Llobregat, la serra de Vallvidrera i les parròquies d’Esplugues i Olorda Els comtes Ramon i Mahalta, el 1081, empenyoraren l’alou i la dominicatura que tenien, el preu dels…

Fill d’una família humil, a catorze anys començà a estudiar música i violí de manera autodidàctica El 1930 aconseguí ingressar al Conservatori d’Estocolm, on romangué fins el 1939 Fou deixeble d’O Olsson i KB Blomdahl i estudià violí, viola, contrapunt i harmonia Durant aquests anys d’estudiant començà a compondre Entre les seves primeres obres figuren Dues elegies per a violí i piano 1934, Sis cançons 1935 i Fantasia per a viola 1936 El 1939 guanyà una beca per a estudiar a París, però no hi romangué gaires mesos, perquè aquest mateix any fou acceptat com a primer viola de l’Orquestra…