Resultats de la cerca
Es mostren 47183 resultats
la Haia
Les cases del Parlament de la ciutat de la Haia, seu del govern i de la corona dels Països Baixos
© M. Pujol i R. Poyato
Ciutat
Capital de la província d’Holanda Meridional, Països Baixos.
Situada al cor de la conurbació del Randstad Holland, a 4 km de la mar, experimentà un ràpid creixement demogràfic fins els anys cinquanta el 1880 tenia 133500 h i el 1935 460586 h, quan començà l’expansió de les àrees suburbanes Rijswijk, Voorburg, Wassenaar i la creació de ciutats satèllits, com Zoetermeer, 15 km a l’est Hi predomina el sector terciari L’àrea comercial s’estén pel nucli antic, a l’oest del Binnenhof A l’W i al S d’aquest nucli s’estenen barris residencials benestants, i al NE i al SE, barris més populars Seu del govern i de la corona, una part dels ministeris i les…
Joaquim Aierdi
Historiografia catalana
Literatura catalana
Memorialista, dietarista i prevere beneficiat de la seu de València.
Fill d’una família d’origen basc, el seu avi s’establí a València a partir del 1561 i exercí l’ofici de velluter, i el seu pare, de nom Vicent, també comercià amb la seda i el 1609 fou admès com a familiar del Sant Ofici Fruit d’una unió illegítima nasqué Joaquim, legitimat, com dues germanes seves, en les Corts del 1626 Vicent Aierdi s’esforçà per afermar el seu estatus de noble, i ho aconseguí amb un privilegi atorgat el 1623 per Felip III Joaquim Aierdi fou ordenat de sacerdot el 1638, i des del 1633 anà acumulant nombrosos benifets eclesiàstics, cosa que, juntament amb diverses herències…
,
Berenguer de Lloria i d’Entença
Història
Senyor de la baronia de Cocentaina, en successió del seu germà Rogeró.
Fill de Roger de Lloria En morir el seu pare romangué, juntament amb el seu germà Carles, sota la tutoria del seu oncle Gombau d’Entença 1306-09 i, després, dels marmessors de l’almirall, que reclamaren per a ell als Entença la possessió de Tivissa, obligada per un deute no pagat el rei imposà a aquests el lliurament del lloc 1312 Pel testament del seu germà gran Rogeró 1307, del qual més tard adoptà el nom, obtingué l’herència familiar Jaume II el féu membre de la comitiva dels infants reials, especialment de Joan, i habità amb ells a València Tingué litigis amb Bernat de Sarrià per…
‘Uṯmān I
Història
Soldà otomà (1281-1326) fundador de la dinastia del seu nom.
Fill d’Ertoǧrul, el succeí com a cap de les tribus turques de la branca oǧuz establertes a Eskischir, es proclamà soldà 1281 i abandonà la vida seminòmada que havia menat el seu poble Organitzà nombroses ràtzies pels territoris veïns de Söǧüt, ocupats principalment per bizantins, grecs i seljúcides L’ocupació de Yeni Ṣehir ~1290 constituí el nucli del futur imperi Otomà El succeí el seu fill Orḫān I, al principi del govern del qual prengueren la ciutat de Brusa 1326
Deutsche Bibliothek
Biblioteca alemanya fundada el 1946, amb seu a Frankfurt.
De titularitat pública des del 1969, funciona com a biblioteca nacional Elabora la bibliografia alemanya Té una collecció especial de literatura alemanya de l’exili 1933-45, així com un important fons musical Després de la reunificació 1990 es fusionà amb la Deutsche Bücherei de Leipzig de la qual havia volgut ser la continuació a l’antiga Alemanya Occidental i el Deutschen Musikarchiv Berlin fundat el 1970 Entre les diverses filials, el seu fons és de més de 13 000 000 volums La nova biblioteca unificada prengué el mateix nom de Deutsche Bibliothek
Du Pont de Nemours and Company
Empresa química nord-americana, amb seu a Wilmington (Delaware).
El seu origen es remunta al 1802, en crear un emigrant francès Eleuthère Irénée Dupont de Nemours una petita fàbrica de pólvora L’any 1915 es constituí en societat anònima i a partir del 1920 diversificà la seva producció industrial química, plàstics, fibres sintètiques —és la creadora del raió i el niló— productes farmacèutics, energia atòmica Des del 1981 controla la societat petroliera nord-americana Continental Oil Company CONOCO, proveïdora de productes derivats del petroli A l’Estat espanyol participa amb un 50% en l’empresa comercial Desarrollo Químico Industrial DEQUISA
Orquestra de l’Òpera de Dresden
Música
Orquestra simfònica alemanya, amb seu en aquesta ciutat, fundada el 1548.
Una de les més antigues del món, en el seu origen fou una orquestra reial dedicada sobretot a la interpretació de música durant les cerimònies religioses, en ocasions festives i solemnitats diverses Amb el temps, s’anà decantant per la música escènica, en particular l’òpera, gènere que continua tenint un lloc preferent en les seves actuacions La seu actual de la formació és un notable edifici construït en 1838-41 i anomenat Semperoper en honor al seu arquitecte, Gottfried Semper Destruït el 1945, fou reconstruït entre el 1976 i el 1985 Entre els directors que més empremta han deixat en l’…
Hamā

Nòria al riu Orontes al seu pas per Hamā
© Corel / Christine Dameyer / Anne Xu / Fototeca.cat
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa de Hamā, Síria.
Correspon a l’antiga Apamea Situada vora l’Orontes, al N de Homs, és envoltada de conreus, gràcies a l’aprofitament del riu És centre comercial dels beduïns Té indústria oleícola, del ciment i tèxtil artesania de robes de seda i de cotó
Ponç de Vilamur i de Pallars
Sepulcre de Ponç de Vilamur i de Pallars , a la Seu Vella de Lleida
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era fill del vescomte Pere V de Vilamur i nebot del bisbe d’Urgell Ponç de Vilamur El 1299 tenia béns a Perarnau, i el 1307 apareix com a ardiaca de Benasc i ensems canonge de Girona Era batxiller en dret canònic, i residí a la cort d’Avinyó, on tenia la consideració de capellà del papa Des del 1320 era ardiaca major de Lleida, i fou elegit bisbe de Lleida el 1322, càrrec que confirmà el papa, a petició del rei Poc després de l’elecció retornà a Avinyó, i deixà a Lleida dos vicaris generals Féu l’obra del claustre i edificis annexos i féu celebrar un sínode el 1323 Morí molt aviat El jurista…
la Santa Cinta
Capella de la Santa Cinta , construïda per Diego Martínez, a la seu de Tortosa
© Fototeca.cat
Cinta de seda blanca de 12 pams de llargada, venerada, almenys des del 1347, com a cinyell de la Mare de Déu a la catedral de Tortosa, especialment per les dones gràvides.
Segons la tradició recollida el 1508, fou lliurada personalment per la Mare de Déu a un sacerdot tortosí Conservada originàriament en un reliquiari de cristall i d’argent del s XV, entre el 1672 i el 1725 li fou construïda i dedicada una sumptuosa capella on és venerada actualment, juntament amb la imatge de la Mare de Déu de la Cinta El 1617 fou fundada la confraria de la Mare de Déu del Socors i de la Santa Cinta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina