Resultats de la cerca

Esta blerta de molt jove a Crevillent, ben aviat mostrà grans aptituds per al cant, que finalment començà a estudiar al Conservatori de València Debutà al Teatre Príncipe Alfonso de Madrid el 1902 amb Jugar con fuego FA Barbieri i l’èxit que hi obtingué comportà el seu immediat ingrés en la companyia del baríton E Sagi Barba, amb qui més tard es casà El 1908 cantà una aplaudida Marina a Madrid i tres anys després es presentà a l’Havana amb Tosca El 1914 estrenà al Circo Price de Madrid Las Golondrinas , de JM Usandizaga, en la seva versió com a sarsuela i el 1920 actuà al Teatre Tívoli de…

Estudià cant amb Hilde Wesselmann a la Volkwangschule d’Essen, i el 1943 inicià una discreta carrera com a concertista fins que, el 1950, es donà a conèixer en una emissió per a la RIAS, l’emissora de ràdio de la zona nord-americana de Berlín que emetia setmanalment les cantates de JS Bach, autor en el qual s’especialitzà Actuà als principals teatres europeus i en sales de concerts d’Europa i dels Estats Units, sempre en recitals i concerts, ja que tan sols cantà òpera per a enregistraments radiofònics Estrenà obres d’autors del segle XX, com la Cantata academica de Benjamin Britten 1960, i s…

En una primera etapa, participà en diverses formes experimentals mentre estudiava a la universitat i feu teatre de carrer i itinerant, aquest darrer amb una comuna teatral fundada l’any 1971 El 1973 s’incorporà al teatre professional com a ajudant de direcció en la companyia de Pau Garsaball en l’obra Berenàveu a les fosques , de Josep M Benet i Jornet El 1975 obtingué un gran èxit amb Les Troianes , d’Eurípides-Sartre, amb un grup que ell mateix havia format a la universitat Fins el 1978 treballà en diverses companyies, i a partir d’aquest any s’integrà al grup Dagoll Dagom , en el qual…

El seu origen es pot trobar a mitjan segle XV, quan la part del contratenor es dividí en contratenor bassus part situada per sota del tenor i contratenor altus part situada per sobre del tenor i per sota del superius o discantus Contralt, igual que alto , és una abreviació de contratenor altus

El 1934 començà a estudiar cant al conservatori de Berlín Quatre anys més tard fou contractada per l’òpera de la Ciutat de Berlín, i més tard amplià la seva formació amb M Ivogün El 1944 el director Karl Böhm la incorporà a l’Òpera de Viena fins el 1950 Durant aquests anys, debutà al Covent Garden de Londres el 1947 Cantà assíduament al teatre londinenc, on es destacà en el repertori alemany R Strauss, WA Mozart, R Wagner i italià G Verdi, G Puccini, que interpretà en anglès Cantà també regularment amb la Scala de Milà 1949–63, al Festival de Salzburg 1949–64 i a l’Òpera de San Francisco 1955…

Vida Compaginà l’activitat musical amb la carrera diplomàtica D’infant aprengué cant a l’escola municipal de Pàdua Cantà a Roma en diverses ocasions -el 1708, davant el cardenal Pietro Ottoboni- El 1667 l’elector Ferran Maria de Baviera el portà a Munic, ciutat on romangué durant vint-i-un anys El 1672 viatjà a Roma per estudiar composició amb Ercole Bernabei, mestre de capella de Sant Pere A la capital italiana publicà la seva collecció de salms de vespres Psalmodia vespertina 1674, per a vuit veus i orgue No es té notícia que hi compongués música profana, però sembla probable que conegués…

Vida Fill de compositor, malgrat la seva formació musical infantil -piano i una activitat coral escolar- s’inicià relativament tard en el cant, que simultaniejà amb els estudis universitaris El seu primer mestre fou G A Walter, i posteriorment fou deixeble de H Wissenborn Durant la Segona Guerra Mundial fou fet presoner en un camp de concentració nord-americà a Itàlia De retorn a Alemanya, el 1947 debutà amb una interpretació del Viatge d’hivern de F Schubert a la ràdio Un any després ho feu amb Don Carlos a Berlín, i a partir d’aquest moment cantà a l’Òpera de Viena, el Festival de Salzburg…

Estudià física a l’École Normale Supérieure de París, i el 1967 obtingué el doctorat Parallelament cursà piano amb Robert Trimaille i Huguette Goullon, i composició amb André Jolivet Vinculat des del 1961 al CNRS, hi dugué a terme la recerca sobre sons generats electrònicament que constitueix la base de la seva obra El 1972 creà el Laboratori d’Informàtica i Acústica Musical, incorporat el 1978 al Laboratori de Mecànica i Acústica del Centre National de la Recherche Scientifique CNRS, amb seu a Marsella, que dirigí els anys 1985-99 En 1964-69 feu freqüents estades als Estats Units, on conegué…