Resultats de la cerca

Ingressà al diari Informaciones de Madrid 1932, del qual fou sotsdirector Exercí la crítica teatral als diaris de Madrid ABC i Pueblo i s’integrà totalment en la cultura castellana Fundà el diari España de Tànger Fou crític teatral a Televisió Espanyola i dirigí molts documentals de No-Do Autor de poemes lírics Rosas líricas , 1923 Reloj , 1934, d’assaigs Sobre la vida y obra de don Carlos Arniches , 1942 Jardiel Poncela y su teatro , 1945 Alfonso Paso y su teatro , 1960, de novelles Cuatro pisos y la portería , 1940 Cuando cae el telón , 1950 i de diverses obres teatrals

Estudià a Peterburg i fou professor de diversos centres acadèmics 1894-1918 i 1924-31 Féu investigacions en diversos centres de Leningrad 1924-28 i 1928-31 i d’Arkhangel’sk 1931-33 Estudià els cossos ferromagnètics, i des del 1897 treballà en la transmissió elèctrica a distància El 1907 proposà la utilització del tub de raigs catòdics per a la reproducció d’imatges de televisió amb aquest aparell aconseguí la transmissió de figures geomètriques simples i la reproducció d’aquestes sobre la pantalla del tub proposà també un sistema de sincronització forçada per a la transmissió i…

Els anys seixanta formà part de la companyia El Camaleó, on també hi havia Paco Candel i Ovidi Montllor El 1971 actuà en l’obra El retaule del flautista , del seu germà Jordi Teixidor Professor de l’Institut del Teatre, com a director teatral posà en escena Joan Oliver, retrat intencionat i Mirandolina Els darrers anys de la seva carrera es féu molt popular per la presència en diversos programes de televisió La granja , Filiprim i per la interpretació del sergent Arencíbia a l’obra Historias de la puta mili , basada en la tira còmica de l’humorista Ivà

Graduat a l’Acadèmia d’Arts Visuals de Yokohama, fundada pel prestigiós cineasta Shoei Imamura, començà a treballar a la televisió i en pellícules rodades directament per al mercat del vídeo La seva prolífica obra —que abasta diversos gèneres, com el terror, la ciència-ficció, l’acció o el cinema de samurais— es caracteritza pel recurrent ús de la violència L’èxit d' Audition 2000 li obrí les portes al públic occidental Alguns dels seus títols més populars són Chakushin Ari ‘Trucada perduda’, 2004, Zebraman 2004, Sukiyaki Western Django 2007, Jûsan-nin no shikaku ‘13 assassins’,…

Després de treballar com a ajudant de realització per a directors de diferents països −entre els quals Sergio Leone, Mario Camus i Melvin Frank−, debutà el 1978 amb la pellícula d’intriga La parte del león Des d’aleshores ha dirigit pellícules com ara Tiempo de revancha 1981, Últimos días de la víctima 1982, The Stranger 1987, Un lugar en el mundo 1992, La ley de la frontera 1995, Martín Hache 1997, Lugares comunes 2002 i Roma 2004, sovint abordant la realitat del seu país També dirigí la sèrie de televisió Pepe Carvalho 1984, basada en el personatge creat per Manuel Vázquez…

Fill de Francesc Nello i Ventosa Estudià amb Ricard Salvat a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i des del 1971 és professor de l’Institut del Teatre Dirigí muntatges a la Universitat de Barcelona, i Tassarba , d’Enric Morera, al Liceu de Barcelona 1966 D’altres muntatges seus, en català o en castellà, són sobre obres de Plaute, Molière, Valle-Inclán, Falla i Beaumarchais El 1966 creà el grup L’Òliba i el Grup de Teatre Independent Ha publicat La pell de magrana i set contes més 1958 Collabora com a guionista i realitzador a la televisió

Inicià la seva carrera amb Javier del Arco, pioner del periodisme de motor a Catalunya, i en la revista Presència Feu el seguiment de la Fórmula 1 per a Tele/eXprés 1971-80 i Sport 1979-87, i collaborà en les revistes Automòbil des del 1977 i Club 1976-83, aquesta darrera del RACC Treballà a TVE un any, i el 1984 entrà a Televisió de Catalunya, on encara està en actiu, sempre especialitzat en automobilisme Fou un dels fundadors del programa Motor a fons 1988 i és el periodista català que ha cobert més grans premis de Fórmula 1 415

Actor des del 1953, actuà com a secundari en moltes de les pellícules dirigides per ell mateix, com ara  Alex in Wonderland 1970 Guionista i realitzador de televisió, debutà el 1962 en el cinema Dirigí comèdies agredolces, molt centrades en els ambients intellectuals de Nova York Cal esmentar-ne  Bob & Carol & Ted & Alice 1970, Blume in Love 1973, Harry & Tonto 1974, Next Stop, Greenwich Village 1976, An Unmarried Woman 1978, Tempest 1981, Moscow on the Hudson 1984,  Down and Out in Beverly Hills 1986, Moon over Parador 1988, Enemies, a Love Story 1989 i Scenes…

Amb el seu primer llargmetratge, Tesis 1996, aconseguí quatre premis Goya Posteriorment ha dirigit Abre los ojos 1997, premiada amb un Goya, The Others 2001, pellícula protagonitzada per Nicole Kidman i produïda per Tom Cruise, i Mar adentro 2004, retrat del tetraplègic Ramón Sampedro i la seva opció pel suïcidi assistit, que guanyà 14 premis Goya i l’Oscar al millor film de parla no anglesa El 2009 estrenà Ágora , film històric que el 2010 guanyà set premis Goya Posteriorment ha dirigit  Regression 2015 i  Mientras dure la guerra 2019 i la sèrie de televisió  La Fortuna 2021

Feia servir de vegades el pseudònim de Christian Mondstein Estudià al Conservatori de Nuremberg 1946-49 i tocà el piano com a concertista abans de dedicar-se plenament a la composició, l’any 1950 La seva activitat es centrà bàsicament a compondre peces per a la televisió, com ara per a la sèrie Die Notärztin ’Metgessa d’urgències’, Frank Strecker 1994, i també bandes sonores Die Liebesvollen Baronessen , ‘La baronessa enamorada’, Alexis Neve 1970 Ich, das Abenteuer, heute eine frau zu sein , ‘Jo, l’aventura de ser dona avui en dia’, Roswitha vom Bruck 1972 i música lleugera per…