Resultats de la cerca
Es mostren 2568 resultats
Xavier Folch i Recasens
Disseny i arts gràfiques
Edició
Política
Editor i polític.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, inicià el 1968 la seva trajectòria com a editor a Edicions Ariel , i el 1976 fou cofundador de l’editorial Crítica, especialitzada en ciències socials L’any 1983 fundà Empúries , que l’any 1996 fou integrada, mantenint el segell, al Grup 62 , del qual l’any següent fou nomenat director literari i, de 2007 a 2013, membre del consell editorial Militant del PSUC , fou un actiu militant antifranquista, sobretot en el camp cultural Diputat al Parlament de Catalunya en la primera legislatura 1980-84, aquest any …
Rosa Maria Kucharski i Gonzàlez
Música
Pianista.
Filla de pare d’origen polonès, dugué a terme una destacada carrera concertística, especialment durant els anys quaranta i cinquanta Debutà a set anys i fou alumna de l’Acadèmia Marshall L’any 1940 actuà al Casal del Metge i el 1941 ho feu al Palau de la Música Catalana Posteriorment tocà a Madrid i Sant Sebastià, i inicià una trajectòria concertística fonamentalment realitzada a l’Estat espanyol A Madrid, fou professora de l’Escuela Superior de Canto Presidí la secció espanyola de la Societat Internacional de l’Educació Musical 1977 i és autora dels assaigs Música para las aulas 1980 i La…
Francesc Lázaro i Salvador
Música
Tenor.
Inicià la seva trajectòria professional amb activitats mercantils, ocupació que abandonà quan optà per dedicar-se al cant Es formà al Conservatori de Música del Liceu amb G Markoff La temporada 1960-61 interpretà el paper de Gasparo de La favorita i el de Missatger d’ Aïda al Gran Teatre del Liceu A partir de llavors actuà en aquest teatre en diverses obres Els mestres cantaires de Nuremberg 1961-62, Otello 1962-63, Turandot 1966-67 i Manon Lescaut 1976-77 També actuà en teatres d’òpera de Stuttgart, Berlín, Frankfurt, Düsseldorf, Viena, Salzburg, Munic i Oslo, entre d’altres El…
,
Josep Torrents i Garcia
Cinematografia
Teatre
Actor i director i actor de doblatge, conegut per Pep Torrents.
S'inicià en els espectacles literaris de la Cova del Drac l’any 1968 L’any 1970, amb la Companyia Adrià Gual, interpretà Ronda de mort a Sinera , de Salvador Espriu Des del 1983 es dedicà intensament al doblatge, dins del qual tingué una dilatada trajectòria Fou més conegut, però, com a actor assidu de diverses sèries de Televisió de Catalunya , entre les quals cal citar Poble Nou 1994, Estació d’enllaç 1995 o La Sagrada Família 2010 Com a actor teatral interpretà, entre d’altres, Estiu , d’Edward Bond 2001, direcció de Manuel Dueso, Maria Rosa , d’Àngel Guimerà 2004, direcció d’Àngel Alonso…
Josep Tarragó i Colomines

Josep Tarragó i Colomines
© Fundació Privada Reddis
Veterinària
Veterinari.
Llicenciat 1968 i doctor 1972 en veterinària per la Universidad Complutense de Madrid, posteriorment amplià estudis a la Universitat de Newcastle Gran Bretanya i es diplomà en administració i direcció d’empreses a l’IESE de Barcelona Inicià la trajectòria professional a l’empresa privada i també com a docent a la Complutense i a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona El 1985 fou cofundador de Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries , l’organització i l’estructura del qual contribuí en gran part a establir i del qual fou el primer director general fins el 2008 L’…
Joan Nieto i Gras
Arts de l'espectacle (altres)
Il·lusionista i escenògraf, conegut amb el sobrenom de Gargot.
S’inicià en l’illusionisme en espectacles de màgia al Poble Espanyol de Barcelona, juntament amb el seu germà, cap a la segona meitat dels anys trenta Durant la postguerra treballà com a delineant a FECSA, professió que compaginà amb actuacions en cinemes i teatres Posteriorment es dedicà sobretot a idear ginys per al cinema i els professionals de l’illusionisme Entre altres, fabricà un aparell per a facilitar el dibuix de còmics 1951 i un aparell per a la visió tridimensional de dibuixos animats, que patentà el 1954, creà la sèrie de diorames mòbils ‘Estampas españolas’ i uns murals de…
Josep Creuheras i Margenat
Economia
Directiu empresarial.
Advocat, el 1984 s’incorporà a Planeta, Editorial , on ocupà càrrecs de responsabilitat, trajectòria que continuà després de la transformació de l’empresa en el Grup Planeta , del qual l’any 2003 fou nomenat vicepresident Des d’aquest any, també és conseller d’Atresmedia i membre del consell d’administració del diari La Razón Ha estat president d’El Tiempo Casa Editorial, el primer grup de comunicació de Colòmbia Forma part del comitè executiu de la Cambra de Comerç d’Espanya i del consell consultiu de Foment del Treball Nacional A la mort del president del grup, Josep Manuel…
neorealisme
Literatura
Tendència de la narrativa italiana, que tingué la màxima difusió els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial.
Hom ha designat també com a “neorealistes” l’obra d’alguns autors apareguda als anys trenta com ara AMoravia o CBernari, en les quals la descripció de la realitat distanciada i amb afany d’objectivitat domina per damunt d’exigències líriques o poètiques Les experiències successives del feixisme, la guerra i la resistència foren, però, el que donà al moviment una entitat més pròpia, en la qual destacava, a més, com un element força habitual, la consciència social, evidenciada en pronunciaments polítics esquerrans El llenguatge en general planer, i la reticència envers l’experimentalisme i el…
morter
Militar
Boca de foc que llança projectils amb grans angles d’elevació.
Les primeres peces s XV, de bronze, amb ànima llisa, proliferaren en nombrosos tipus, que al s XVII foren reduïts a quatre, de 8, 10, 12 i 14 polzades Fins el 1918 eren considerades morters les peces amb llargada de canó inferior a 10 calibres, però després hom reservà aquest nom per a les armes d’infanteria de tir corb, d’ànima llisa i sense fre ni recuperador La trajectòria parabòlica que el morter imprimeix al projectil permet d’assolir objectius inabastables per a una arma de tir recte Des dels anys vint es generalitzaren tres tipus de morters lleuger 50 a 60 mm i 2 000 m d’…
Lella Cuberli
Música
Soprano nord-americana.
Estudià a la Universitat de Dallas i després ho feu a Itàlia, on el 1975 guanyà el premi femení del Concurs Verdi de Busseto El mateix any debutà a Budapest amb La Traviata i tres anys més tard ho feu a la Scala de Milà amb El rapte del serrall , de Mozart El 1985 cantà a Ais de Provença Les noces de Fígaro , que després interpretà a Salzburg Ha estat una de les millors sopranos de la seva generació, amb reconeixement de diversos premis a la seva trajectòria, i ha actuat als principals teatres del món, amb un repertori que inclou obres de WA Mozart, G Donizetti, G Rossini, G Verdi i C Debussy…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina