Resultats de la cerca
Es mostren 4193 resultats
Silvia Morales Martín
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Es formà als clubs Club Petanca Lloreda, Masnou Basquetbol i Universitari, en el qual debutà a la Copa Catalunya la temporada 1997-98 Posteriorment jugà a l’Associació Esportiva Centre Sanfeliu l’Hospitalet 1999-2000, Bàsquet Femení l’Hospitalet 2000-01, Sedis-Cadí 2001-02 i 2003-04, Club Bàsquet Puig d’en Valls 2002-03 i 2004-09 i Club Bàsquet Olesa 2009-10 La temporada següent retornà al Puig d’en Valls Internacional en categories inferiors, fou medalla de bronze als Jocs del Mediterrani amb la selecció B
fiord
El fiord de Romsdals proper a la ciutat de Molde
© B. Llebaria
Hidrografia
Geomorfologia
Antiga vall glacial envaïda per les aigües de la mar després de la fusió de les glaceres quaternàries.
Normalment es presenta com un profund entrant de la costa, i és limitat sovint per vores molt escarpades El fiords poden assolir grans dimensions per exemple, el de Sogne, a Noruega, s’endinsa més de 200 km a l’interior i supera, en alguns indrets, els 1100 m de profunditat Llur origen és semblant al de les glaceres alpines es tracta, en efecte, de grans valls fluvials ocupades posteriorment per una enorme massa de glaç En el cas dels fiords, el glaç ha excavat sovint per dessota del nivell de les aigües marines Són típics de les costes rocalloses de Noruega, però abunden també…
Josep Pavia i Simó
Música
Musicòleg valencià.
Vida Estudià al seminari de Tortosa i fou ordenat el 1956 La seva afició per la música el portà a estudiar harmonia a l’Escola Superior de Música Sagrada de Madrid i a prendre lliçons de cant amb C Badia, C Sàbat i A Capella Feu la llicenciatura i el doctorat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, ciutat on fou canonge de la catedral i investigador titular emèrit del Consell Superior d’Investigacions Científiques i del departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals La seva tesi doctoral, La música a la Catedral de Barcelona durant el segle XVII 1986 i Tonos de…
collada de l’Estany

Vista de les valls d'Odèn i solana del Tossal de Cambrils des de la collada de l'Estany (Fígols i Alinyà).
© Isidre Suñé
Collada
Collada dels municipis de Fígols i Alinyà (Alt Urgell) i Odèn (Solsonès).
És el punt més baix 1 776 m de la serra de Campelles Prop hi ha l' Estany de Pratmajor , que dona nom a la collada
serra del Verd
La serra del Verd
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós als límits del Berguedà (Gósol), l’Alt Urgell (Josa i Tuixén) i el Solsonès (la Coma i la Pedra), contrafort oriental de la serra de Port del Comte (a la qual s’uneix pel coll de Port).
Separa la vall de la Vansa conca del Segre, al N, de la vall de Lord valls de l’aigua de Valls i del Cardener, a la conca del Llobregat, a l’E i al S Entre els cims es destaquen el roc d’en Carbassa 1 945 m alt, el cap del Verd punt culminant, 2 288 m alt i el cap de prat d’Aures 2 244 m alt Més a l’E de Tres Collets 2 127 m alt és continuada per la serra de les Comes o del Gall, que culmina al cap d’Urdet 2 240 m alt
s’Arracó
Poble
Poble del municipi d’Andratx (Mallorca), a la part occidental del terme (arraconers).
Es troba al fons de la vall de s’Arracó situada entre les valls de la Palomera i d’Andratx, al llarg de la carretera d’Andratx a Sant Elm, que entra en aquesta vall pel coll de s’Arracó i en surt pel coll de la Palomera Era una antiga possessió, que inicià un ràpid creixement a partir del s XVIII la nova aglomeració es formà al voltant de la capella del Sant Crist, erigida en parròquia el 1849, de la qual depenen les valls de la Trapa i de la Palomera i el barri de Sant Elm
Lake District
Espai natural
Regió del NW d’Anglaterra, al comtat de Cúmbria (2.243 km2).
D’un nucli muntanyós central Scafell Pike, 978 m, cobert de bosc, irradien profundes valls, modelades per l’acció glacial, amb diversos llacs llac de Windermere, i altres valls, suspeses, que donen lloc a salts d’aigua Des del 1951 constitueix un parc nacional, de notable afluència turística Alguns dels llacs Thirlmere, Ullswater són utilitzats com a reserves d’aigua L’economia local es basa en la ramaderia extensiva i l’avicultura Successivament ampliat, l’any 2017 el parc nacional ocupava una àrea de 2362 km 2 Al juliol d’aquest any la UNESCO l’inclogué en el patrimoni mundial…
mixteca
Mosaics mixteques amb relleus geomètrics trobats a l’antiga ciutat de Mitla, a Mèxic. Els mixteques foren grans constructors d’edificis, i els decoraven amb relleus molt treballats
© Corel Professional Photos
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble indígena d’Amèrica que a l’època precolombina creà una interessant cultura (700-1350).
Els mixteques apareixen a Mesoamèrica cap al segle VIII, com a habitants de les terres altes de les valls d’Oaxaca Al segle X iniciaren l’ocupació de les valls que abans habitaven els zapoteques, i així conqueriren les ciutats de Monte Albán i Yágul Al segle XIV s’estenien ja per totes les valls i havien conquerit la ciutat de Mitla, que esdevingué llur capital Els mixteques es caracteritzen per llurs dots artístics Eren grans constructors, com demostren els edificis de Mitla, decorats amb magnífics i complicats mosaics de pedra Llurs ceràmiques…
Sant Bartomeu d’Alió
Art romànic
L’església parroquial del poble d’Alió és una de les documentades des de més antic al Camp de Tarragona, ja que és esmentada en la butlla que el papa Anastasi IV concedí a l’església de Tarragona el 1154 Tingué en un primer moment consideració de parròquia, però sembla que al segle XIII esdevingué sufragània de Sant Joan de Valls, segurament per la proximitat a aquesta població i pel reduït poblament d’Alió Aquest fet explicaria que no aparegui en la relació d’esglésies que contribuïren a les dècimes papals de 1279-80 L’església d’Alió fou erigida en vicaria perpètua de …
Tir Arc Olesa
Esports de tir
Club de tir amb arc d’Olesa de Montserrat.
Fundat l’any 1990, es proclamà dues vegades campió d’Espanya per equips en arc recorbat 1995, 1997, sis vegades subcampió 1994, 1996, 1998, 2002, 2003, 2006 i dues tercer 1999, 2005 per equips També aconseguí la medalla de bronze per equips amb arc compost 2006 Entre els mestres arquers destaca Josep Reche, cinc vegades campió d’Espanya en arc olímpic i internacional amb la selecció estatal els internacionals Jordi Amador i Maria Reche, subcampiona del món cadet, i Joan Valls, que destacà en arc olímpic Francesc Altarriba, en arc compost, i Basili Garcia i Charo Reyes, en arc nu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina