Resultats de la cerca
Es mostren 4521 resultats
Narcís Costa i Horts
Música
Músic.
Estudià amb els mestres Josep Cantó i Josep Baró i Güell i, després de la Guerra Civil Espanyola, anà a Mèxic 1939, on es feu càrrec de l’Orfeó Català de Mèxic fins el 1951 Com a compositor es dedicà sobretot a les sardanes i a les peces per a veu sola i per a cor Entre les seves peces instrumentals també destaquen un Quartet de corda 1936, la Sonata per a piano en mi menor 1944 i una Simfonia en re menor 1944
,
Wifred Coroleu i Borràs
Psicologia
Comunicació
Sociologia
Metge psiquiatre i publicista, fill de Josep Coroleu i Inglada.
Fou secretari perpetu 1916 de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona Dirigí la revista “Laboratorio” des del 1928 Collaborà, especialment amb articles de divulgació mèdica, a la crònica internacional de “La Illustració Catalana”, “La Veu de Catalunya” i “La Vanguardia” Publicà Sectarios y locos 1905, La locura en las religiones, las artes y las civilizaciones 1918, Las aguas de Barcelona 1926 De jove havia publicat estudis sobre el moviment nacionalista El doctor Robert 1902, Catalunya i el problema de les nacionalitats 1909
Mario Del Monaco
Música
Tenor italià.
Estudià a Pesaro el 1941 debutà al teatre Puccini de Milà amb Madama Butterfly De veu potent i un poc abaritonada, féu de l' Otello de Verdi la seva màxima creació Les seves actuacions a Barcelona 1946-47 i 1953-54 foren discutides, però en 1955-56 hi obtingué un gran èxit Els anys 1956-60 cantà al Metropolitan de Nova York posteriorment espaià les seves actuacions i es retirà cap al 1970 Enregistrà en discs una gran part del repertori verista i verdià
Mercè Vila i Reventós
Literatura catalana
Poeta.
Collaborà, entre d’altres, a La Revista i a La Veu de Catalunya amb diversos poemes i fou premiada en alguns certàmens poètics El 1917 s’integrà a l’entitat Nostra Parla És autora dels reculls Les hores 1918, Flor de l’amor Magnòlia perfumada 1921, Flor de l’ànima 1929 i Fugaç resplendor 1955 Un dels principals motius literaris de la seva obra és la natura i, en el darrer recull, el tema religiós La seva poesia, de factura correcta, és descriptiva i mesurada
timbre nasal
Biologia
Alteració del timbre natural de la veu per ressonància del so a la part posterior de les fosses nasals.
marxa a vista
Transports
Marxa d’un ferrocarril tal que el maquinista pot aturar-lo en el tros de via que veu directament.
monofònic | monofònica
Música
Dit de la música que consisteix en una sola veu o línia melòdica, per oposició a polifonia (diverses veus).
sol de mitjanit

Sol de mitjanit al nord de Suècia
© Tomas Utsi/imagebank.sweden.se
Astronomia
El Sol que hom veu sobre l’horitzó durant tota la nit a l’estiu a les regions polars.
Hom el pot observar des de qualsevol latitud superior a la dels cercles polars La causa d’aquest fenomen és la inclinació de l’eix de rotació de la Terra, cadascun dels extrems del qual és dirigit, alternativament, cap al Sol durant tres mesos cada any
Diari de Catalunya
Periodisme
Títol emprat per La Veu de Catalunya del 8 de juliol de 1900 al 13 de març de 1901.
semigironat | semigironada

semigironat
Heràldica
Dit de l’escut gironat del qual només es veu una meitat, l’altra essent amagada per una partició.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina