Resultats de la cerca
Es mostren 1654 resultats
Philippe Buache
Geografia
Geògraf francès, deixeble de Guillaume Delisle.
Nomenat geògraf reial el 1729, es dedicà preferentment a la geografía física i a la cartografia i introduí un sistema de representació de les conques hidrogràfiques El 1732, basant-se en les narracions russes sobre les expedicions a l’estret de Bering, deduí l’existència de les illes Aleutianes i d’Alaska La seva obra — Géographie élémentaire ancienne et moderne 1769-72, Cartes et tables de la géographie physique et naturelle 1757 i Mémoire sur les pays de l’Asie et de l’Amérique no publicada fins el 1775— influí en Alexandre von Humboldt
Cecilia Bartoli
Música
Mezzosoprano italiana.
Estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Debutà durant la seva infantesa al Teatro Filarmonico de Verona en el paper del Pastor de la Tosca pucciniana A partir del 1988 començà una important carrera amb papers de mezzosoprano de coloratura , especialment els mozartians Cecilio, Idamante, Cherubino, Zerlina, Dorabella, Sesto i rossinians Rosina, Isabella Ha cantat als teatres i els festivals més importants del món sota les ordres de H von Karajan, Ch Hogwood, D Barenboim o R Chailly, entre d’altres, a més d’haver efectuat nombroses gravacions discogràfiques i de vídeo
Clemens Wenzeslaus Maria Brentano
Música
Poeta alemany.
Per la seva poesia lírica, és considerat una de les figures literàries més rellevants del Romanticisme alemany Fou també important la seva tasca com a folklorista edità, amb Achim von Arnim, el recull de poesia popular Das Knaben Wunderhorn 'L’infant del corn meravellós', 1805 Un bon nombre de cançons i poemes d’aquesta recopilació foren musicats per compositors com ara Franz Schubert, Robert Schumann, Johannes Brahms o Richard Strauss Les versions més famoses són probablement les de Gustav Mahler, el qual en feu cicles de cançons o les incorporà a les seves simfonies
espiral de la inflació
Economia
Procès d’augment progressiu dels preus quan es modifica l’estructura productiva mitjançant la sobreinversió monetària.
Segons FA von Hayek, la sobreinversió, finançada per l’expansió del crèdit bancari i l’estalvi forçós, produeix un augment del preu dels béns de consum els empresaris, estimulats per la possibilitat d’obtenir guanys més grans, accepten de pagar més pels factors productius, la qual cosa repercuteix altra vegada sobre el preu dels béns de consum Aquest creixement dels preus en espiral es manté fins al límit de la possible expansió del crèdit i, finalment, obliga a una readequació de l’aparell productiu als recursos efectius de la comunitat
écossaise
Música
Tipus de contradansa de compàs binari simple, tempo ràpid i caràcter enèrgic, especialment popular a França i Viena al final del segle XVIII i durant la primera meitat del XIX.
Tot i que el seu origen no és clar, usualment s’inclou dins el grup de les country dances Originàriament devia ser una antiga dansa popular escocesa de caràcter seriós, tempo moderat i compàs ternari, ballada amb acompanyament de cornamusa o gaita Alguns autors, però, posen en dubte aquesta procedència Beethoven escriví nombroses écossaises per a piano, orquestra i banda entre el 1806 i el 1810 També n’escriviren F Schubert opus 18, 33 i 67, entre d’altres, F Chopin opus 72, núm 3-5 i CM von Weber, entre altres autors
Sturm und Drang
Moviment literari alemany de la fi dels anys seixanta fins a la meitat dels anys vuitanta del s. XVIII, anomenat també Geniezeit (‘Temps del geni’) per la seva glorificació del ‘‘geni original’’, el qual fou considerat com la força inspiradora de la creativitat artística.
El nom del moviment deriva de l’obra dramàtica de FMKlinger, representada per primera vegada el 1776 Oposat a la Illustració, a les seves lleis poètiques racionalistes, fou iniciat per JJRousseau i rebé els seus fonaments teòrics amb els escrits de JGHammann i de JGHerder L’irracionalisme i el subjectivisme d’aquest moviment culminaren en la glorificació del grosser Kerl ‘el gran personatge’, el qual solament obeeix les lleis que li permeten una realització incondicional de la seva natura per exemple, en Götz von Berlichingen , de Goethe, Kabale und Liebe , de Schiller, etc
Orquestra Municipal de València
Música
Entitat musical fundada el 1943 i organitzada per Joan Lamote de Grignon, amb el seu fill Ricard Lamote de Grignon com a sotsdirector.
Més tard fou dirigida per Hans von Benda 1948-52, Pedro Pirfano i Luis AGarcía Navarro 1970-73, Llorenç Martínez Palomo 1974-76, Benet Lauret 1980-83 i Manuel Galduf 1985 Gràcies a la iniciativa de JIturbi ha realitzat una sèrie de concerts a l’estranger i és el principal nucli d’activitat simfònica a València, on organitza també concerts per a infants i actua en les temporades anuals d’òpera del Teatre Principal Ha enregistrat diversos programes per a la televisió i un disc dedicat a autors valencians
Johann Salomo Semler
Cristianisme
Teòleg alemany.
Professor a Altdorf 1751 i a Halle 1753, s’oposà al pietisme per la seva teologia racional Dels primers que aplicà el mètode criticohistòric a la Bíblia, distingí l’essencial de la religió fe de la seva formulació tradició i obrí així el camí a la lliure interpretació de la Bíblia Això no li impedí de polemitzar contra KFBahrdt , HSReimarus i GE Lessing , representants de l' Aufklärung Entre les seves obres, cal destacar Abhandlung von freier Untersuchung des Canon ‘Tractat sobre el lliure examen del cànon’, 1771-75
Bruno Walter
Bruno Walter
© Fototeca.cat
Música
Nom amb què és conegut Bruno Walter Schlesinger, director d’orquestra alemany naturalitzat nord-americà.
Assistent de Mahler a Hamburg, dirigí després orquestres a Breslau, Riga i Berlín, fins que fou cridat a l’òpera de la cort de Viena 1901-12 Director de l’orquestra de Munic 1913-22, de l’òpera de Berlín 1925 i del Gewandhaus de Leipzig 1929, el 1941 succeí el seu amic Toscanini en l’orquestra simfònica de Nova York Publicà Mahler 1936, Theme and Variations 1944 i Von der Mozarts Zauberflöte ‘Sobre la Flauta Màgica de Mozart’, 1955 Fou considerat un dels millors especialistes en música de Mozart del seu temps
Franz Grillparzer
Teatre
Dramaturg austríac.
Membre de l’Acadèmia de Ciències Després de la revolució del 1848 fou elegit senador En les seves obres alternen els temes llegendaris i fantàstics, els de l’antiguitat i els d’història nacional Die Ahnfrau ‘L’àvia’, 1817, Sappho 1818, la trilogia Das goldene Vliess ‘El toisó d’or’, 1820, König Ottokars Glück und Ende ‘Sort i fi del rei Ottokar’, 1823, Der Traum, ein Leben ‘El somni, una vida’, 1834, Weh dem, der lügt ‘Ai del qui menteix', 1835 i Die Jüdin von Toledo ‘La jueva de Toledo’, 1824-36
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina