Resultats de la cerca
Es mostren 8063 resultats
camp del Barcarès
Camp de concentració
Camp de concentració organitzat a la platja del Barcarès (Rosselló) pel govern francès per l’abril del 1939, destinat als refugiats civils i militars que arribaren al territori de l’Estat francès a la fi de la guerra civil de 1936-39 procedents de la zona republicana.
En part hi havien passat dels camps organitzats al començament d’aquell any a Argelers i a Sant Cebrià de Rosselló D’una capacitat de 50 000 persones, n'arribà a contenir, pel juny d’aquell any, de 70 000 a 80 000 No fou mai considerat de caràcter repressiu, però no era permès als internats d’abandonar-lo sense una autorització especial Pel setembre del 1939, al començament de la Segona Guerra Mundial, esdevingué camp d’instrucció dels tres regiments de voluntaris, formats amb refugiats d’aquest camp, i fou posat sota l’autoritat militar Després de l’armistici del 1940 fou un punt de…
conferència d’Accra
Conferència celebrada del 15 al 22 d’abril de 1958 a Accra (Ghana), en la qual, sota la presidència de Kwane Nkrumah, primer ministre de Ghana, es reuniren representants de vuit dels nou estats africans independents (Líbia, Marroc, Sudan, Tunísia, República Àrab Unida, Etiòpia, Ghana i Libèria).
El leitmotiv fou “Àfrica per als africans” foren condemnats el colonialisme i el racisme i fou reafirmat el principi de cooperació econòmica i cultural africana Hi foren ratificats unànimement tots els principis de la conferència de Bandung 1955
Segon Congrés Universitari Català
Assemblea de professors i alumnes de totes les facultats universitàries i representants d’entitats escolars i culturals celebrada a Barcelona del 7 al 14 d’abril de 1918 a la casa de la ciutat, per la prohibició de l’autoritat militar de celebrar-la a la universitat.
L’organitzà l’associació d’Estudiants Catalans, amb Josep Maria Batista i Roca de president de la comissió organitzadora, sota la presidència del catedràtic August Pi i Sunyer Fou dividida en tres seccions que estudiaren la problemàtica universitària i la seva projecció nacional Pere Domingo hi defensà la ponència sobre els drets dels estudiants, i Francesc Layret, la catalanitat de la universitat Una comissió permanent, presidida per Octavi Saltor, publicà el projecte que s’havia elaborat per a una universitat catalana autònoma 1919, signat per 26 catedràtics
Museu Deu Font

Sala de catifes del Museu Deu Font
© Museu Deu Font
Museu
Institució museística inaugurada al Vendrell (Baix Penedès) a l’abril del 1995 gràcies a la donació a l’ajuntament realitzada vuit anys abans pel notari Antoni Deu i Font, fill adoptiu de la vila, d’una important col·lecció d’unes dues mil dues-centes obres d’art.
Del fons destaca la pintura catalana, amb obres de Martí Alsina, Ramon Casas o Joaquim Mir l’escultura, amb obres de Llimona, Maillol, Clarà o Rebull la ceràmica i el vidre bufat dels segles XVII i XVIII, i una valuosa collecció d’art religiós d’època medieval i moderna Al maig del 1997 hom completà el museu amb la inauguració d’una nova sala La seva gestió és a càrrec d’un organisme autònom municipal que porta el nom del donant
Quàdruple Aliança
Història
Nom donat al tractat signat a Londres (22 d’abril de 1834) entre la Gran Bretanya, França, Espanya i Portugal per posar fi a les guerres civils de la península Ibèrica i expulsar els pretendents absolutistes d’Espanya (Carles) i de Portugal (Miquel), i anihilar llurs partidaris.
L’ajut material oficial anglofrancès fou inexistent, però el suport diplomàtic i l’arribada de voluntaris contribuïren a l’èxit de la causa liberal
Socialistes de Catalunya
Partit polític
Coalició electoral formada pel Partit Socialista de Catalunya (Congrés) i la Federació Socialista de Catalunya (PSOE) per concórrer a les eleccions legislatives de juny de 1977, la formalització de la qual (l’anomenat Pacte d’Abril) establia l’anunci de la futura unitat entre ambdues formacions.
Proposta d’Esquerres per Catalunya
Partit polític
Partit inscrit a l’abril de 1987 a Barcelona, per membres del Partit dels Comunistes de Catalunya per tal de concórrer aquesta formació a les eleccions municipals d’aquell any a la província de Tarragona (on no formà coalició amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya).
Unión Obrera
Publicacions periòdiques
Revista quinzenal editada a Barcelona entre el març del 1921 i l’abril del 1924, òrgan oficial de la Corporació General de Treballadors-Unió de Sindicats Lliures; en fou director Joan Llaguia i Lliteras, i redactors Ramon Sales, Francesc Fresquet, Ferran Ors, Anselm Roig, Jaume Fort, etc.
Com a portaveu dels Sindicats Lliures , ocupà les seves pàgines a combatre els postulats teòrics i les activitats pràctiques del Sindicat Únic cenetista, i també dels socialistes, i a divulgar l’exemple dels sindicats cristians europeus Excepcionalment inclogué algun número solt en català
Peña Blanca
Política
Agrupació política d’ideologia monàrquica i espanyolista, partidària d’Alfons XIII, creada a Barcelona el mateix dia de la proclamació de la República (14 d’abril de 1931), per l’aristòcrata i poeta en català Miquel de Gomis i Casas, que en fou el primer president.
Entre el centenar de membres inicials figuraren Lluís de Foronda i Gómez, Santiago Nadal i Gaya, Ildefons i Joan Carles d’Ayguavives i de Solà, Enric García del Ramal i Cellalbo, Aureli Joaniquet i Extremo, Josep Bertran i Güell baró de Viver, el comte del Montseny, etc Posteriorment cresqué fins a assolir uns milers d’afiliats El seu finançament fou aportat principalment pel compte de Fígols Organitzà cicles de conferències en les quals intervingueren monàrquics, principalment del grup ideològic d’Acción Española, com Antonio Goicoechea i José María Pemán El 1932 anà a les eleccions del…
Partit Democràtic
Política
Grup polític format com a Partit Democràtic-progressista per l’abril del 1849 a Madrid a partir del projecte de programa que l’ala esquerrana del partit progressista —els diputats José Ordax Avecilla, Nicolás María Rivero, Aniceto Puig i Manuel Aguilar— havia presentat pel desembre del 1848.
S'hi demanava el ple reconeixement dels drets i les llibertats individuals, el sufragi universal, la completa desamortització civil, l’aboliment de les quintes, etc Aquesta plataforma, juntament amb una política governamental molt repressiva de fet estigué sempre en la clandestinitat excepte en 1854-56, permeté al nou grup d’ésser l’únic i fràgil suport d’una àmplia gama de tendències polítiques amb progressistes, republicans i elements socialitzants, coincidents en la reivindicació d’unes llibertats democràtiques mínimes El seu primer comitè organitzador fou impulsat sobretot per Sixto…