Resultats de la cerca
Es mostren 1973 resultats
Ivan Hompanera Álvarez
Atletisme
Atleta.
Després d’una llarga recuperació a causa d’un accident, tornà a l’atletisme, esport en el qual era una jove promesa i gràcies al qual el 1989 havia ingressat al CAR de Sant Cugat Com a esportista discapacitat, guanyà una medalla de plata en 800 m al Campionat del Món 2002, tres medalles d’or en 5000 m, 800 m, 4 × 400 m als Campionats d’Europa 2003 i una medalla de bronze en 800 m al Campionat d’Europa 2005 Participà en els Jocs Paralímpics de Sydney 2000, on guanyà dues medalles d’or 5000 m, 800 m
Juan Bautista Avendaño Iglesias
Tennis
Tennista i entrenador.
Format al Club de Tennis Avilés, ingressà gràcies a una beca a la Residència Joaquim Blume de Barcelona Formà part de l’equip espanyol júnior que va guanyar la Sunshine Cup 1978 Com a professional guanyà el trofeu de Cuneo 1981 i el de Tunísia 1982 Posteriorment feu d’entrenador Fou capità de l’equip espanyol de la Copa Davis en dues etapes 1993-95 i 2000-05, títol que guanyà el 2004 juntament amb Jordi Arrese i Josep Perlas com a màxims responsables També fou director de tennis del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat 1993-2007
Joan Anguita Ramos
Gimnàstica
Gimnasta i entrenador especialitzat en gimnàstica artística.
S’inicià a l’Escola Municipal de Gimnàstica de Cornellà de Llobregat El 1988 ingressà al Gimnàs La Foixarda i el 1993 al CAR de Sant Cugat Fou campió d’Espanya infantil 1990, 1991 i juvenil 1992, 1993, però les lesions tallaren la seva progressió Tot i això, formà part de la selecció espanyola que disputà el Campionat d’Europa júnior 1996 i fou subcampió estatal de cavall amb arcs 1995 i de barres paralleles 1997 El 1999 es retirà quan era gimnasta del Club Gimnàstic de Tarragona L’any 2003 s’inicià com a entrenador del CG Osona
Castell de Sant Marçal o de Cerdanyola del Vallès
Art romànic
El topònim Cerdanyola apareix ja al segle X, abans de la invasió d’Almansor, el 956, i es troba documentat al llarg de tot aquest segle, els anys 975, 984, 985 i 986 Quant al castell, sembla que adquirí el nom de l’església de Sant Marçal, situada en aquest indret i documentada el 1042 Segons F Duran i Cañameras el castell hauria estat edificat ja al segle XI, que el monestir de Sant Cugat el vengué al comte de Barcelona Amb tot, el castell no és conegut fins al segle XII sota el domini dels Montcada Segons el mateix autor, el castell de Cerdanyola devia ser una fortalesa més de…
Sant Pere i Sant Feliu de la Vall d’Aguilera (Castellolí)
Art romànic
Situació Absis, ornat amb lesenes i arcuacions llombardes, d’aquesta tradicional sufragània de Castellolí ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església, a l’entorn de la qual s’escampen un reduït nombre de cases, s’erigeix dalt d’un serradet vorer al torrent de can Jorba, dins la vall de Sant Feliu, a la banda septentrional del terme Mapa 35-14391 Situació 31TCG903068 Hom hi accedeix per una pista que arrenca del quilòmetre 564 de la carretera N-II tram antic Cal demanar la clau a la casa que hi ha poc abans d’arribar a l’església FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme…
Acord per a conservar llocs de treball de Delphi
El comitè d’empresa de Delphi arriba a un acord amb quatre empreses catalanes del sector de l’automoció per a invertir fins a 12 milions d’euros i mantenir 208 llocs de treball a les installacions de Delphi a Sant Cugat del Vallès El 4 de febrer Delphi va anunciar la rescissió gradual dels contractes i el tacament definitiu a final d’any, i el 29 de març va presentar un ERO per als 540 treballadors Al llarg de cinc mesos hi ha hagut mobilitzacions dels treballadors i negociacions entre l’empresa, els treballadors, la Generalitat i l’Ajuntament, les quals han desembocat en aquest…
Destituït el cònsol honorari de Finlàndia a Barcelona
El cònsol honorari de Finlàndia a Barcelona, Albert Ginjaume, fa públic el cessament a instàncies de l’ambaixada de Finlàndia El motiu és un dinar celebrat l’1 de febrer convocat pel cos consular, del qual Ginjaume era secretari, al qual assistí Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat, municipi que pertany a l’Associació de Municipis per la Independència AMI La presència de Conesa a la trobada no hauria agradat a les autoritats espanyoles Per motius relacionats amb el moviment per la independència de Catalunya també foren destituïts…
Reixac

Vista de Sant Fost de Campsentelles (Martorelles), des de Sant Pere de Reixac
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antiga parròquia (Sant Pere de Reixac) del municipi de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), centrat per l’església de Sant Pere (191 m alt.), a l’esquerra del Besòs, al sector muntanyós que limita amb els contraforts de la Conreria.
L’hàbitat dispers s’estén pel pla de Reixac , on hi ha el veïnat del Pla de Reixac i es continua a l’altre costat del Besòs pel pla del Masrampinyo on han sorgit modernament els nuclis industrials del Masrampinyo i de SantPere de Reixac Al S de l’antic terme parroquial hi ha el nucli residencial de la Vallençana, antiga quadra El lloc és esmentat ja el 963, i la parròquia el 1028 Pertangué als monestirs de Sant Jeroni de la Murtra Badalona i de Sant Cugat del Vallès La primitiva església, romànica, fou cremada el 1651, durant la guerra dels…
Josep Alegre i Vilas
Cristianisme
Monjo i abat.
Estudià magisteri i exercí de mestre a Castellnou de Seana, i cursà estudis de teologia al seminari de Saragossa i a Sant Cugat del Vallès El 1970 fou ordenat de prevere i desenvolupà el seu ministeri en cinc poblacions de la zona de Daroca Saragossa i a Alcanyís Terol El 1995 ingressà com a novici al monestir de Poblet , d’on fou nomenat abat el 20 d’abril de 1998, succeint Maur Esteva Ocupà la dignitat fins al 3 de desembre de 2015, quan fou succeït per Octavi Vilà L’any 2000 publicà Lecturas Marianas i Palabras Marianas de los Santos Padres para mi vida de hoy
Dacià
Personatge romà llegendari que hauria estat praeses d’Hispània pels volts de l’any 300.
Enviat per Dioclecià i Maximià per tal de perseguir els cristians, segons la llegenda, s’establí a Saragossa recorregué les ciutats de la costa catalana i féu incursions a l’interior de la península Ibèrica, a les Gàllies i a Àfrica Apareix per primera vegada en la passió de sant Vicenç de Saragossa-València s IV, i fou introduït successivament a d’altres passions llegendàries, com les dels màrtirs Cugat, Eulàlia i Sever de Barcelona, de Feliu de Girona i de Vicenç de Cotlliure, dels divuit màrtirs de Saragossa, de Just i Pastor d’Alcalá, de Leocàdia de Toledo, de Vicenç, Sabina…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina