Resultats de la cerca

En el testament sacramental de Bernat Tallaferro, comte de Besalú, de l’any 1021, ja surt esmentat un Bernat de Kalabuio Aquest mateix Bernat ja apareix també, l’any 1020, en un plet amb el bisbe D’altra banda, en una butlla del papa Urbà destinada al monestir de Sant Esteve de Banyoles, de l’any 1097, és mencionat el “ castrum de Calapodium” En una altra butlla del 1174 hi ha novament esmentat aquest castell Així mateix, en aquesta mateixa època, també surten esmentats uns senyors que tenien aquest lloc de Calabuig, segurament pel monestir de Banyoles per exemple, l’any 1157,…

Al testament de Bernat Tallaferro, comte de Besalú, de l’any 1021, és esmentat Tedmar de Urriols , el qual probablement devia ésser el senyor del lloc d’Orriols És lògic, d’altra banda, que ja aleshores aquest Tedmar visqués en un castell o bé, potser, en una casa forta L’any 1265 hi ha una notícia clara de l’existència del castell En un document d’aquesta data són esmentats els danys causats en aquest castell durant les lluites que hi hagué entre el comte d’Empúries i el senyor de Rocabertí Hi ha algunes notícies també dels senyors d’aquest castell a la baixa edat mitjana L’any…

L’antiga vila de Domnòva, avui dia totalment abandonada, era situada a uns 2, 7 quilòmetres al nord-est de Tuissan, seguint la carretera D-611 Aquest indret és esmentat en la documentació l’any 876, en una escriptura datada el 22 d’abril per la qual Anna, filla de Rotruda i d’Alaric, comte d’Empúries, féu donació a Radulf i a la seva esposa Ridlinda d’un conjunt d’heretats situades al Conflent, al Rosselló, al comtat de Besalú i al Perapertusès entre els béns donats en aquest darrer territori consta la villa que vocatur Domnova in territorio Petrapertusense Domnòva —que segons…

El 1940 ingressà en la congregació dels missioners dels Sagrats Cors i, el 1949, fou ordenat de prevere Es llicencià en filosofia i lletres a la Universidad Complutense de Madrid 1960 i s’hi doctorà 1965 amb la tesi Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo de Mallorca publicada el 1968 Ha estat professor de la Universidad Complutense de Madrid 1967-68, bibliotecari del Museu Arqueològic de Madrid 1970-79, collaborador científic del CSIC, secretari i director de l’Institut Espanyol de Prehistòria 1980-85 i, des del 1990, director del Museu de Lluc Com a investigador, ha centrat els seus…

L’edifici Església bàsicament del segle XII amb afegitons posteriors De l’estructura originària en conserva la llarga nau gairebé rectangular, coberta amb volta de canó seguit i encapçalada per tres absis trilobats dels quals ha perdut el del sud-est, a causa de l’afegiment modern de les capelles laterals A l’absis central encara es pot veure una finestra de doble esqueixada, i una altra de semblant és al final del mur de la nau a la banda sud Tot el conjunt es manté en molt bon estat La història Parròquia que consta entre les més antigues, ja que apareix citada en el lloc Montesigno , que el…

Hom no en coneix sinó el nom i la durada de set anys del seu regnat, però hom pot conjecturar que fou elegit pels notables del seu regne Després de la defecció d’Àkhila, i continuant l’acció diplomàtica que l’ocasionà, ‘Abd al-'Azīz, fill de Mūsā, el 5 d’abril de 713 obtingué la submissió del comte visigot Teodomir, que regia l’extrem meridional dels dominis d’aquell Retuda Mèrdia, Mūsā i Tāriq, vers l’agost del mateix any, ocuparen Saragossa, ciutat pertanyent al primitiu domini d’Àkhila i probablement conquerida després de Roderic, però no progressaren més ençà Fou el valí al-Ḥurr qui, en…

També portaren aquest nom un barri d’Alexandria i un de Siracusa

El diner tingué com a múltiples el sou 12 diners i la lliura 240 diners que, en general, no foren monedes efectives, sinó unitats de compte Després de la desmembració carolíngia el diner perdé, arreu, contingut d’argent i hom encunyà diners de billó amb proporcions més i més petites d’argent Si al segle X el contingut d’argent oscilla entre el 60 i el 80%, al segle XII decau fins al 16% Més endavant el diner perdé encara més llei fins a arribar a ésser de coure pur A Catalunya encunyà argent Carlemany fou la primera encunyació peninsular cristiana…

Situació i presentació Limita al N amb Viladamat Alt Empordà, al NE amb Albons, a l’E amb Bellcaire d’Empordà, al SE amb Ullà, al S amb Fontanilles, al SW amb Serra de Daró, a l’W amb Verges i al NW amb Garrigoles Comprèn, a part el cap de municipi, els pobles de Canet de Verges o de la Tallada, Marenyà i Tor El terme s’estén per la plana alluvial de l’esquerra del Ter, que és el seu límit meridional, i ocupa al NW una part de la serra de l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià de formes arrodonides i elevacions inferiors a 100 m dins el municipi, és coneguda amb el nom de serra de Sant Grau…

Placa de cinturó amb sivella, trobada a les excavacions de Puig Rom l’any 1917, i placa de cinturó de tipus liriforme procedent d’Empúries Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona/M Casanovas D’ençà de l’any 1950, en què P de Palol publicava l’estudi i la classificació de les diverses plaques de cinturó i fíbules aparegudes a la zona catalana, s’han recuperat altres exemplars que ens porten a ampliar les dades inventariades en l’article de l’esmentat autor Pel que fa a la zona més nord-oriental de l’actual Catalunya, fins aquell moment es coneixia un total de deu plaques de cinturó, provinents…