Resultats de la cerca
Es mostren 5740 resultats
Josepa Arnall i Juan
Historiografia
Professora i historiadora.
Llicenciada en filologia clàssica, des del 1983 fou professora de la Universitat de Barcelona de paleografia medieval, diplomàtica general, epigrafia i numismàtica Les seves recerques i investigacions giren principalment entorn de l’antroponímia i toponímia catalana i de l’escriptura i la seva evolució al Principat És autora, entre altres obres, de L’escriptura a les terres gironines, segles IX-XVIII 1993, 2 vol, juntament amb JMPons, Lletres reials a la ciutat de Girona 1293-1515 2000, 2 vol i El llibre manuscrit 2002
Joan Morer
Literatura catalana
Escriptor.
De formació autodidàctica, treballà de vinyater Fortament arrelat a la terra, de la qual extreia els temes i la força poètica, s’expressà en un llenguatge directe de fort impacte popular Escriví poesia i contes, obra en gran part inèdita Publicà Defensa i pèrdua d’Altariba 1973, D’une terre la manière 1974, Ribesaltes fa temps 1976, Bestiari i bestieses 1979 i Coloms entorn 1982 Collaborador assidu de L’Indépendant de Perpinyà, la cantant Gisela Bellsolà li musicà vuit poemes al disc Salut amb poesia 1979
,
Foix
Vista del castell de Foix
© J. Mariné
Capital del País de Foix, Occitània, i del departament francès de l’Arieja, a la confluència de l’Arget amb l’Arieja.
És un centre administratiu i turístic, i hi ha indústria del ferro La ciutat nasqué entorn d’un oratori erigit per Carlemany i convertit, al segle X, en l’abadia de Sant Volusià En roman l’església, reconstruïda als segles XIV i XVII Al segle XI els comtes hi bastiren el castell de Foix , que domina la ciutat i que fou el centre de tota la història del comtat de Foix Fou restaurat al segle XIX, però conserva les torres dels segles XII, XIV i XV
Francesc Rodríguez i Pereira
Literatura catalana
Dramaturg.
Signa les seves obres amb el nom Francesc Pereira El 1993 obtingué el premi Ignasi Iglésias pel monòleg Biografia 1994 Ha publicat diverses peces que giren entorn de la incomunicació, les relacions de parella i el sexe Ficus 1990, premi Adrià Gual 1989, “ Silencis ” dins Monòlegs a tres bandes , 1993, Patates 1994 i “ Primavera ” dins Homes , 1997 Entre els seus textos inèdits, es coneixen Infimitats estr 1991, 21 històries d’amor estr 1995, i Trinitat 1998 Ha escrit també novella, poesia i guions radiofònics
Marià Peset i de la Raga
Medicina
Metge.
Estudià a la Universitat de València Fou pare de Joan B Peset i Vidal Es distingí per la seva activitat durant l’epidèmia colèrica del 1833 Liberal, patí persecucions durant el regnat de Ferran VII Escriví Tratado Medicoquímicofísico de la influencia del aire en la vida del hombre 1834 i Disertación criticomédica de la preferencia que tienen las fórmulas purgativas de Mr Le Roy 1836, totes dues entorn de sistemes per a guarir el còlera Fou metge de l’hospital de València 1835-49
confirmadors
Diplomàtica i altres branques
Des de l’alta edat mitjana, signataris (confirmantes) dels diplomes, els quals aportaven un context solemne i qualificat a l’actio documental.
El nombre de confirmadors era molt variable segons les cancelleries Alguns diplomes merovingis, que generalment n’estaven desproveïts, n’arriben a comptar fins a una quarantena La cancelleria castellanolleonesa solia admetre un bon nombre de confirmadors, distribuïts jeràrquicament en dues o tres columnes entorn del signe reial Però mentre que a Castella aquests noms significaven solament una menció honorífica, a Catalunya i Aragó els confirmadors eren presents a l’acte, com a membres de la comitiva o, àdhuc, de la curia comitis regis contemporània
Les discapacitats
Els darrers anys, els grans organismes internacionals han refet la manera d’afrontar el problema que plantegen les discapacitats a partir de l’establiment de nous sistemes de classificació Així, en lloc de basar-se en la descripció mèdica i l’inventari dels òrgans afectats, ara es fa des de la funcionalitat que els correspon Amb això es pretén donar solucions socials i alhora sanitàries, ja que en molts casos s’ha fet palès que les millores mèdiques, sense mesures complementàries de diferent naturalesa que les tradicionals i estrictament mèdiques, han estat del tot inútils a l’hora de…
Mort de dama
Literatura catalana
Novel·la de Llorenç Villalonga, publicada el 1931.
Fou escrita el 1921 Les dues primeres edicions aparegueren signades amb el pseudònim Dhey Posteriorment, Villalonga l’amplià i revisà finsa la quarta edició 1965, que serà la definitiva, i a partir de la qual només introduí retocs d’estil La novella gira entorn de l’agonia i la mort d’Obdúlia de Montcada, vídua de Bearn, qui tipifica el món de l’aristocràcia sorgida arran de la Restauració Borbònica, ara en crisi i condemnada a desaparèixer Es tracta, per tant, d’una dona que recull els trets típics de la seva classe l’avarícia, l’humor eixut o el caràcter irat L’objectiu final…
Activitat i coneixement del cos de l’infant
Quan conclou el període neonatal, l’infant encara continua dormint la major part del dia Al primer mes de vida, en general dorm unes 15 hores diàries Mentre dorm, l’actitud no és tan rígida com abans i el cos no està tan flectit Generalment, tendeix a tombar el cap a un cantó, més que res cap al costat d’on li arriba la llum Convé, per tant, moure’l i posar-lo alternativament d’ambdós costats, per a evitar que sempre tombi el cap en la mateixa direcció Al mes d’edat, comença a sostenir una mica el cap Aleshores, quan està boca avall, pot aixecar-lo una mica, i si se’l sosté assegut pot…
Tycho Brahe

El sistema solar segons Tycho Brahe
© Fototeca.cat
Astronomia
Astrònom danès.
Havent començat a estudiar dret, s’interessà per l’astronomia i, abans de l’aplicació de la ullera a l’observació astronòmica, efectuà un nombre ingent d’observacions amb aparells dissenyats per ell mateix i amb els quals obtingué dades molt exactes sobre el moviment dels astres, tant planetes com cometes Descobrí alguns errors en les taules astronòmiques de l’època, deguts especialment a la refracció atmosfèrica, la qual estudià El 1572 féu importants observacions d’una supernova Protegit per Frederic II de Dinamarca, li fou atorgada la concessió de l’illa de Hven, on, des del 1576, construí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina