Resultats de la cerca

Més tard passà novament als Ruffo

Es difongué aviat per tot el món uns 400 000 membres en 95 estats l’any 1959 A Catalunya fou fundada el 1857 El primer president del consell central de Catalunya 1857-82 fou Ignasi Despujol, marquès de Palmerola, i el succeí Delfí Artós 1882-1903 El 1891 el consell central de Catalunya inicià la publicació anual de l' Almanaque de las Conferencias de San Vicente de Paúl El 1923 aquesta associació comprenia el consell central de Catalunya, resident a Barcelona, els consells particulars de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Vic, Sabadell i Manresa, i 98 conferències

Compost de dotze cants, descriu les desventures d’una jove heroïna, Mireia, filla d’uns propietaris rurals benestants, que, enamorada del jove paneraire Vicenç, en no poder aconseguir el consentiment patern per a casar-s’hi —puix que l’estament social dels pares és molt superior al del jove pretendent—, va en pelegrinatge des del seu mas de la Crau fins a les Santes Maries de la Mar, travessa tota la Provença i mor en arribar a la vila marinera de la Camarga L’argument, que es destaca per la seva simplicitat, serveix en realitat per a fer la descripció de la Provença, de totes les seves…

Repetidament restaurada, i incorporada a l’edifici de la catedral, ha conservat, però, l’estructura original rotonda de planta octagonal coberta amb cúpula de pedra inicialment decorada amb mosaics venecians, envoltada per una nau de setze costats Inspirada en San Vitale de Ravenna, aquesta peça mestra de l’arquitectura carolíngia serví de model a esglésies de planta octagonal, com les de Mettlach Saarland i Ottmarsheim Alsàcia A la capella i al tresor de la catedral són conservades peces d’art mobiliari llàntia de coure de Frederic Barba-roja, tron de marbre i arca sepulcral d’…

L’any 1238, l’emperador Frederic II erigí el comtat d’Aosta en ducat a favor d’Amadeu IV, comte de Savoia El ducat fou annexionat a França l’any 1800, i el 1814 retornà als Savoia, reis de Sardenya L’any 1845, el rei d’Itàlia Víctor Manuel II el cedí al seu fill Amadeu, que fou rei d’Espanya Amadeu I d’Espanya, i formà la segona branca d’aquella casa reial, els membres de la qual porten el cognom de Savoia-Aosta El duc Amadeu II mort el 1942 fou virrei d’Etiòpia i morí presoner dels anglesos

Inicià els seus estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Frederic Alfonso i Dolors Sánchez, i després estudià a l’École Normale de Musique de París, on entrà en contacte amb Michelin Kahn El 1930 debutà amb l’Orquestra Pau Casals, tot i haver ofert un primer concert a dotze anys Posteriorment, a partir del 1940, exercí la seva tasca docent al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on romangué fins a la seva jubilació, l’any 1984 Com a solista efectuà diferents gires arreu d’Europa, i en particular a l’Estat espanyol

Fill d’un militar mort en una acció de guerra a Vilafranca del Penedès, el 1838, l’evocà al seu poema “Mon pare i Catalunya”, inclòs per Víctor Balaguer a Los trobadors moderns 1859 Aquest mateix any havia fundat a Barcelona la revista liberal “El Café”, on publicà diversos poemes en català El 1860 estrenà al Liceu de Barcelona, amb música de Francesc Porcell, les peces A l’Àfrica, minyons , Ja hi van, a l’Àfrica , Minyons, ja hi som i Ja tornen , que enalteixen l’inici de l’aventura colonial al Marroc Foren escarnides per Frederic ↑ Soler

Estudià a la Universitat de Heidelberg, on es titulà el 1584 i on, alguns anys més tard, començà la seva tasca docent El mateix 1584 marxà a Ratisbona i hi restà durant sis anys El 1600 retornà a Heidelberg i ocupà la plaça de mestre de capella a la cort del príncep elector del Palatinat, Frederic IV Escriví treballs teòrics de caràcter didàctic que inclouen molts exemples musicals Les seves obres més influents foren Hexacordum seu Questiones musicae practicae Nuremberg, 1591 i Dodechachordi vivi , que no arribà a editar-se Compongué abundant música religiosa, molt sovint a…

Fill de pares catalans, fou educat a Barcelona Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Frederic Alfonso solfeig, Agustí Quintas i Joaquim Canals piano i Enric Morera i Antoni Nicolau harmonia i composició Director de diferents companyies dedicades al teatre musical i a la sarsuela, realitzà diferents gires arreu de l’Estat espanyol i Europa també recorregué Egipte, el Japó, la Xina i les Filipines Del catàleg de la seva obra sobresurten les sarsueles Juegos de amor 1925, La mocita del barrio 1928, Para nobleza, Aragón 1932 i Rosa de Embajadores 1934

L’any 1778 fou nomenat professor de filosofia a Halle an der Saale per ordre de Frederic el Gran, després d’exercir com a pastor a Berlín En aquesta ciutat creà les dues revistes que vehicularen la discussió que mantingué amb I Kant sobre la consistència de la Crítica de la raó pura S’ocupà molt lateralment de temes musicals tot i tenir força coneixements en aquesta disciplina La seva principal aportació a l’estètica musical figura en el seu Manual d’Estètica 1803, on adopta una posició hedonista per a rebutjar la teoria clàssica de la representació