Resultats de la cerca
Es mostren 1940 resultats
El València guanya la Supercopa de futbol
El València CF s’adjudica la Supercopa de futbol en superar el FC Barcelona en l’eliminatòria jugada entre diumenge passat i avui A Mestalla el València va guanyar per 1 a 0, amb gol de Claudio López, mentre al Camp Nou els dos equips empataven a tres, amb gols de Kluivert 2 i Ronald de Boer pel Barça i Albelda, Sánchez i Farinós pel València Amb Van Gaal d’entrenador, el Barça ha perdut les tres darreres finals de la Supercopa
Josep Antoni de Moixó i de Francolí
Dret
Advocat.
Personatge de família notable, germà de Benet Maria de Moixó i de Francolí Es llicencià en dret i després estudià a la Universitat de Cervera, on es doctorà el 1772 i, més tard, esdevingué catedràtic Entre els càrrecs que exercí, fou segon baró de Juras Reales Fou destinat a Amèrica per l’administració colonial, i el 1803 s’establí a Xile Hi fou nomenat fiscal de l’Audiència El seu fill fou el jurista Lluís Maria de Moixó i López Fuertes
Joan Figueras i Vila
Escultura
Escultor.
Es formà a l’Escola de Nobles Arts, de Barcelona, i a l’Academia de San Fernando, de Madrid, de la qual més tard fou catedràtic de modelatge Els busts d’Adelardo López de Ayala i de Bécquer, entre altres, el feren famós en el gènere retratístic Com a autor de monuments té el mausoleu d’Álvarez de Castro 1870, a Girona, d’estil Imperi, i el monument a Calderón de la Barca 1874, a Madrid, de caràcter més naturalista
marquesat d’Aguilar de Campoo
Història
Títol de Castella concedit pels Reis Catòlics, el 1484, a Garci Fernández Manrique de Lara.
La grandesa d’Espanya, unida al títol, fou reconeguda, el 1520, al seu fill i segon marquès, Luis El tercer marquès, Juan Fernández Manrique de Lara , fou lloctinent de Catalunya 1543-53 En morir el setè marquès 1662 el títol passà, com a resultat d’un plet, als Silva per un altre plet 1712 fou adjudicat als López-Pacheco, marquesos de Villena Posteriorment, i a base d’enllaços matrimonials, el títol recaigué en els ducs de Medinasidonia Actualment el posseeixen els Travesedo
Un Enemic del Poble
Revista apareguda a Barcelona (1917-19), de la qual sortiren divuit números.
Se subtitulava “full de subversió espiritual” portaven el pes de la redacció Joan Salvat-Papasseit —redactor en cap—, Josep M de Sucre, Emili Eroles i Joaquim Torres i Garcia, que hi publicà el seu manifest Art-evolució A les seves pàgines convivien el pacifisme, el progressisme social, l’avantguardisme estètic i el Noucentisme Hi publicaren més d’un treball Dídac Ruiz, JM López-Picó, Ramón Gómez de la Serna i els dibuixants Francesc Elias, Cels Lagar, Pere Prat, Rafael Barradas i Xavier Nogués
Antoni Gómez i Cros
Pintura
Pintor.
Féu els primers estudis a l’escola de Sant Carles i anà a Madrid, on fou deixeble de Vicent López i pintor de cambra el 1846 Fou premiat als concursos de San Fernando i a les exposicions del 1856, el 1860 i el 1862 Gran colorista i dibuixant, féu, dins un cert neoclassicisme, retrats i decoracions, així com temes històrics o llegendaris i natures mortes i flors destinats normalment a la casa reial La seva obra es conserva a Madrid
Álvaro Pérez de Castro
Història
Ric home lleonès, fill de Pedro Fernández de Castro el Castellano
i de Jimena Gómez de Manzanedo, i germà d’Eilo, muller del vescomte Guerau IV de Cabrera.
El 1219 apareix ja com a ric home i el 1221 ja governava Astúries Abans del 1224 s’havia casat amb la comtessa Aurembiaix I d’Urgell i residiren a Toledo Sembla que el matrimoni fou anullat el 1228 pel fet d’ésser cosins segons per part de les mares respectives Aurembiaix retornà a Catalunya i Álvaro es casà, abans del 1233, amb Mencía López de Haro de Biscaia, filla del senyor Llop III Álvaro fou enterrat a Balbuena Palència
Empar Iturbi i Bàguena
Música
Pianista.
Germana de Josep Iturbi i Bàguena Completà els estudis amb el compositor i musicòleg Eduard López i Chavarri i amb el seu germà Josep, el qual la presentà com a concertista a París, on fixà la seva residència i recorregué diversos països europeus Es traslladà als EUA, on fou una cèlebre intèrpret i pedagoga musical De la seva discografia es destaquen les collaboracions amb el seu germà en els enregistraments d’obres de Gershwin, Debussy i Infante, entre d’altres
mambo
Música
Estil de música i dansa cubà.
El mambo és una barreja de danzón , rumba i swing , de ritme sincopat però sense una cadència determinada ni accents regulars Creat els anys quaranta, el seu nom podria provenir del Congo o d’Angola i la seva paternitat musical és disputada entre Dámaso Pérez Prado, Orestes López i Antonio Arcaño Trompetes, congues i timbals hi tenen gran importància Durant els anys cinquanta les orquestres de Machito i Tito Puente el popularitzaren als Estats Units, i la de Benny Moré, a Cuba
Guinea
Regió
Regió litoral d’Àfrica, compresa entre el cap Verd i cap López, que voreja el golf de Guinea.
D’W a E hom distingeix diverses unitats de relleu La Guinea mitjana, amb altiplans gresosos que culminen al mont Loura 1537 m al NE La Guinea forestal Sierra Leone, Libèria, o de la Costa d’Ivori, de relleus de planes i altiplans graonats dominats per alts relleus que culminen al Fon 1656 m i Nimba 1752 m El conjunt d’aquests massissos que s’alineen del NW al SE rep el nom de Dorsal Guineana El tercer sector és una regió de planes i baixos altiplans on els únics relleus importants són a Ghana i Costa d’Ivori L’últim sector és la Nigèria central i oriental, on sobre el sòcol antic s’alcen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina