Resultats de la cerca

Organitzà conferències i cursos d’economia, alguns dels quals foren publicats Assaig d’economia política 1932-34, per Joan PFàbregas Edità el Butlletí de l’Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya 1937, en el qual collaboraren, entre altres, JPFàbregas, Lluc Beltran, Rafael Bori, etc

Deixeble de Ghirlandaio, continuà, juntament amb Giulio Romano i GFPenni, l’obra de Rafael a les llotges del Vaticà La seva estada a Gènova, on participà en la decoració al fresc del Palazzo Doria, donà lloc a la consolidació i al desenvolupament de l’escola manierista genovesa

Advocat, fou deixeble de Rafael Rodríguez de Cepeda i d’Antoni Vicent, i seguidor, després, de la Democràcia Social de Severino Aznar A València orientà la Unió Social Cristiana, el periòdic El Pueblo Obrero i la Casa dels Obrers, intents de formació d’un sindicalisme catòlic fort

Exercí la càtedra lulliana de la Universitat de Mallorca és autor d’un assaig manuscrit, d’aplicació sistemàtica de les doctrines lullianes a la teologia sacramental, atribuït erròniament a Rafael Barceló i Roig De sacramentis in genere evisceratio juxta inconcussam venerabilis magistri Raymundi Lulli, 1668-93

Retratista a la cort de Margarida d’Àustria i de Maria d’Hongria Fou influït colorísticament pels renaixentistes italians i per l’estil de Rafael i Dürer Hom destaca especialment el seu Judici Final actualment al museu d’Anvers, dins la línia tardana de Miquel Àngel

Fou fundada l’any 1912, integrada dins de l’ Orfeó Gracienc L’any 1940 es fusionà amb el Centre Excursionista Pallars i el Centre Excursionista Rafael Casanova 1916, amb la qual cosa sorgí la Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia UEC-Gràcia Editava el butlletí Drecera

A Quito hom fundà el 1534 la primera escola d’arts de l’Amèrica del Sud i hi florí un art important església de la Companyia i claustre de Sant Agustí, amb una forta projecció cap al nord de Nova Granada en el camp de la pintura, el zurbaranesc Miguel de Santiago fou el cap d’escola més important fou encara la tasca dels imaginaires, entre els quals sobresurten, al segle XVIII, Bernardo Legarda i Manuel Chili Caspicara Com a conseqüència tardana del Romanticisme, sorgí una escola encapçalada pels pintors Rafael Salas i Joaquín Pinto, el segon dels quals tractà de trobar una…

Editada per BBaixarias, fou dirigida per Pompeu Crehuet De contingut literari, amb voluntat d’eclecticisme, reuní collaboradors destacats, com JMLopez-Picó, JLleonart, JBofill i Mates, Prudenci Bertrana, Agustí Calvet, Pompeu Gener, Narcís Oller, Mde Montoliu i Rafael Marquina No aconseguí de mantenir-se i desaparegué el mateix 1909

En la segona època 1928-30 es fusionà amb La Ciutat i la Casa i fou dirigida conjuntament per Folch i per Rafael Benet Important revista de divulgació, tant de l’art antic com del modern, tingué una pretensió eclèctica, malgrat que la doctrina dominant era la derivada del Noucentisme

La seva jurisdicció s’estén a les províncies de València, Alacant, Castelló, Albacete i Múrcia Radica en un edifici, obra de Filibert Crespo, Càndid Orts, Emili Rieta i Rafael Tomàs, inaugurat el 1967, on sobresurten els relleus del vestíbul, de Jaume Descals, i els de la façana, d’Amadeu Gabino