Resultats de la cerca
Es mostren 3782 resultats
niala
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, que ateny 100 cm fins a la creu, d’un color gris fosc, amb algunes franges blanques en els mascles i rogenques en les femelles.
Els mascles posseeixen banyes, poc cargolades, de 70 cm És gregari i habita en zones de bosc dens i humit de l’Àfrica central i meridional
valona
Valona
Greg Lasley iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 20 cm, que és semblant a la xivita, però amb les parts superiors més pàl·lides i castanyes.
Habita als maresmes de l’Europa septentrional i hiverna a Àfrica i a l’Àsia meridional És ocell de pas als Països Catalans durant les migracions
Porbandar
Ciutat
Ciutat de l’estat de Gujarāt, Índia.
El seu port té un tràfic intens amb Àfrica Estació balneària Fou capital de l’antic estat homònim i ha obtingut renom com a pàtria de Gandhi
facoquer
Facoquer
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils
, subordre dels suïformes, de la família dels suids, d’un aspecte semblant al del porc senglar, que té uns 75 cm d’alçada i un pes d’uns 70-90 kg.
El cap és enorme i aixafat, i té els ullals superiors corbats cap enfora i amunt Habita en grups nombrosos a les sabanes de l’Àfrica oriental
escarabat goliat
Entomologia
Escarabat de la família dels escarabeids, d’uns 10 cm de llargària, cos massís, cap subtriangular amb dues protuberàncies sobre els ulls, i en els mascles una banya bifurcada a l’extrem.
Són de color negre, excepte el cap, que és blanc, i el protòrax, que té sis bandes negres alternades amb sis de blanques Viu a l’Àfrica tropical
pròteles
Mastologia
Carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels hiènids, pertanyent al grup de les hienes, que no menja carronya sinó insectes i presenta una dentadura reduïda i dèbil, la qual cosa el diferencia de les altres hienes.
D’uns 80 cm de llargada i 45-50 d’alçada, té el pelatge groc terrós i viu solitari o per parelles a l’Àfrica Oriental i Meridional
xurra
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels pteroclídids, de 35 cm; el mascle té el cap de color gris groguenc, les parts superiors grisenques amb taques ataronjades, el coll castany, amb una taca negra a la gola, i el pit gris rosat amb una franja negra estreta; la femella és de color groguenc, amb el cap, les parts superiors i el coll molt tacats de negre, el coll groc i amb una ampla franja ocràcia al pit.
Tant el mascle com la femella tenen el ventre negre Habita als terrenys esteparis del N d’Àfrica i la península Ibèrica És comuna a la Catalunya occidental
pardal de passa
Pardal de passa
Paul Cools iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 15 cm, que és de colors més marcats que el pardal i amb el pili roig castany i ratlles vermelles als flancs.
Habita als Balcans, a la meitat S de la península Ibèrica, a Sardenya i al nord d’Àfrica Als Països Catalans és comú al S de l’Ebre
còlquic
Botànica
Planta herbàcia perenne metzinosa, de la família de les liliàcies, de 10 a 40 cm, amb un bulb de túniques negroses, fulles lanceolades, flors rosàcies i fruits capsulars septicides.
És pròpia de l’Europa central i meridional i del nord d’Àfrica Les llavors, i especialment el bulb, s’empren en farmàcia pel seu contingut en colquicina
carbassina
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les cucurbitàcies, dioica, de tija ramificada des de la base i enfiladissa gràcies a circells oposats a les fulles palmatilobades, de flors verdoses, les mascles disposades en cimes corimboses i les femelles en umbel·les més o menys sèssils, i de baies globulars, fètides, de color vermell un cop madures.
Viu en bardisses i a les clarianes del bosc de ribera d’Europa, de l’Àfrica septentrional i de l’Àsia occidental L’arrel és un purgant dràstic