Resultats de la cerca
Es mostren 9504 resultats
serra d’Ensija
La serra d’Ensija (Berguedà), des de la Nou de Berguedà
© Fototeca.cat
Serra
Nus orogràfic dels Prepirineus berguedans, entre els sinclinals de Vallcebre, al N, i Fígols Vell, al S, el torrent del coll de Peguera, a l’E, i l’aigua de Valls, a l’W.
Consisteix en una volta anticlinal en forma de ferradura amb orientació WNW-ESE constituïda per calcàries cretàcies grisenques del Senonià que emergeixen d’unes altres calcàries blanques del Garumnià L’erosió remuntant d’alguns rius aigua de Llinars explica la verticalitat d’alguns vessants, damunt els quals se situen replans pla de les Tores, dominats per un planell carener rasos d’Ensija , amb el refugi del President Delgado Úbeda n’emergeixen, a llevant, el serrat Negre 2,271 m alt, el serrat Voltor 2,281 m i la creu de Ferro 2,286 m i, a ponent, el cap Llitzet o de la Gallina Pelada 2,…
copòleg

Copòleg del darrer quart del segle XIX
©Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical, anomenat també copes musicals, format per una sèrie de copes de cristall de diferents mides que descansen sobre una taula harmònica, l’afinació de les quals pot ajustar-se amb el volum d’aigua que contenen.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció El so es produeix pel moviment circular dels dits humits amb aigua i una substància resinosa, tot resseguint la vora de les copes Si bé aquest és, de fet, un procediment rudimentari en la producció del so, les primeres referències que es coneixen daten del segle XVIII i tracten d’un instrument de percussió format per un conjunt de copes i un parell de petites baquetes recobertes de roba per a percudir-les Com a instrument de fricció tècnicament evolucionat hi ha l’ harmònica de cristall , originàriament coneguda amb el nom d’harmònica
crustacis

Cranc, crustaci decàpode
Xevi Varela
Carcinologia
Classe d’artròpodes mandibulats, amb representants aquàtics, d’aigua dolça o salada, i terrestres.
Descripció Generalment el cos és format per dues regions el cefalotòrax i l’abdomen el nombre de segments que les integren és molt variat Tant el tòrax com l’abdomen són dotats d’apèndixs, però, així com els toràcics són típicament locomotors, els abdominals poden acomplir diverses funcions Els apèndixs del penúltim segment abdominal reben el nom d’uropodis, i a l’últim anell o tèlson n'hi ha, a molts grups, dos, que constitueixen la furca En general els apèndixs són constituïts per tres peces el protopodi, o peça basal, i, articulats sobre ell, l’endopodi, o peça interna, i l’exopodi, o peça…
riu Demetge
Riu
Riu del Berguedà, afluent, per la dreta, aigua amunt de Sant Quirze de Pedret, del Llobregat, format al vessant E del coll de la Creu de Campllong per la confluència de petits torrents de les serres de Queralt i de la Tossa (torrent de l’Alou) i dels rasos de Peguera (torrents Major i de Tagast).
Després de passar vora la ciutat de Berga desemboca al seu collector aigua amunt de Sant Quirze de Pedret
Canavelles
Municipi
Municipi del Conflent, situat a la part més alta de la comarca (l’antiga vall d’Engarra), a l’esquerra de la Tet, aigua amunt de la vall de Cabrils.
El riu passa engorjat en aquest sector congost de les Graus, i això ha fet que, fins a l’obertura de la nova carretera, la via tradicional de la Cerdanya a Perpinyà guanyés altitud per tal d’evitar el congost mitjançant una àmplia graonada anomenada les graus de Canavelles o d’Oleta , de la qual rebé el nom l’establiment termal de les Graus de Canavelles, a l’indret de l’antic monestir d'Eixalada L’agricultura de muntanya, que aprofita els petits replans suspesos de l’antiga vall regats per aigua canalitzada des de la Cerdanya, i la ramaderia, són les principals fonts de riquesa Hi ha…
la Noguera Pallaresa
la Noguera Pallaresa al seu pas per Gerri de la Sal
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta prop (i aigua amunt) del pantà de Camarasa (Noguera).
Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial,…
Sonella
Despoblat
Partida
Despoblat i partida del municipi d’Onda (Plana Baixa), a la dreta del riu de Sonella o riu Sec de Betxí, curs d’aigua intermitent, que neix a la serra d’Espadà, al N del pic de la Ràpita, dins el terme de l’Alcúdia de Veo (a la capçalera és anomenat riu de Veo).
A Tales rep, per l’esquerra, el barranc de Castres i, entre Onda i Betxí, per la dreta, la rambla, d’Artana Desemboca a mar, aigua avall de Borriana, vora el Grau
el Genovés
Panoràmica del Genovés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, al pla de Xàtiva, que s’estén en la seva major part a la dreta del riu d’Albaida, aigua amunt de les Aigües de Bellús.
El sector meridional és accidentat pels vessants septentrionals de la serra de la Solana continuació de la serra Grossa, coberts de pins i matollar El regadiu aprofita l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia del Puig el conreu principal és el de tarongers 250 ha, seguit pels d’arròs, hortalisses i cereals Al secà hom conrea oliveres 300 ha, garrofers 150 ha, vinya 70 ha i ametllers Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura hi és tradicional la fabricació d’espardenyes Hom hi explota pedreres de guix El poble 2 580 h 2006, genovesins 142 m alt és al…
morter
Construcció i obres públiques
Material aglomerat fet amb una mescla d’un conglomerat (calç, ciment o una barreja d’ambdós), sorra i aigua, que es pren o s’endureix en un cert temps.
Hom l’empra per a lligar els maons, les pedres, etc, d’una construcció, per a arrebossar parets i per a fer paviments Allò que caracteritza un morter determinat és la dosificació i el tipus dels seus components, la resistència característica, que pot oscillar entre 5 i 160 kg/cm 2 al cap de 28 dies, i la plasticitat El morter gras és el que té una dosi elevada d’aglomerat, i el morter magre és el que en té una dosi petita El morter de calç de llenya , fet amb calç viva bullida i ben apagada, és d’una gran plasticitat, però de revinguda molt lenta, defecte que hom corregeix amb una petita dosi…
calç morta
Química
Hidròxid de calci comercial obtingut amarant calcària cuita amb aigua en uns dispositius hidratadors que poden treballar d’una manera contínua o discontínua i donen un producte homogeni, sec, que després és polvoritzat.
Altres vegades, per a l’obtenció de petites quantitats per a ús immediat o a curt termini, hom prepara una pasta més o menys espessa, la lletada de calç , tractant la calcària calcinada amb aigua en petites basses o dipòsits adequats calciners Té diverses aplicacions en la indústria química, en la construcció, en l’agricultura com a fungicida i fertilitzant, en la indústria sucrera, etc És emprada també en quantitats importants com a reactiu bàsic en l’obtenció de pólvores de gas clorur de calç, òxid d’etilè, colorants azoics i calci metàllic És consumida també en els llocs on hom fa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina