Resultats de la cerca

Després de passar vora la ciutat de Berga desemboca al seu collector aigua amunt de Sant Quirze de Pedret

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció El so es produeix pel moviment circular dels dits humits amb aigua i una substància resinosa, tot resseguint la vora de les copes Si bé aquest és, de fet, un procediment rudimentari en la producció del so, les primeres referències que es coneixen daten del segle XVIII i tracten d’un instrument de percussió format per un conjunt de copes i un parell de petites baquetes recobertes de roba per a percudir-les Com a instrument de fricció tècnicament evolucionat hi ha l’ harmònica de cristall , originàriament coneguda amb el nom d’harmònica

En regions abundants en aigües els rius són continus i de cabal considerable, proporcional a l’extensió del vessant Si les dimensions del vessant són menors i el cabal és petit —pocs litres per segon—, a Catalunya hom en diu rieres En regions de poques aigües, un riu és el desguàs d’una conca d’extensió almenys regional i no és pas sempre continu, i el seu cabal és molt migrat un cas límit es dóna a les regions desèrtiques o peridesèrtiques en què el riu només esporàdicament porta aigua, com els uadis de l’Àfrica septentrional Un riu pot originarse per la fusió de la…

A Tales rep, per l’esquerra, el barranc de Castres i, entre Onda i Betxí, per la dreta, la rambla, d’Artana Desemboca a mar, aigua avall de Borriana, vora el Grau

El riu passa engorjat en aquest sector congost de les Graus, i això ha fet que, fins a l’obertura de la nova carretera, la via tradicional de la Cerdanya a Perpinyà guanyés altitud per tal d’evitar el congost mitjançant una àmplia graonada anomenada les graus de Canavelles o d’Oleta , de la qual rebé el nom l’establiment termal de les Graus de Canavelles, a l’indret de l’antic monestir d'Eixalada L’agricultura de muntanya, que aprofita els petits replans suspesos de l’antiga vall regats per aigua canalitzada des de la Cerdanya, i la ramaderia, són les principals fonts de riquesa Hi ha…

Descripció Generalment el cos és format per dues regions el cefalotòrax i l’abdomen el nombre de segments que les integren és molt variat Tant el tòrax com l’abdomen són dotats d’apèndixs, però, així com els toràcics són típicament locomotors, els abdominals poden acomplir diverses funcions Els apèndixs del penúltim segment abdominal reben el nom d’uropodis, i a l’últim anell o tèlson n'hi ha, a molts grups, dos, que constitueixen la furca En general els apèndixs són constituïts per tres peces el protopodi, o peça basal, i, articulats sobre ell, l’endopodi, o peça interna, i l’exopodi, o peça…

Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, que solca amb…

El tap, que allotja la vàlvula i el suport de la palanca, és proveït d’un broc, que comunica amb un tub, de vidre o de plàstic, que arriba gairebé al fons del recipient, pel qual surt l’aigua carbònica en accionar la vàlvula, per l’excés de pressió interior respecte a l’atmosfèrica Alguns sifons, de vidre, són omplerts industrialment, mentre que d’altres, generalment d’acer inoxidable, són reomplibles pel consumidor gràcies a unes càrregues d’una sola vegada o a unes bombones de diverses càrregues de gas a pressió La indústria del sifó data del 1560, bé que no assolí un cert èxit fins el 1750…

El sector meridional és accidentat pels vessants septentrionals de la serra de la Solana continuació de la serra Grossa, coberts de pins i matollar El regadiu aprofita l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia del Puig el conreu principal és el de tarongers 250 ha, seguit pels d’arròs, hortalisses i cereals Al secà hom conrea oliveres 300 ha, garrofers 150 ha, vinya 70 ha i ametllers Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura hi és tradicional la fabricació d’espardenyes Hom hi explota pedreres de guix El poble 2 580 h 2006, genovesins 142 m alt és al pla l’església…

Altres vegades, per a l’obtenció de petites quantitats per a ús immediat o a curt termini, hom prepara una pasta més o menys espessa, la lletada de calç , tractant la calcària calcinada amb aigua en petites basses o dipòsits adequats calciners Té diverses aplicacions en la indústria química, en la construcció, en l’agricultura com a fungicida i fertilitzant, en la indústria sucrera, etc És emprada també en quantitats importants com a reactiu bàsic en l’obtenció de pólvores de gas clorur de calç, òxid d’etilè, colorants azoics i calci metàllic És consumida també en…