Resultats de la cerca
Es mostren 3253 resultats
bandonió

Bandonió del final del segle XIX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent molt semblant a l’acordió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta Consisteix en dues caixes de secció quadrada que contenen les llengüetes, unides per una manxa Una mica més gran que la concertina, i amb un sistema una mica més evolucionat que aquesta, ambdós instruments tenen un sistema de funcionament similar a l’acordió, per bé que els baixos només poden fer una nota, no un acord Fou inventat per l’alemany Heinrich Band -de qui pren el nom-, l’any 1846 A l’Argentina, estretament associat a la interpretació del tango, ha esdevingut un dels instruments més…
Lawrence Durrell
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
A Londres treballà com a pianista en un club nocturn Posteriorment residí a Grècia, Egipte i Argentina És autor de sis llibres de poemes i de novelles d’un barroquisme exaltat, amb influències de Joyce i de Henry Miller The Black Book 1938, acusat d’escandalós al seu país, Cefalú 1947 i Alexandria Quartet , que comprèn Justine 1957, Balthazar 1958, Mountolive 1958 i Clea 1960 Tunc 1968, Nunquam 1970, Sicilian Carroussel 1977 i l' Avignon Quintet 1974-84, compost per Monsieur, Livia, Constance, Sebastian i Quinx , obra múltiple ambientada a la Provença, on barreja elements…
Amalia Domingo Soler
Literatura catalana
Poetessa i escriptora.
Òrfena a disset anys, es traslladà a Madrid, on visqué difícilment fins que el vescomte de Torres-Solanot la cridà a Barcelona perquè l’ajudés en la propagació de les seves idees espiritistes Durant vint anys, mentre residia a Gràcia, des del 1879, publicà la revista mensual ‘La Luz del Porvenir’, ensems amb diversos llibres de poesies, uns altres de controvèrsia, com El espiritismo refutando los errores del catolicismo romano 1880 i, especialment, els llibres que anà dictant mentre estava adormida en estat mediúmic Memorias del padre Germán i Te perdono , en vuit volums, que han estat…
trinquet
Altres esports de pilota o bola
Especialitat de pilota practicada en un frontó característic de quatre parets, de 28,50 m de llargada, del qual pren el nom.
A la paret esquerra, des del frontis fins al rebot, hi ha una teuladeta inclinada i una xarxa a sota A la part dreta del frontis hi ha una paret que tapa la raconera Generalment, la paret dreta és de metacrilat S’hi juga a mà individual i per parelles, en la modalitat de paleta de cuir, paleta argentina amb pilota de goma homes i dones, xare, i una modalitat de cesta punta A Catalunya s’introduí el 1992 a les Terres de l’Ebre gràcies a la proximitat amb el País Valencià, on és molt popular
Eugeni Xammar i Puigventós
Eugeni Xammar i Puigventós
© Fototeca.cat
Periodisme
Historiografia catalana
Literatura catalana
Periodista.
S’inicià professionalment com a crític musical en revistes catalanistes Visqué molts anys fora de Catalunya l’Argentina, Suïssa, Alemanya, França De jove estigué afiliat a la Unió Catalanista , i fou redactor de La Publicidad i El Poble Català , redactor en cap de la revista Iberia , collaborador de La Tralla , El Sol , Quadum de Perpinyà, etc El 1909 s’installà a l’Argentina Hi formà part de les redaccions d’ El Diario i La Argentina , de Buenos Aires Novament a Europa, entre 1911 i 1912 residí a París i després passà a Londres, on visqué fins el 1917…
, ,
Manuel Serra i Moret

Manuel Serra i Moret
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Fill de l’historiador Josep Serra i Campdelacreu Conferenciant i articulista des de molt jove, collaborà a La Renaixença , El Pensament Català i Catalunya Artística , així com a altres publicacions de comarques Orfe de pare i mare, el 1901 se n’anà a estudiar economia i ciències socials als EUA, i viatjà molt per Amèrica i Europa Completà estudis d’economia el 1907 a Cambridge Anglaterra i residí del 1908 al 1912 a l’Argentina, on es casà amb la narradora i folklorista Sara Llorens i Carreres El 1912 tornà a Catalunya i s’installà a Pineda Maresme, vila de la qual fou elegit alcalde 1914-…
default
Economia
Situació en què un emissor de deute, com ara un bo o un préstec, no pot pagar els interessos compromesos o el capital.
És una situació perillosa quan es tracta de deute sobirà, emès per un estat o administració, perquè perd tota credibilitat per a atraure capitals És el que passà amb Rússia a l’agost del 1998, com a conseqüència de la crisi del sud-est asiàtic que començà al juliol del 1997 i que féu que l’estat assumís els deutes interns, però no pas els externs El 2002, l’Argentina, dins d’un programa contra la crisi del país que provocà l’anomenat corralito bancari per a evitar fugides de capital, féu default per valor de 1 000 milions de dòlars amb un deute que tenia amb el Banc Mundial
Montserrat Casas i Ametller

Montserrat Casas i Ametller
© Universitat de les Illes Balears
Física
Física.
Llicenciada 1971 i doctorada 1981 per la Universitat Autònoma de Barcelona, on fou professora del 1977 al 1983, aquest darrer any s’incorporà a la Universitat de les Illes Balears UIB, on fou catedràtica de física atòmica, molecular i nuclear des del 1994 Feu estades al CEA de Saclay París, la Universitat de Trento i a l’Instituto de Física de La Plata Argentina Ocupà també càrrecs de direcció a la UIB síndica de greuges 2000-05, coordinadora de la Comissió Permanent de Defensors Universitaris 2002-04 i, des del 2007, rectora de la UIB Durant el segon semestre del 2008 fou…
comunitat catalana
Història
Organització representativa dels catalans residents als països americans, constituïda com a suport del Consell Nacional de Catalunya, fundat a Londres el 1940.
Així, hom fundà la Comunitat Catalana de Mèxic, la més activa, que tenia com a portaveu El Poble Català i que promogué la ratificació del pacte Galeusca la Comunitat Catalana de l’Amèrica Central, radicada a San José de Costa Rica la Comunitat Catalana de Colòmbia Bogotà i la Comunitat Catalana de la República Argentina Buenos Aires La missió d’unitat dels catalans d’aquestes comunitats s’acordava amb la pluralitat ideològica, puix que en els consells directius hi havia membres de la majoria dels partits polítics i de les sindicals de Catalunya a l’exili, a més d’antics residents…
ramfàstids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels piciformes, de 30 a 62 cm, que tenen el bec comprimit lateralment, alt, corb a la punta, més llarg que el cap i sovint tant com el cos, constituït per un teixit ossi molt esponjós, amb la ramfoteca de colors vius i les vores sovint dentades.
La llengua és tan llarga com el bec, prima, dura, força rígida i té tot de petites cerres a cada banda Al voltant dels ulls hi ha una zona de pell de color blau, i el plomatge és llampant, generalment negre o verd amb grosses zones roges, blanques, blaves o grogues Són sedentaris, s’alimenten de fruita, insectes, petits vertebrats i ous, no presenten dimorfisme sexual, nien en forats dels arbres i són fàcilment domesticables Habiten, en petits grups, a les selves americanes, des del sud de Mèxic fins al Paraguai i el nord de l’Argentina Comprèn 37 espècies, repartides entre els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina