Resultats de la cerca
Es mostren 682 resultats
àcid sacàric
Química
Àcid 1,2-dicarboxílic que es forma per oxidació de les hexoses i que pot existir en diverses formes diastereomèriques atesa la presència de quatre àtoms de carboni asimètrics en la seva estructura.
L’àcid D -sacàric, que hom obté per oxidació de la D -glucosa, es presenta en forma d’agulles molt higroscòpiques que es fonen a 126°C amb descomposició
alcohol gras
Química
Designació genèrica (per analogia amb els àcids grassos) dels alcohols alifàtics primaris, de pes molecular elevat (en C 8
o més), de cadena no ramificada i de nombre parell d’àtoms de carboni.
Molts d’ells existeixen a la natura formant els èsters anomenats cèrids a partir dels quals poden ésser obtinguts per hidròlisi Altres es preparen per reducció dels àcids grassos o, sintèticament, pel procediment ‘oxo’ Els alcohols grassos més corrents són, entre els saturats, el làuric , el mirístic , el cetílic , l' esteàric , el cerílic i el mirícic entre els insaturats, l' oleic i el linoleic Llurs aplicacions principals són com a solvents, com a ingredients de productes farmacèutics i per a la fabricació de detergents i d’antiestàtics Alguns autors inclouen també entre els alcohols…
inversió de reactivitat
Química
Operació sintètica consistent en la modificació reversible d’un grup funcional per tal que el compost resultant presenti, en un o més àtoms de carboni, una reactivitat oposada a la del compost original.
Això permet la realització de reaccions altrament impossibles i, finalment, la regeneració del grup funcional de partida Aquesta tècnica fou introduïda de forma sistemàtica per DSeebach l’any 1969 i gaudeix de gran aplicació en el camp de la síntesi orgànica Una de les seves aplicacions més clàssiques és la generació d' anions acil , en contra de la reactivitat natural dels grups carbonil, que hom pot aconseguir, entre d’altres mètodes mitjançant l’ús de 1,3-ditians Els processos d’inversió de reactivitat del grup carbonil són comuns en bioquímica, essent realitzats pel coenzim tiamina , que…
efecte Zeeman
Física
Desdoblament de cadascuna de les línies d’un espectre atòmic en diverses noves línies disposades simètricament respecte a les inicials, quan els àtoms productors de l’espectre són sotmesos a un camp magnètic.
Dintre d’un marge d’intensitat del camp magnètic que no excedeixi uns quants milers de gauss, la separació de les línies desdoblades és proporcional a la intensitat del camp magnètic aplicat Descobert per Zeeman el 1896, significà, en el cas de l’hidrogen, una confirmació de la teoria clàssica de l’àtom de Bohr Quan la separació de les ratlles és deguda només al desdoblament dels nivells d’energia que intervenen en l’emissió de les línies espectrals, hom parla de l' efecte Zeeman normal , i el fenomen pot ésser explicat per la teoria clàssica En el cas general, anomenat efecte Zeeman anòmal…
fluorescència
Física
Emissió de radiació per part d’àtoms o de molècules que han estat excitats per absorció de fotons (usualment, de l’ultraviolat), originada per una transició entre dos estats electrònics d’igual spin
.
El temps transcorregut entre l’acte de l’excitació i el de l’emissió és de 10 - 9 a 10 - 6 segons la qual cosa la distingeix de la fosforescència En els composts moleculars, tant l’excitació electrònica com la dissipació d’energia poden anar acompanyades de variacions de les energies de vibració i de rotació, i en els sòlids, a més, de fenòmens de relaxació del reticle Tots aquests processos fan que la radiació fluorescent sigui sempre d’una longitud d’ona més gran que la radiació excitadora llei de Stokes Entre els composts orgànics són fluorescents, per exemple, les ftaleïnes i els…
glucopiranosa
Química
Forma cíclica de la glucosa, amb un enllaç de glucòsid intramolecular entre els àtoms de carboni 1 i 5, que dóna un anell estable de sis baules que pot ésser considerat derivat del piran.
regla de Markovnikov
Química
Regla segons la qual en l’addició d’un halur d’hidrogen a un doble enllaç no simètric l’hidrogen de l’halur s’addiciona sobre el carboni que conté més àtoms d’hidrogen.
Aquesta regla val per a les substàncies del tipus X-Y quan hi ha una clara diferència electrofílica entre X i Y com, per exemple, HO-Br, perquè hi ha substituents de l’alquè més electroatraients que l’hidrogen, que poden produir addicions oposades els quals substituents són anomenats anti-Markovnikov
octet electrònic
Química
Conjunt de vuit electrons que, d’acord amb la teoria de l’enllaç de G.N.Lewis, els àtoms tendeixen a completar mitjançant la formació d’enllaços covalents per a assolir l’estructura de gas noble.
clinamen
Filosofia
En la filosofia d’Epicur, desviació espontània dels àtoms que cauen en el buit amb igual pes i velocitat, que permet d’explicar llur trobament i aglomeració, com també l’existència del lliure albir.
bor
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup III A de la taula periòdica, de valència 3, i que només s’enllaça per covalència; hom en coneix dos isòtops naturals estables de nombre de massa 10 i 11.
Propietats del bor La impossibilitat inicial d’obtenir-lo pur feu que hom discrepés quant a les seves propietats físiques i àdhuc químiques Hom en coneix dues formes principals l’ amorfa , pólvores de color marró i de densitat variable, i la cristallina , de color marró grisenc, amb llustre metàllic Fou descobert per Gay-Lussac, Thenard i Davy el 1808 i, bé que H Moissan n’aïllà alguns composts, no fou fins el 1909 que el científic nord-americà E Weintraub l’obtingué pur, a partir d’una mescla de clorur de bor i hidrogen, sotmesa a l’alta temperatura aconseguida en un arc elèctric Hom calcula…