Resultats de la cerca
Es mostren 3034 resultats
Ernst Cassirer
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a les universitats de Berlín i Hamburg, abandonà Alemanya el 1933 i professà a les universitats d’Oxford, Göteborg, Yale i Colúmbia Dins la direcció neokantiana de l’escola de Marburg, s’interessà pels problemes epistemològics a Das Erkenntnisproblem in der Philosophie und Wissenschaft der neueren Zeit ‘El problema del coneixement en la filosofia i la ciència modernes’, 1906-20 descobrí la importància del símbol numèric i de la funció a Substanzbegriff und Funktionbegriff ‘Concepte de substància i concepte de funció’, 1910, que li obriren el camí a una interpretació de…
Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles
Historiografia catalana
Entitat creada a Banyoles l’any 1943, per un grup de banyolins preocupats per la salvaguarda i l’estudi del patrimoni cultural de la comarca.
Amb el suport de l’alcalde i l’arxipreste aconseguiren fundar el Centre amb l’objectiu d’aprofundir el coneixement del medi i conservar el llegat històric, donar acollida als grups d’estudiosos, publicar estudis, realitzar conferències i augmentar els contactes recíprocs amb entitats semblants, com per exemple els Amics de Besalú Les seves seccions són geologia, paleontologia, prehistòria, edat antiga, època medieval, etnologia cultural, filologia catalana i història L’àmbit d’estudi és la comarca i la seva zona d’influència, així com les àrees històricament lligades a Banyoles…
Antístenes
Filosofia
Pensador grec.
Li és atribuïda la fundació de l’ escola cínica Fou deixeble de Gòrgies i de Sòcrates Seguí els ensenyaments dels sofistes i, oposant-se a la doctrina de les idees de Plató, afirmà que solament és possible el coneixement del particular Com Sòcrates, defensà que la virtut és el bé suprem, però definí aquesta com aquell estat en què l’home és autosuficient i aconsegueix, per tant, la independència de les coses exteriors Per això el plaer és el principi de la infelicitat, puix que trenca la tranquillitat que el savi ha assolit Al contrari, el treball ajuda al domini de si mateix i…
Pla Estratègic de l’Esport
Esport general
Instrument concebut per l’Ajuntament de Barcelona el 2003, any que es definiren les línies d’actuació del futur esportiu de la ciutat.
El procés s’inicià el 2001 i es culminà al març del 2003 amb la celebració del plenari de l’esport Fou la primera ciutat d’Europa que consensuà un document per a tot el seu sector esportiu Els seus pilars bàsics foren consolidar Barcelona com a ciutat de l’esport i mantenir el reconeixement internacional per a acollir esdeveniments esportius d’alt nivell, convertir-la en un centre direccional dels sectors econòmic i de coneixement vinculats a l’esport, i promoure les activitats esportives a través del teixit associatiu per a enfortir la cohesió social En aquest pla d’acció s’hi…
judici de faltes
Dret processal
Judici celebrat davant el jutge per al coneixement de les accions o omissions penades per la llei amb una sanció lleu.
En la jurisdicció penal intervé el ministre fiscal
privilegi d’advocació
Història del dret
Dret d’algunes jurisdiccions especials per a atreure’s el coneixement dels plets i les diligències que pertanyen al fur comú.
filosofia de l’acció
Filosofia
En sentit ampli, la filosofia que sosté el primat de l’acció sobre el coneixement, com el pragmatisme o l’instrumentalisme.
En sentit estricte, la filosofia de Maurice Blondel
misteri
Circumstància de fer una cosa d’una manera secreta, amb el coneixement de molt pocs, especialment fent ostentació d’aquesta reserva.
geni maligne
Filosofia
Geni omnipotent, hipotèticament establert per R. Descartes, que vol enganyar l’home en el coneixement àdhuc de les varietats més evidents.
droga
Psicologia
Cadascuna de les substàncies que alteren l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement i que sovint produeixen dependència (drogoaddicció).
Hom distingeix popularment entre drogues dures , que creen dependència física i psíquica, i drogues toves , que no comporten dependència física, bé que aquesta distinció és difícil d’establir Les drogues més emprades pels drogoaddictes poden ésser classificades, segons els seus efectes, de la manera següent substàncies volàtils , com ara l’èter, el tricloroetilè, la benzina, els vernissos, les coles, els dissolvents, els llevataques, etc, que produeixen en qui les aspira un estat d’embriaguesa, i els efectes nocius de les quals són de caràcter mental i orgànic, ja que afecten els pulmons i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina