Resultats de la cerca
Es mostren 3040 resultats
Autonomía Obrera
Partit polític
Grup creat el 1977, probablement d’una escissió de la Unión Comunista de Liberación, que al marçde 1978 celebrà el congrés constituent.
Primer s’anomenà Organización de Trabajadores por la Autonomía de Clase i després Colectivos de Trabajadores por la Autonomía de Clase Defensà l’autonomia obrera “en oposición al criterio burocrático dirigente y dirigista de las organizaciones obreras tradicionales, partidos y sindicatos” Edità Emancipación en foren corresponsals catalans Santi García i Santiago López Petit
Lend-Lease Act
Llei aprovada el 1941 pel congrés nord-americà que autoritzava el president Franklin Roosevelt a prestar material de guerra als països aliats.
Malgrat que la llei fou autoritzada inicialment amb l’objectiu d’ajudar els països del Commonwealth, el mateix any 1941 s’estengué la seva aplicació a la Xina i a la Unió Soviètica i al final de la guerra més de 40 estats se n'havien beneficiat Fou abolida el 1945
Vida Cristiana
Revista religiosa, fundada l’advent del 1914, com a òrgan del Primer Congrés Litúrgic de Montserrat (1915) i del moviment litúrgic català.
Fou dirigida successivament per Romuald Simó, Gregori Sunyol i Lluís Carreras, i apareixia nou cops l’any, segons els temps litúrgics Fins el 1926 era coeditada pel monestir de Montserrat i l’Associació d’Eclesiàstics de Barcelona Del 1926 al 1933 en foren responsables els Amics de l’Art Litúrgic i l’Associació d’Eclesiàstics, i alhora esdevingué òrgan oficial de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Tenia un to d’alta divulgació, d’acord amb els corrents més renovadors del catolicisme europeu, i assolí un bon nombre de collaboradors, tant catalans com estrangers
Convergència Democràtica de Catalunya
Partit polític
Partit català d’orientació nacionalista fundat el 1974 que des de 1979 constitueix, amb Unió Democràtica de Catalunya [UDC], la coalició Convergència i Unió [CiU], que ha governat Catalunya des de les primeres eleccions autonòmiques de 1980.
Evolució històrica CDC fou creada a l’acabament del franquisme Com a força política no té precedents directes ni en els partits existents durant la Segona República, ni en els diferents grups sorgits després de la Guerra Civil S’emmarca dins del corrent catalanista de base catòlica que es desenvolupà a Catalunya des dels anys quaranta al marge d’UDC i que, des de començaments dels anys seixanta, concentra el lideratge en Jordi Pujol i es concreta en un ideal de creació d’infraestructura bàsica per a la construcció de Catalunya conegut amb l’expressió “fer país” El procés que havia de portar a…
Lluís Maria de Puig i Oliver
Política
Polític i historiador.
Llicenciat en història Realitzà estudis de doctorat a la Sorbona Fou professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Girona Compaginà la tasca acadèmica amb la política Procedent de Convergència Socialista de Catalunya, fou un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i el 1977 fou elegit secretari d'aquest partit a les comarques gironines i, el 1979, diputat al Congrés, càrrec per al qual fou reelegit ininterrompudament fins el 2004 Des de 1996 fins al 2004 fou coordinador d'afers internacionals del Grup Socialista…
Mikhail Aleksandrovič Bakunin

Mikhail Bakunin (1860)
Filosofia
Història
Dirigent i pensador revolucionari anarquista rus.
Fill d’una família de terratinents d’idees liberals, estudià a l’escola d’artilleria de Sant Petersburg a vint-i-un anys abandonà la milícia i refusà la burocràcia, per a estudiar, a Moscou 1835, la filosofia de Fichte i de Hegel A Berlín 1840, en contacte amb l’esquerra hegeliana i especialment influït per Feuerbach, forjà les bases del seu pensament revolucionari Del 1842 al 1849 viatjà per Suïssa, Bèlgica i Alemanya, es posà en contacte amb Proudhon, Marx i els principals revolucionaris de l’època i participà en la revolució europea del 1848 a París, Praga i Dresden Empresonat en aquesta…
Braçal
Historiografia catalana
Revista del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre, fundada el 1989 pel cronista de Sagunt, Jaume Bru i Vidal, que es publica amb la col·laboració de la Fundació Bancaixa Sagunt i la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana.
La revista té un consell de redacció format per JM Blasco Soriano, M Civera Gómez, M Ferri Ramírez, A Forment Romero, JC Gomis Corell, J Martín Martínez, JA Millón Villena, JM Palomar Abascal, E Rodríguez Cuadros, R Tomàs Llopis i A Vitoria Martí, i un consell assessor del qual formen part reconeguts catedràtics i investigadors com ara F Agües, C Aranegui, E Bono, M Girona, JM Iborra, R Lapiedra, J Michavila, RLl Ninyoles i VM Roselló La publicació, que inclou articles en valencià i castellà, s’estructura en les seccions Estudis, Documenta i Vària bibliogràfica, i dona a conèixer treballs i…
Eleccions generals espanyoles
Amb una de les participacions més altes 75% des de l'establiment de la monarquia constitucional, se celebren eleccions generals a l’Estat espanyol El PSOE, liderat per Pedro Sánchez, és clarament la força més votada 123 escons dels 350 al Congrés, amb un augment substancial respecte a les eleccions del 2016 38 escons més El PP, malgrat continuar com a segona força 66, perd 71 escons En tercer lloc, Ciutadans 57 creix en 25 La coalició liderada per Podemos 42 experimenta una forta davallada 29 Com a cinquena força irromp per primera vegada al Congrés el partit d’…
Coalición Canaria
Política
Coalició de partits regionalistes canaris, fundada el 1993.
Resultat de l’aliança al voltant de la Agrupación de Independientes de Canarias, el 1995, el 1999 i el 2003 fou la força més votada en les eleccions autonòmiques de Canàries 21, 24 i 23 escons, on durant aquestes legislatures governà en coalició amb el Partido Popular i amb Manuel Hermoso fins el 1999, Roman Rodríguez fins el 2003 i Adán Martín fins el 2007 com a presidents de la comunitat autònoma, tots ells de CC Posteriorment, en les eleccions autonòmiques celebrades el maig del 2007 el Partido Socialista Obrero Español fou la primera força en nombre de vots i escons, però CC, en segon…
JOC
Sigla de la Joventut Obrera Cristiana, moviment d’acció social catòlica fundat a Brussel·les per l’eclesiàstic (després cardenal) flamenc Joseph Cardijn.
Inspirada en l’encíclica Rerum Novarum i la doctrina social catòlica, fou reconeguda oficialment el 1925 Els anys següents s’estengué a altres països europeus especialment França, Alemanya i Txecoslovàquia, i el 1935, en un congrés celebrat a Brusselles, rebé el reconeixement del papa Durant la Segona Guerra Mundial molts jocistes participaren clandestinament en la resistència al nazisme Prohibida a l’Europa de l’Est, reprengué l’activitat amb el congrés del 1950 a Brusselles, i amb l’Assemblea Mundial de la JOC celebrada a Roma el 1957, on es projectà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina