Resultats de la cerca

Actiu al Regne de València i a Vic Osona, fou el continuador i el darrer exponent de la línia hispanoflamenca de Jacomart i sobretot de Joan Reixac Donà gran importància al paisatge com a fons, però la seva obra resta mancada d’originalitat, perquè és afecta a fórmules poc elaborades Ha estat conegut per mitjà de la taula de l' Epifania signada i datada, 1477 Pittsfield, EUA, Berkshire Museum

Els seus temes tant poden ésser infantils com motius per a cançons gitanes o font d’inspiració dels grans compositors En el darrer període dominen els motius místics i religiosos Cal esmentar Podzemnyje kl’uči ‘Les claus subterrànies’, 1842, Stikhotvorenija 1845 goda ‘Poesies de l’any 1845’, 1845, Miazm ‘Miasma’, 1868, Uznica ‘La presonera’, 1878, Večernyj zvon ‘El toc del capvespre’, 1890 i una llarga sèrie de novelles, contes, articles, etc

Pertanyent a la carrera judicial, fou molts anys jutge encarregat del Registre Civil de Barcelona, que organitzà per tal que funcionés amb la màxima eficàcia Especialista en dret de nacionalitat i de família, lluità per la reforma d’aquest darrer participà molt activament en tots els moviments democratitzadors del poder judicial durant la dictadura franquista Publicà Derecho del Registro Civil 1962, Derecho de nacionalidad i, en collaboració, Derecho de arrendamientos urbanos

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i estrenà diverses sarsueles a Madrid Residí a Manila del 1903 al 1913 aquest darrer any fou nomenat director de l’Escola de Música i de la Banda Municipal de Sabadell Escriví, entre altres obres, el drama líric El Pirata 1911, el poema simfònic L’aparegut i obres religioses, corals També escriví sardanes, entre les quals destaca El pla de l’amor

Fou deixeble de GVasari i collaborador seu en la decoració del Palazzo Vecchio, a Florència L’any 1567 s’establí a Roma, on, al servei del cardenal Ferdinando de Mèdici, executà la decoració dels palaus Firenze 1575 i Ruspoli La seva obra més important és Amor i Psique 1589 Galleria Borghese, Roma, que mostra el trànsit del darrer manierisme cap al realisme naixent d’un sector de la pintura barroca

És un sòlid incolor, que es fon a 50°C en estat líquid, és fortament associat per ponts d’hidrogen, raó per la qual és un líquid molt viscós, difícil de cristallitzar, i en estat sòlid té les propietats d’un vidre De les seves quatre ionitzacions successives possibles, les dues primeres superen en extensió les corresponents de l’àcid ortofosfòric Es tracta, doncs, d’un àcid més fort que aquest darrer

Doctorada amb una tesi sobre la poesia social del darrer franquisme, visqué des del 1998 a Catalunya Traduí a l’alemany nombrosos autors catalans, entre els quals Carme Riera, Maria Mercè Marçal, Maria Barbal, Maria Àngels Anglada, Blai Bonet, Salvador Dalí, Josep Pla, Miquel de Palol i Manuel Vázquez Montalbán, i feu versions al català d’obres de Lutz Hübner, Falk Richter, George Tabori, Werner Schwab i Heiner Müller

Es diferencia d’aquesta en el fet que el fil, en començar-se la bitlla, s’enrotlla sobre un petit con de fusta i continua plegant-se sobre ell mateix Els cops poden ésser normals i gegants, i en aquest darrer cas són anomenats supercops El cop no és apte per a teler automàtic de canvi de bitlla, puix que no porta ànima rígida i es partiria en efectuar el canvi

Publicació que nasqué amb la voluntat de documentar les performances , dirigida per Linda Frye Burnham als Estats Units i editada en anglès El primer número aparegué al febrer del 1978 A partir del número 27, adoptà el subtítol A Quarterly Magazine for the New Arts Audience i amplià progressivament l’espectre de manifestacions artístiques que incloïa El darrer número aparegut és el 75, a la primavera del 1997

Fou discutida als parlaments del 1679 i el 1680 en aquest darrer fou rebutjada pels lords Aquesta llei era la reacció davant la possibilitat que s’instaurés una dinastia catòlica i volia excloure de la successió el germà i hereu de Carles II, el catòlic Jaume després Jaume II A partir de la discussió d’aquesta llei, al parlament anglès els partidaris del bill foren denominats whigs , i els oposants tories