Resultats de la cerca

Especialista en pintura urbana arquitectònica, d’un gran interès pel seu valor documental i el joc de perspectives Hom destaca la Vista de la Municipalitat d’Amsterdam 1668, Musée du Louvre

Es formà a Itàlia, i treballà a Saint-Gervais i a Saint-Eustache de París És autor del monument del Port-au-Change 1647, Louvre dedicat al jove Lluís XIV

Vida Les primeres dades biogràfiques conegudes el situen com a clergue al servei del religiós i cortesà humanista Lancelot du Fau el 1505 Quan aquest fou promogut al bisbat de Luçon el 1515, Janequin l’acompanyà El 1523 entrà al servei de Joan de Foix, bisbe de Bordeus S’ordenà de sacerdot i gaudí de certes prebendes associades a la seva condició eclesiàstica Entre el 1525 i el 1533 ocupà també altres càrrecs en diverses ciutats franceses Des del 1527 estigué associat a la catedral d’Angers, ciutat on residí durant uns quants anys Aquesta fou probablement l’etapa més fecunda de…

Estudià al Conservatori de París amb Olivier Messiaen i Simone Plé-Caussade Així mateix, rebé classes de René Leibowitz, que l’inicià en el dodecatonisme, i esdevingué un dels principals representants francesos del serialisme La seva ideologia comunista el portà a abandonar aquest llenguatge per tal de fer una música que mogués les masses obreres El 1959 fundà amb Louis Durey i altres compositors l’Associació de Músics Progressistes A partir dels anys seixanta, tornà al dodecatonisme, però alliberat ja de la rigidesa serial dels anys cinquanta Fou nomenat professor d’…

El 1585 entrà com a membre del cor al servei de la cort de Lluís II de Lorena, cardenal de Guisa, i hi serví fins el 1588, any en què el cardenal fou assassinat Aleshores Guédron passà a servir a la capella reial, on ascendí progressivament i ocupà diversos càrrecs, el primer dels quals com a maître des chanteurs de la chambre El 1601 succeí a Claude Le Jeune com a compositeur de la chambre du Roi , i dos anys després fou nomenat valet de chambre i maître des enfants de la musique El 1613 cedí aquests càrrecs al seu gendre, Antoine Boësset, i fou nomenat intendent des musiques…

Format en diversos restaurants, entre els quals cal destacar La Pyramide, dirigit per Fernand Point, a Viena La Mère Brazier, d’Eugénie Brazier, a Lió, i el Lucas Carton, de Gaston Richard, a París, l’any 1956 es posà al davant del restaurant familiar del seu poble natal, prop de Lió, que convertí en un punt de referència de la gastronomia francesa i internacional Impulsor d’una cuina que emfasitzava els productes frescos i de proximitat en unes receptes més lleugeres per contrast amb l’alta cuina tradicional, obtingué un gran reconeixement i tingué un gran nombre de seguidors en el que, en…

Bibliotecari de la Universitat de Bordeus i, des del 1937, periodista a París El govern de Vichy 1940 li donà un càrrec important al ministeri d’informació i creà una oficina de premsa occitana i un centre permanent de defensa de la llengua d’oc Ajudà eficaçment la labor de Pompeu Fabra i d’altres exiliats catalans, com a administrador, a París, de la Fundació Ramon Llull i de la Revista de Catalunya Membre actiu de la Resistència, la Gestapo l’arrestà pel gener del 1944 i l’envià a Dachau Acabada la guerra, tornà a exercir de periodista i fou un dels principals artífexs de la llei Deixonne…

El 1954 es traslladà a París i, desarrelat del seu país, adoptà, sobretot, la llengua francesa Poeta i novellista Baal Babylone , 1959 L’enterrement de la sardine , 1963, etc, és conegut sobretot com a dramaturg Pique-Nique en campagne 1952, Orchestration théâtrale 1959, Fando et Lis 1964, L’Architecte et l’empereur d’Assyrie 1967, etc Incialment adscrit al teatre de l’absurd en la modalitat que ell anomena “pànica”, passà, després, a l’anomenat Théâtre Bouffe a mig camí entre el vodevil i el teatre de l’absurd Volemoi un petit milliard 1977, Le pastaga des loufs ou ouverture…

Fou director de la Maison des Sciencies de l’Homme et la Societé al Centre National de la Recherche Scientifique 1981-86 i de l’École d’Hautes Études En 1995-99 fou director del Centre de Recherche et Documentation sur l’Oceanie de la Universitat de Provença del qual fou fundador, i en 1997-2000 director científic per a la creació del nou Musée du Quai Branly, de París, dedicat a les arts i les civilitzacions de l’Àfrica, l’Àsia, Oceania i les Amèriques Tant en el seu treball teòric general Rationalité et irrationalité en économie , 1966 Horizon, trajets marxistes en…

Debutà en la literatura amb una sèrie d’obres de teatre Seguint la moda de la seva època es dedicà després a la novella històrica i començà a publicar les primeres novelles curtes Mateo Falcone 1829, Le vase étrusque 1830, Tamago 1829, que constitueixen la part més original de la seva obra Fou amic d’Eugenia de Montijo i de Stendhal Escriví també Colomba 1840 i Carmen 1845, potser el que té de millor la seva producció Bé que romàntic d’inspiració, l’art i l’estil de Mérimée són…