Resultats de la cerca
Es mostren 2303 resultats
Capella del Sant Sepulcre (Barcelona)
Art romànic
Aquesta església, documentada des del 1067, es trobava molt a prop de la Seu, i era designada com a capella forana d’ella Cal tenir present que també hi hagué un altar del Sant Sepulcre a l’interior de la catedral, a l’absis central, que apareix esmentat per primer cop l’any 1126 Molts autors han situat aquest temple al cementiri del Paradís Segons la nostra opinió aquesta capella era al cementiri situat davant de les portes de la Seu Això es dedueix d’un document del Libri antiquitatum de l’any 1078, en què Ponç Geribert, canonge del Sant Sepulcre, rep de la canonja dues casetes petites…
Sant Esteve de Covengos o Coneges (Perpinyà)
Art romànic
El 876 la villa Covengos i la seva església de Sant Esteve formaven part dels dominis alodials donats al comte Radulf germà de Guifré el Pilós i de Miró el Vell i a la seva esposa Ridlinda probablement neboda seva per Anna, filla de difunt Alaric, comte d’Empúries, i de la comtessa Rotrudes ella mateixa filla del comte Berà I de Rasès i de Barcelona Nogensmenys, el 14 de juny del 899, la villa Codincus i la seva església, curiosament, són compreses entre els nombrosos predis confirmats al pròcer narbonès Esteve espòs de la susdita Anna pel rei Carles el Simple Ató, fill d’Esteve i Anna,…
Sant Martí de Capolat
Art romànic
L’església de Sant Martí de Capolat, situada a l’antiga Vall de Lord i al comtat d’Urgell, pertanyia a la jurisdicció del bisbat d’Urgell Sant Martí fou una de les primeres esglésies preromàniques de la comarca la seva estructura fou modificada al llarg dels segles XVII i XVIII i avui l’edifici no conserva cap testimoni de la seva obra romànica Situada a 1 287 metres d’altitud dins l’antic terme del castell de Capolat, formava part inicialment de l’antic comtat d’Urgell i posteriorment passà a engrossir els dominis de la casa comtal de Cardona el segle XVII el lloc de Capolat formava part de…
Jean-François Lyotard
Música
Filòsof francès.
Tot i que la música no fou un dels seus temes principals de reflexió, al llarg de gairebé tota la seva obra es poden trobar referències musicals Els escrits "Plusieurs silences" i "Adorno come diabolo" -publicats en Des dispositifs pulsionnels 1973- i "Musique, mutique", inclòs en Moralités postmodernes 1993, en són els moments més notables Lyotard mostrà la relació entre la consistència que el capitalisme imposava a tota cosa -el principi universal d’intercanviabilitat- i el tractament serialista dels paràmetres musicals El serialisme opera una "dessensibilització" del material musical tot…
La vaca cega

La vaca cega, manuscrit de Joan Maragall
Poema de Joan Maragall publicat a Poesies (1895).
Desenvolupament enciclopèdic És un dels més coneguts i populars Amb una gran contenció descriptiva explica els moviments d’una vaca, cega d’un cop de roc d’un vailet de can Covilar de Sant Joan de les Abadesses Ripollès Gairebé la personifica, i li dona un aire de noble tragèdia i de fatalitat, bastit en un clima d’elements morals i lírics Ha estat repetidament traduïda al castellà, primer per Unamuno Poema de La vaca cega Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola És cega D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un…
Antonio Rosmini Serbati
Antonio Rosmini Serbati
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof italià, més conegut per Rosmini.
Sacerdot 1821, el 1828 fundà l’Istituto della Carità rosminià i el 1848 fou representant del Piemont davant Pius IX Durament criticat en cercles catòlics —sobretot jesuítics i austríacs— tant pel caràcter filosòficament innovador de les seves doctrines com per la seva posició avançada en política, Rosmini veié incloses a l’Índex el 1849 les seves obres Delle cinque piaghe della Santa Chiesa i La costituzione secondo la giustizia soziale , de l’any anterior, bé que una comissió nomenada el 1857 per Pius IX decidí el 1854 a favor de l’ortodòxia doctrinal del filòsof A la mort d’aquest,…
Alexandre Domènec de Ros
Història
Literatura
Política
Religió
Escriptor polític.
Vida i obra Clergue de Lleida, fill d’un italià cognomenat Rosso daurador de la catedral de Barcelona Estudià amb els jesuïtes, però acabà dins l’orde augustinià Fou canonge degà de la seu de Tortosa i protonotari apostòlic Per contrarestar l’acord del concili de Tarragona 1635 favorable a la predicació en català, publicà, sota el pseudònim de Juan Gómez Adrín, un Memorial en defensa de la lengua castellana para que se predique en ella en Cataluña 1636, que motivà al seu torn una rèplica en el Memorial en defensa de la lengua catalana 1636 de Dídac Cisteller El 1639 publicà, a Roma, un…
,
Pere Abelard
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg.
Estudià dialèctica i retòrica amb Guillem de Champeaux i teologia amb Anselm de Laon De molt jove fundà diverses escoles i adquirí una gran fama Installat a París, s’enamorà d’Heloïsa i fugí amb ella però fou castrat per ordre de l’oncle de la seva amant, Fulbert Es féu religiós i continuà ensenyant filosofia i teologia, de monestir en monestir, fins a la seva mort D’aquesta època daten les cèlebres cartes d’amor amb Heloïsa, que han tingut fortuna literària i han estat molt traduïdes Els amors d’Abelard i Heloïsa han constituït un tema literari, fecund sobretot en el període romàntic Amb la…
Shrimati Indira Gandhi
Història
Estadista índia.
Estudià a Suïssa i a Oxford, fins el 1942 Consellera política del seu pare, el pandit Nehru, arribà a la presidència del Partit del Congrés 1959 i fou ministra d’informació en el gabinet de Shastri, que succeí com a cap de govern el 1966 Consolidà la seva posició en les eleccions generals de l’any 1967 i en les del 1971 El 1975, però, fou declarada culpable de corrupció electoral per un tribunal Com a resposta, decretà l’estat d’emergència, posà fora de la llei les activitats polítiques, empresonà centenars d’opositors al seu règim i incorporà el seu fill Sanjay a les tasques de reconstrucció…
Marguerite Duras
Literatura francesa
Novel·lista francesa.
Les seves novelles La vie tranquille 1944, Un barrage contre le Pacifique 1950, Le marin de Gibraltar 1952 i sobretot Moderato Cantabile 1958, tracten de copsar, al llarg d’unes anàlisis aparentment informals, però d’un rigor tot clàssic, l’excepcionalitat d’un moment, d’una situació, puix que res no ha de passar en un món totalment convencionalitzat Amb Hiroshima mon amour 1960, escrita de primer com un guió cinematogràfic, inicià una sèrie d’obres on barreja les tècniques del teatre, de la pantalla i de la novella Dix heures et demie du soir en été 1960, Le vice-consul 1966, L’amante…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina