Resultats de la cerca
Es mostren 1984 resultats
rendiment
Tecnologia
Operació a la qual són sotmeses les pells per tal d’eliminar-ne la matèria proteica interfibril·lar i la calç que encara contenen al derma i conferir-los així una flexibilitat que faciliti l’adob i, més endavant, fer-les més fines, més llises, més netes pel costat de la flor i més suaus al tacte.
En el rendiment, una de les operacions de l’anomenat treball de ribera i que va després del remull i de l’encalcinament, sense el qual l’acció dels enzims fóra nulla, les pells també són netejades de les restes d’epidermis, de pèl o de greix encara no eliminades Antigament hom emprava per al rendiment mescles d’aigua i excrements d’animals alum, mentre que actualment hom empra els rendents preparats que permeten una exacta dosificació dels extrets enzimàtics i, per tant, un bon control del procés
fotòmetre
Fotografia
Aparell electrònic que permet de mesurar la intensitat de la llum reflectida per un objecte.
Hom l’empra per a calcular el temps d’exposició N'hi ha de diverses menes, com el fotòmetre òptic , que es basa en una sèrie de colors o de xifres disposats a la part superior del visor de manera que cal escollir la xifra visible més baixa o bé el color més adequat que hom pot veure amb claredat, i el fotòmetre de cèllula fotoelèctrica o fotòmetre fotoelèctric , que és format per una cèllula fotovoltaica o fotoconductora i un galvanòmetre que indica el diafragma o el temps d’exposició
llança
Història
Arma ofensiva consistent en un pal llarg de fusta que té a la punta un tros de ferro punxegut i tallant, sovint adornat d’una bandereta, usada especialment per soldats de cavall.
Hom pot fer remuntar la invenció de la llança a l’època paleolítica, en què la punta era de sílex tallat, posteriorment substituït per metall Utilitzada per a mantenir l’enemic a distància, la llança fou feta més llarga progressivament A l’edat mitjana hom emprà la llança curta i la llança llarga i pesant, que fou l’arma dels cavallers Perdé la seva importància des de la fi del s XV, i amb la utilització de les armes de foc caigué en desús i esdevingué una arma secundària
Baltasar Ragon i Petit
Literatura catalana
Escriptor.
De formació autodidàctica, s’interessà per temes històrics i artístics collaborà molts anys a El Dia , de Terrassa, i publicà obres com El poble de Sant Pere de Terrassa 1910, Terrassa, Historials i efemèrides 1929, Terrassencs del mil vuit-cents 1933, El catalanisme a Terrassa 1935, La industria tarrasense a través de los tiempos 1942, etc, que li valgueren el títol de cronista oficial de Terrassa Hom ha publicat pòstumament el dietari Terrassa 1936-1939 tres anys difícils de guerra civil 1972 Emprà sovint el pseudònim de B de la Galera
minerva
Disseny i arts gràfiques
Màquina d’imprimir de pressió plana que consta de quatre parts principals: bancada, mecanisme de tintatge, platina i timpà.
La bancada és una peça fixa, de ferro, que fa de base de la resta de la màquina el mecanisme de tintatge és format pel tinter, la taula que pot ésser plana o cilíndrica i la bateria de roleus la platina forma part del cos superior de la bancada i és on s’assenta la rama que conté la forma i el timpà és un bloc massís que té una superfície polida on hom colloca el paper per imprimir-lo Hom l’empra, generalment, per a fer petits treballs, com ara targetes, rebuts, etc
Ceferí Moreno i Sandoval
Pintura
Pintor.
Feu estudis de dret S’inicià com a pintor el 1954 Pintà 45 versions sobre un tema de natura morta 1958, on es plantejà la problemàtica abstracció-figuració Des del 1964 emprà l’ assemblage , a la recerca d’una sortida personal de l’informalisme Feu murals i dissenyà vitralls a l’església dels Dolors de Múrcia, ciutat a la qual estigué molt vinculat Participà en exposicions a Saragossa 1965, São Paulo 1965, París 1967, Alexandria 1968, Venècia 1968, etc Té obra al Museo de Arte Moderno de Bogotà
pòlder
Vista d’un pòlder dels Països Baixos, terreny guanyat al mar per ésser conreat posteriorment
© Corel Professional Photos
Geomorfologia
Hidrografia
Terreny guanyat a la mar i convertit, més tard, en terra de conreu.
En la formació d’un pòlder cal distingir algunes etapes principals en primer lloc, cal construir un dic prou fort i prou llarg per a poder tancar una gran extensió costanera coberta per les aigües marines en una segona fase hom extreu l’aigua mitjançant tècniques diverses bombes, molins de vent, etc cal després dessalinitzar el terreny amb aigua dolça i extreure-la gradualment en una primera fase de conreu hom empra plantes adaptades a sòls bastants salins Els Països Baixos són el cas típic dels pòlders, on representen gairebé una tercera part del territori
pèptid
Bioquímica
Polímer format per poques unitats d’aminoàcids units mitjançant grups amida resultants de la condensació d’un grup carbonílic i un grup amina de dos aminoàcids (enllaç peptídic).
Els pèptids es formen per hidròlisi parcial de les proteïnes i poden ésser degradats a aminoàcids per exemple, amb tripsina Hi ha pèptids que no deriven de les proteïnes, com el glutatió, la carnosina, l’oxitocina, la vasopressina, la bradiquinina, etc Molts pèptids petits han estat obtinguts cristallins Donen la reacció del biuret Hi ha diferents mètodes de síntesi de pèptids, però hom empra actualment un mètode automatitzat tècnica de la fase sòlida o de Merrifield per a la síntesi de grans pèptids fins a uns quaranta aminoàcids, no exempt, però, d’inconvenients
esplanació
Construcció i obres públiques
Acció de fer pla un terreny per mitjans mecànics, llevant-ne les desigualtats.
L’esplanació suposa l’execució d’operacions molt diverses segons la classe de terreny que hom treballa Així, si hom ha de moure grans quantitats de terra molt dura o si el terreny és molt rocallós, hom empra els explosius i les màquines perforadores perforadora i barrinadores barrinadora Per al moviment de terra i la preparació del terreny hom pot procedir a l'excavació, l’anivellació anivelladora i l'escarificació Hom aconsegueix l’acabat de la superfície per mitjà de les tragelles tragella i les màquines esplanadores esplanadora
esfèn
Mineralogia i petrografia
Silicat de titani i calci, CaTiSiO5
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls tenen sovint forma de tascó, amb cares ben desenvolupades, però també es presenta en grànuls o masses Presenta també macles de penetració Té una duresa 6 i una densitat 3,5 És de color normalment marró, a vegades groc, verd o gris Es troba molt difós com a mineral accessori en les roques ígnies àcides o neutres, en les pegmatites associades amb aquestes, i en les roques metamòrfiques Sovint hom empra el mot titanita per a designar l’espècie mineral
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina