Resultats de la cerca

Doctor en dret i teologia, exercí d’advocat a la cort Fou introductor del sensualisme de Locke i del materialisme de Condillac Mantingué una polèmica amb el pare Isla Fou un defensor i un propagador de les idees de l’escriptor portuguès Barbadinho, de qui traduí al castellà el Verdadero método de estudiar para ser útil a la República y a la Iglesia 1760 És autor també d’alguns tractats de dret

Filla de Rosa Sensat i Vila Estudià per mestra i després ciències naturals a la Universitat de Barcelona Exercí la docència com a professora de ciències naturals a la Universitat de Barcelona i a diversos instituts d’ensenyament mitjà de Catalunya, entre els quals l’Institut Escola, i a Madrid Fou directora de l’institut Infanta Isabel de Barcelona 1966-74 Escriví Natura I 1969 i Natura II 1970, entre altres obres

Professor de retòrica i filòsof neoplatònic a Roma, comentador de Ciceró i traductor de l' Òrganon d’Aristòtil i d’obres neoplatòniques, es convertí al cristianisme 355 i posà el seu neoplatonisme al servei de la teologia No exercí gaire influència Escriví De definitionibus, Ars grammatica i, com a teòleg, Adversus Arium, De generatione divini Verbi, De homoousio recipiendo i comentaris curiosament molt literals, essent com era neoplatònic a les epístoles de sant Pau

Fou diplomàtic i exercí importants càrrecs oficials Després d’un primer període romàntic, es decantà cap a una poesia clàssica, amb influències de Carducci Cal esmentar-ne Imnuri păgîne ‘Himnes pagans’, 1897 La seva narrativa ofereix una temàtica que recull tant el món camperol del seu país com els ambients burgesos de les ciutats Cal destacar la trilogia Viaţa la tară ‘La vida al poble’, 1894, Tănase Scatiu 1896 i În războiu ‘En guerra’, 1898

Exercí la carrera de mestra La seva poesia es caracteritza pel romanticisme temàtic i formal de les composicions, les quals deriven de l’evocació d’universos medievals o bé orientals pel que tenen d’exotisme, de model cultural i de distància històrica Publicà els reculls Líriques , Natura , Sonets erudits i Poesies , evocació de mons medievals i orientals s d Alguns d’aquests llibres inclouen traduccions de poetes simbolistes francesos, com ara Verlaine

Estudià medicina a Palma i a Gandia, on es doctorà 1756 Exercí a Cadis, des d’on passà a Veneçuela 1762 Hi regentà la primera càtedra de medicina que existí a la Universitat de Caracas 1763, en la qual fou confirmat per Carles III 1777 amb el títol de protometge de la província de Veneçuela El 1971 li fou retut homenatge a la Universitat de Caracas com a iniciador dels estudis mèdics en aquell país

És conegut per la introducció del programa d’Erlangen , que intenta classificar i unificar el concepte de geometria mitjançant la teoria de grups Així cada geometria euclidiana, hiperbòlica, afí queda caracteritzada per un espai, un grup de transformacions que hi són admissibles i pels conceptes que queden invariants per a aquest grup Cal remarcar els seus estudis sobre funcions automorfes, anomenades kleinianes per Poincaré També exercí influència en l’ensenyament de les matemàtiques

Exercí a Tours i a París i fou un dels clínics més importants de l’època Entre els seus treballs són fonamentals la descripció que féu de l’angina diftèrica 1826 i de la primera traqueotomia per crup diftèric 1825, i la individualització de la febre tifoide, separant-la de les altres febres intestinals 1829 Fou un precursor de la bacteriologia moderna amb la seva teoria de l’especifitat de les malalties infeccioses 1855

Es formà amb R Castro piano i CJ Meneses composició Professor del Conservatori Nacional de Mèxic 1896-1936, compaginà les activitats pedagògiques amb la composició, amb una especial atenció al gènere operístic, amb títols com Juno 1900, Nicolás Bravo 1910 i El oidor 1942 També impartí classes a la Facultat de Música de la Universitat de la Ciutat de Mèxic, exercí la crítica musical i desenvolupà una important carrera com a concertista de piano

Des del 1674 fins a la seva mort exercí el càrrec de mestre de capella de la catedral de Toledo Es conserven força obres d’aquest compositor, principalment als arxius de la seu de Saragossa i de la catedral de Toledo i a la Biblioteca de Catalunya Ardanaz deu part de la seva fama al fet que Francesc Valls, en el cèlebre tractat Mapa armónico , cità el seu villancet a tres veus Arroyuelo misterioso