Resultats de la cerca

Inquisidor de València Corregí i revisà la traducció catalana de la Bíblia feta, a partir de la Vulgata , per Bonifaci Ferrer, impresa a València el 1478 i la primera impresa al món en llengua vulgar

Format a les files del Club Natació Barcelona El 1920 representà Espanya en els Jocs Olímpics d’Anvers Fou germà dels pilots Josep Maria i Frederix Armangué Feliu i cosí del pilot Lluís Armangué Ferrer

Dirigí els periòdics El Fomento 1849 i El Conseller 1852, i, amb Marià Noguera i Josep Ferrer i Subirana, publicà La Biblioteca del abogado 1839-46 Dirigí també la Historia de los templos de España 1858

Participà en la defensa de Catalunya contra la invasió del comte d’Armanyac 1389-90 Fou procurador del comte de Foix a Catalunya, però no secundà el seu intent d’obtenir la successió de Joan I per la força La reina Maria, muller de Martí I, l’envià, amb Simó Marimon, com a ambaixador prop del comte abans que aquest envaís Catalunya i, després, li encarregà la defensa del Berguedà i de l’Alt Urgell Durant l’interregne treballà per la causa de Jaume d’Urgell, i amb ell es revoltà el 1413 contra Ferran d’Antequera

L'Escola Moderna, oberta a Barcelona, al carrer Bailèn, al número 56, tingué als seus inicis 30 alumnes, dels quals 12 eren noies L'Escola fou el projecte fonamental de la vida de Francesc Ferrer i Guàrdia

Hom la començà a publicar pel juny del 1912 i sortí almenys fins el 31 de maig de 1913 Catòlica i regionalista, era redactada per Andreu Ferrer i Ginard, Francesc Camps i Mercadal i BBorràs i Piris

Estudià amb fra Jaume Ferrer i amb Joan Antoni Nin i Serra, mestres de capella d’El Escorial i de Tortosa, respectivament Fou organista de la catedral de Tortosa des del 1847, i compongué obres religioses notables

El succeí el seu fill Ramon de Safortesa i de Pacs-Fuster, conegut com el Comte Mal , a la mort del qual, sense fills, el 1694, passà als Rocafull-Rocabertí, comtes de Peralada, i als Ferrer de Santjordi

De tendència republicana demòcrata-cooperativista, hi collaboraren, entre altres, Ramon Castañà, Jacint Berges, Antoni Ferrer i Pere Freixa Organitzà el congrés obrer de Barcelona del desembre del 1865 Pel juny del 1866 fou prohibit per les autoritats militars

Residí a Barcelona, on estrenà, entre altres obres, L’aranya 1908, de Guimerà, La presentalla 1908, d’Apelles Mestres, i L’auca del senyor Esteve 1917, de Rusiñol Pare de l’actriu Mercè Daroqui i Ferrer Barcelona 1893