Resultats de la cerca
Es mostren 1122 resultats
Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València
Historiografia catalana
Institució creada per un decret del Consell de Castella, el 5 de març de 1776.
Desenvolupament enciclopèdic Aviat, però, sorgí un conflicte entre la Societat i el Consell per l’àmbit d’actuació, que aquest volia restringir a la ciutat de València, en contra de la proposta de la Societat Finalment, el Consell imposà uns estatuts calcats de la Societat Econòmica de Madrid, que es convertí en el model oficial, aprovats el 18 de novembre de 1784 Nombrosos membres es donaren de baixa de la institució, entre els quals Gregori Maians Les principals preocupacions foren clarament econòmiques i polítiques La historiografia tingué un interès secundari, tot i que entre els seus…
Santa Maria de Cardedeu
Art romànic
Situació Façana nord de l’església, on és visible l’aparell romànic a la base del campanar i d’un extrem del primitiu creuer de l’església Arxiu Gavín L’església parroquial de Santa Maria es troba al bell mig del nucli urbà de Cardedeu Mapa L37-15393 Situació 31TDG465101 S’hi pot accedir per l’autopista A-17 direcció Girona, sortida de Cardedeu-La Roca, i també per la línia de ferrocarril de Barcelona a Portbou, amb estació a la mateixa població Cal demanar-ne la clau a la rectoria CBC-MRGP Història La primera notícia documental del lloc de Cardedeu apareix en una venda del 30 d’octubre del…
Vila fortificada de Vilanova de Meià
Art romànic
La fundació de la vila fortificada de Vilanova de Meià ha de correspondre a l’inici del segle XII, ja que la primera notícia documental és de l’any 1125, quan Ramon Guitard de Meià, amb el consentiment dels seus fills, Guillem i Pere, donà per a l’obra de la Seu d’Urgell i al seu bisbe Pere tres capmasos situats al terme de Meià, i les cases de Vilanova pertanyents als dits capmasos El fet que les cases de Vilanova estiguessin supeditades als capmasos permet afirmar que la construcció de la nova vila havia de ser recent, sense que hom pugui creure que fos anterior al segle XII En el capbreu…
Alfons X de Castella-Lleó
Història
Rei de Castella i de Lleó (1252-84).
Fill de Ferran III i de Beatriu, filla de Felip, duc de Suàbia En prendre possessió, en nom del seu pare, del regne de Múrcia 1243, sorgiren friccions amb Jaume I de Catalunya-Aragó, que prosseguia la reconquesta de València concordaren el tractat d’Almirra 1244 Rebellat el regne de Múrcia durant l’absència d’Alfons, que havia acudit al setge de Sevilla, l’ajudà a sotmetre’l l’infant Alfons d’Aragó 1248 Jaume I, reduí, el 1266 una nova revolta de Múrcia Alfons X, ja rei de Castella 1252, continuà la guerra amb Portugal per la possessió de l’Algarve 1253, al qual renuncià posteriorment També…
Cellera de Codalet
Art romànic
Situació Torre i un fragment de la muralla de la cellera de Codalet, que tenen adossats a la seva part interior edificis moderns ECSA - A Roura El poble de Codalet és a 1 km i al SW de la vila de Prada, amb la qual forma un continu urbà El barri antic de Codalet, amb l’església parroquial i les restes del recinte fortificat, és a l’extrem de migdia de la població, situada a la dreta de la ribera de Lliterà o de Taurinyà Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 40” N - Long 2° 25’ 1” E Des de l’interior del nucli de Prada cal agafar la carretera D-27 que passa per Codalet i continua vers el monestir…
Castell de Camprodon
Art romànic
El castell de Camprodon pertanyia al comtat de Besalú i no tenia assignat un terme concret, ja que fou construït al final del segle XII en un trasllat de la població autoritzat pel rei El lloc de Camprodon és documentat a partir de l’any 904, quan el bisbe de Girona, Servusdei, acudí a consagrar l’església de Sant Pere de Camprodon situada al pagus de Besalú, i l’erigí en parròquia i li subjectà diverses villes Posteriorment el comte Guifré de Besalú hi edificà un monestir, sense que mai no es constati l’existència de cap castell A partir del principi del segle XII es formà una vila al redós…
Santa Eulàlia de Crespià
Art romànic
Situació Façana de l’església de Santa Eulàlia de Crespià, ampliada als segles XVI i XVII amb una gran torre campanar amb una torrella d’angle L’edifici romànic es manté bàsicament entre les ampliacions tardanes F Tur Al nucli de la vila de Crespià, situat a cada banda de la riera del mateix nom, hi destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia i Sant Marc, al sector de migdia de la població, a la plaça de l’Església Mapa L38-11257 Situació 31TDG835708 Crespià és un municipi que es troba just al vèrtex nord-oriental de la comarca banyolina, en contacte estret amb la rodalia veïna pertanyent…
Bibliografia sobre l’estudi de les arts decoratives, les arts aplicades i les arts de l’objecte
La bibliografia que es presenta a continuació té una voluntat clarament historiogràfica, motiu pel qual recull una selecció de les publicacions més representatives dins l’evolució dels estudis de les arts decoratives, industrials o aplicades a Catalunya Mencionar els estudis publicats per cadascuna de les arts seria excessiu, atesa la quantitat de bibliografia específica que existeix Em remeto, doncs, als extensos reculls bibliogràfics que ofereixen els autors dels volums 10, 11, 12 i 13 d’aquesta mateixa collecció Ainaud, J Cerámica y vidrio , collecció Ars Hispaniae , vol X, Plus Ultra,…
Sant Bartomeu del Grau
Sant Bartomeu del Grau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector occidental de la Plana de Vic, de la qual el separa la costa o cinglera que fa d’espona, i s’estén vers l’W per l’altiplà del Lluçanès i vers la depressió d’Alboquers, al S El terme, allargassat, limita al N amb Sobremunt Lluçanès, a l’E amb Santa Cecília de Voltregà, Gurb, Vic i Santa Eulàlia de Riuprimer, al S amb Santa Maria d’Oló Moianès i a l’W amb l’enclavament de Muntanyola Osona, amb Oristà i Olost Lluçanès Drenen les terres del terme la riera de Sant Joan, la riera de Sant Bartomé, el torrent de Font Salada i la capçalera de la riera d’Olost…
Les multinacionals de les begudes. 1872-2007
Tenir a l’abast l’aigua per a beure és bàsic per a viure L’accés a l’aigua de pou, de cisterna, de bota i a les canalitzacions dels dolls d’aigua de les fonts és un dels eixos de les històries dels pobles A Barcelona, per exemple, hi ha tres fonts públiques gòtiques que ragen des de fa més de 600 anys Són la font d’en Fivaller a la plaça de Sant Just 1367, la de Santa Anna al Portal de l’Àngel 1375 i la de Santa Maria del Mar 1402 Però l’aigua dolça i potable és, històricament, un bé escàs Sortosament, hi ha el vi, la cervesa, els sucs de fruita, l’orxata, l’aigua mineral, la pasteurització i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina