Resultats de la cerca

S’inicià el 1948 al Tívoli Ping-pong Club juntament amb el seu germà Jordi També jugà al Montesco, l’Oasis, el Club de 7 a 9, l’Ariel i el Club Tennis Barcino Es proclamà campió d’Espanya individual 1959, de dobles 1957, 1960, 1961, 1963, 1964, 1971, dobles mixtos 1968, 1969, 1971, 1972 i per equips amb el Tívoli 1954, 1961, l’Osasis 1957, el 7 a 9 1963, 1964 i l’Ariel 1968 Entre el 1954 i el 1961 guanyà quatre cops el Campionat de Catalunya de dobles i cinc el d’equips Formà part de la selecció espanyola en tres Campionats del Món 1954, 1955, 1965 i dos d’Europa 1962, 1968

Format a Sant Carles, on després seria acadèmic i professor Entre les seves obres hi ha el bust de Gonçal Salvà Museu de Belles Arts de València i monuments a València al doctor Gómez Ferrer i a Sueca a les víctimes del motí del 1911

Doctor en medicina per la Universitat de Madrid, s’especialitzà en bioquímica, disciplina en la qual adquirí renom internacional Exercí de professor a la facultat de medicina de Barcelona 1946-50 i investigà a la University of Washington Medical School 1951-53 i al CSIC 1954-75 Fou professor i catedràtic 1976 de bioquímica de la facultat de medicina de Madrid Guardonat amb nombroses distincions acadèmiques, és autor d’un centenar de treballs, especialment sobre enzimologia

Cronista i arxiver de Villena, féu nombroses excavacions en aquell terme, incorporades al museu arqueològic local, fundat per ell el 1957, que des del 1967 du el seu nom i del qual fou director Publicà, entre altres obres, El yacimiento musteriense de la cueva del Cochino 1956, Bibliografía de Villena y su partido judicial 1958, El poblado de la casa de Lara 1961, El tesoro de Villena 1965, El oro de los tesoros de Villena 1969, i El Eneolítico en Villena Alicante 1981 i collaborà en diverses revistes especialitzades El 1982 obtingué el premi Montaigne

Virrei de Nova Espanya 1642-48, succeí el virrei Diego López de Pacheco, duc d’Escalona Dirigí una expedició a Califòrnia amb pocs resultats i fundà la ciutat de Salvatierra 1647 Entre el 1648 i el 1655 fou virrei del Perú Escriví un llibre, que s’ha perdut

Obrer tèxtil, installat a Catalunya des del 1913 i militant de la CNT des del 1917, fou un dels fundadors, vers la fi del 1922, del grup anarquista Los Solidarios, i poc després, el 1923, figurà en el primer comitè de relacions dels grups anarquistes de Catalunya Romangué a Barcelona sota la Dictadura i el 1925 fou empresonat a Saragossa Propagandista i membre, el 1932, del comitè nacional de la CNT, combaté violentament els trentistes en l’opuscle Los treinta judas El 19 de juliol lluità a Barcelona, a les Drassanes, al costat de Francisco Ascaso, i després es féu càrrec de la caserna de…

Estudià dret a Madrid i milità en el republicanisme federal Presidí la Unió Republicana de Cartagena en 1903-04 Conegué Lerroux 1904, s’installà a Barcelona el 1905 i aviat fou el seu secretari particular 1906-09 Fou regidor a partir del 1913 cap de la minoria radical a l’ajuntament, i alcalde de Barcelona 1917 Més tard, amb la proclamació de la Segona República, fou ambaixador a Portugal i, successivament, ministre de marina 1933-35, d’estat 1935 i d’instrucció pública 1935 en diversos governs de majoria radical S'anà implicant en els negocis foscs creats a l’entorn del partit i hagué de…

Sacerdot, fou organista de l’església arxiprestal de Vila-real Publicà Historia de Villarreal, La guerra de sucesión en Villarreal, Los músicos de la provincia de Castellón 1918 i altres obres d’història local

Defensa, el 1960 ingressà al juvenil del Futbol Club Barcelona procedent del Balaguer 1958-59 Passà per l’equip amateur 1961-62 i el Comtal 1962-63, i fou cedit a l’Hèrcules d’Alacant  1963-65 La temporada 1965-66 retornà al primer equip blaugrana, on romangué fins a la seva retirada 1976, on jugà en les posicions de mig volant dret, lateral dret, defensa central i defensa lliure Disputà 475 partits i marcà 7 gols Guanyà una Lliga 1974, dues Copes d’Espanya 1968, 1971 i una Copa de Fires 1966 En retirar-se, fou objecte d’un homenatge al Camp Nou, juntament amb Sadurní i Rifé 1976 Fou cinc…

Format inicialment sota la direcció dels pintors Joaquim Mir i Francesc Domingo, rebé, però, el veritable mestratge plàstic de l’escultor Manolo Hugué, amb qui convisqué durant setze anys a Caldes de Montbui Fou un dels fundadors del Cercle Maillol 1945 Durant tota la vida compaginà el treball a l’empresa familiar amb la pràctica artística Installat a Cabrera de Mar des dels anys seixanta, reflectí la seva inclinació per l’impressionisme en nombrosos paisatges i retrats a l’oli, tècnica que utilitzava amb preferència També conreà l’escultura, que mostra una clara afinitat amb la de MHugué