Resultats de la cerca

S’inicià a l’Epic de Terrassa, on jugaven els seus pares Amb ells voltà per diversos clubs de l’Estat fins que l’any 2000 tornaren a Catalunya, al CN Mataró Aconseguí set medalles d’or, tres de plata i dues de bronze en Campionats d’Europa en categories inferiors Fou campiona d’Europa com a mínim una vegada de les quatre modalitats individual, dobles, mixtos i per equips L’any 2002 guanyà el seu primer títol estatal individual absolut i fou convocada amb la selecció espanyola absoluta Disputà els Jocs Olímpics de Pequín 2008, Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016, diversos…

Especialitzat en les proves de fons, s’inicià al Reus Esportiu i posteriorment nedà pel CN Reus Ploms 1986-92, el CN Metropole Canàries 1992-94, el CN Sabadell 1994-98, el CN Terrassa 1998-99 i, ja en categoria màster, novament al CN Sabadell, des del 2003 Els seus principals entrenadors foren els holandesos Bas Stam i Paulus Wildeboer, i Joan Fortuny Entrenà a la residència Blume i al CAR de Sant Cugat En l’àmbit internacional, els seus millors èxits foren les medalles de bronze de 1 500 m lliure al Campionat d’Europa júnior 1991, la de plata a la Copa del Món en 25 km 1997 i l’…

Durant les dècades de 1950 i 1960, amb el seu cosí, Josep Manuel Anglada, donà un gran impuls a l’escalada amb la introducció de noves tècniques i l’obertura de vies, conegudes amb el nom Anglada-Guillamon, a parets de Montserrat, el Pedraforca, Riglos o Terradets També van realitzar diverses primeres escalades estatals a les Dolomites El 1961 participà en la primera expedició estatal als Andes del Perú, un projecte iniciat pel seu cosí Josep Manuel Anglada, Jordi Pons i ell mateix Els expedicionaris ascendiren diversos cims verges i aconseguiren la primera absoluta a l’aresta nord-est del…

Especialitzat en la modalitat d’espasa, s’inicià al club CS Tractorul Braşov i fou internacional amb la selecció romanesa L’any 2000 arribà a Catalunya de la mà de la Federació Catalana d’Esgrima FCE, on exercí com a mestre al Centre de Tecnificació d’Esplugues de Llobregat i als clubs Sala d’Armes Montjuïc i Club Gimnàs Llenas Des del 2007 és director tècnic de la federació catalana i membre del comité tècnic i de competicions de la federació espanyola També és àrbitre internacional categoria B d’espasa i floret, i autonòmic de sabre, i des del 2016, membre de la comissió d'arbitratge de la…

Format al BM Cardedeu, a dinou anys s’incorporà al BM Granollers, amb el qual debutà en la màxima categoria Passà pel BM Alzira 1990-94 i el BM Cantàbria 1994-99 abans de marxar a Alemanya, on jugà amb el TBV Lemgo 1999-2001 i el Frisch Auf Göppingen 2001-04 Retornà a la Lliga Asobal, a les files del BM Ciudad Real 2004-05, abans de retirar-se En el seu palmarès destaca la Copa del Rei 1992, tres Copes Asobal 1997, 1998, 2005 i una Supercopa d’Espanya 2004 Fou 177 vegades internacional i disputà els Jocs Olímpics de Seül 1988, Barcelona 1992 i Atlanta 1996, en els quals aconseguí la medalla…

A tretze anys s’inicià en l’esquí en les sortides que organitzava l’ONCE i participà en el Campionat d’Espanya per a deficients visuals Un any després, participà en el seu primer Campionat del Món Antonio Blanco la inicià el 1987 en el món de l’atletisme, i des de llavors compaginà les competicions d’esquí i d’atletisme Aconseguí la medalla d’or en descens en el Campionat del Món d’esquí alpí 1990 i la medalla d’or en salt de llargada en el Mundial d’atletisme 1990 En els Jocs Paralímpics d’hivern guanyà quatre medalles d’or en les proves de descens, eslàlom, eslàlom gegant i…

S’inicià a la Unió Esportiva d’Horta, amb la qual fou campió d’Espanya i de Catalunya en categoria júnior en 50 m, 100 m, 200 m, 400 m i 1500 m lliure L’any 1997 marxà al CN Hospitalet i, alhora, gaudí d’una beca al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat Després passà pel CN Catalunya 2003 i el CN Sant Andreu 2005 Especialitzat en proves de fons, en el seu palmarès figuren dues medalles de bronze 2000 en les curses de 5 i 25 km i una medalla de plata en 800 m lliures 2001, aconseguides en els Campionats d’Espanya, i una medalla d’or en els 5 km dels Campionats d’Espanya de llarga…

El 1986 s’afilià al Club Natació Catalunya, amb el qual feu la major part de la seva carrera esportiva Tanmateix, el 2001 marxà al Pro Recco italià i el 2003 tornà per jugar una última temporada amb el Club Natació Sabadell Guanyà la Copa d’Europa 1995, la Recopa d’Europa 1992, dues Supercopes continentals 1992, 1995, set Lligues 1988, 1989, 1990, 1992, 1993, 1994, 1998 i sis Copes del Rei 1987, 1988, 1990, 1992, 1994, 1997 Amb la selecció estatal júnior fou campió del Món 1987 i amb l’absoluta jugà 443 partits i disputà cinc Campionats del Món i vuit d’Europa, set Copes del Món i cinc Jocs…

Conegut com a Pérez-Dolz Estudià belles arts a Madrid Fou deixeble de Rafael Domènech Molt dedicat al batik , guanyà segona i primera medalles a les Exposiciones Nacionales de Madrid del 1920 i del 1924 i gran premi a l’Exposition Internationale des Arts-Déco de París del 1925 Exercí de professor a Madrid i Toledo i fou titular de tècnica i història de les arts decoratives i mestre de taller de batik a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona 1926-58 i auxiliar interí d’història de l’art a la de Sant Jordi 1943-57 Traduí i edità Cennini Tratado de pintura , 1950 Publicà llibres…

Ingressà a l’Academia de San Fernando el 1851 Des del 1856 patí d’una malaltia que limità les seves possibilitats La pintura italiana d’El Escorial li desvetllà l’interès per Itàlia i, passat un quant temps a França, s’establí a Roma el 1857 Iniciat en l’idealisme natzarenista Tobies i l’àngel , 1860-62, Madrid, Casón del Buen Retiro, ben aviat passà al realisme, sense deixar, però, la temàtica històrica Testament d’Isabel la Catòlica , 1864 —medalles d’or a Madrid 1864 i a París 1867— Presentació de Joan d’Àustria a Carles V , 1869 o La mort de Lucrècia , 1871 —medalla d’or a…