Resultats de la cerca
Es mostren 1972 resultats
Manuel Molí i Torrelles
Pintura
Pintor.
Es guanyà la vida com a manyà, ofici que abandonà al començament de la dècada de 1970 per dedicar-se exclusivament a la pintura Autodidacte, començà a exposar els seus dibuixos els anys cinquanta en galeries de Terrassa, la seva ciutat d’adopció, i també en altres localitats catalanes La seva primera exposició el 1973 a la Galeria Adrià de Barcelona causà un considerable impacte i li obrí la porta als circuits de les grans galeries europees Durant molts anys estigué vinculat a la galeria Buchholz de Berlín Les seves pintures i dibuixos, de caràcter oníric i amb una forta…
Manel Casserras i Boix
Folklore
Creador d’imatgeria festiva, especialment per a gegants.
Sastre d’ofici, s’inicià en els vestits per a imatgeria festiva quan el 1956 la Confraria de la Mare de Déu del Claustre de Solsona li encarregà la nova indumentària per al gegant Antoniu Ricu i una remodelació del cap del Bou amb motiu de les festes de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre El resultat tingué tant èxit que també li encarregaren de reconstruir els Gegants Vells, el 1959, i aconseguí crear unes figures d’allò més solemnes i impactants A partir d’aquests èxits inicials, el 1960 li encarregaren la reconstrucció dels Gegants del Pi de Barcelona i, el 1961, la…
pellisser | pellissera
Història
Oficis manuals
Menestral que manufacturava i venia pells de luxe, diferenciat del blanquer i de l’assaonador.
El seu desenvolupament gremial correspon als segles XIV i XV Els de València es regien per privilegis del 1329 i del 1392, tenien tallers comunitaris i s’extingiren a la darreria del segle XVI Una escissió produïda el 1444 donà lloc al nou gremi de guanters Durant el segle XIV es formà el gremi de Perpinyà i la confraria de Sant Martí de Girona, que comprenia pellissers i sastres 1387 Al segle XV aparegueren els gremis de Mallorca 1435 i de Lleida 1481 A Barcelona el gremi es formà entre el 1340 ordinacions conjuntes amb els blanquers, sota l’advocació de sant Agustí i el 1401 formació de la…
cabiscol
Cristianisme
Dignitat eclesiàstica de les catedrals i les col·legiates.
Té l’origen en l’ofici de cap d’escola de catedrals i monestirs, que comprenia l’ensenyament de les humanitats i del cant Del segle X al XIII exercia les funcions de cantor primer, i rebia també els noms de precentor , primicer i xantre Del segle XII al XV, als Països Catalans i d’altres llocs, el cabiscol dirigí les institucions docents de les ciutats episcopals, fins que les autoritats municipals se’n feren càrrec segle XVI, i aleshores la seva funció restà limitada a l’ensenyament musical a les escoles eclesiàstiques i a la direcció del cant coral A Tortosa, al País Valencià…
matalasser | matalassera
Indústria tèxtil
Persona que fa matalassos.
La fabricació de matalassos fou objecte de reglamentació per part del Consell de Cent de Barcelona durant el s XIV 1320, 1392, 1395, 1406 La corporació gremial data del 1373, i el 1433 obtingué el monopoli professional L’ofici experimentà una certa creixença a la primeria del s XVI ordinacions als de Mallorca el 1511 i als de València el 1517 a Barcelona, matalassers i vanovers units enfortiren llurs privilegis amb els concedits per Carles V 1358, 1542 i Felip II 1573, que els atorgà control sobre tota la vegueria de Barcelona Al s XVIII obtingueren noves ordinacions els gremis…
Galderic
Agronomia
Agricultor.
Fou canonitzat probablement en un concili provincial, a Narbona, vers el 990, i el seu lloc nadiu prengué el nom de Sant Galderic Fou venerat com a patró dels pagesos al Rosselló a la resta del Principat ho fou a l’alta edat mitjana, fins que fou substituït per sant Isidre, on hom ha celebrat, fins a èpoques recents, la seva festa en diversos indrets, amb ofici, recaptes, repartiment de coques, balls, etc Els monjos del Canigó en robaren una part de les relíquies En èpoques de secada hom les baixava en processó fins a la plana de Perpinyà i fins a mar N'escriví la vida, en…
Leonhard Hutz
Disseny i arts gràfiques
Història
Edició
Impressor alemany que probablement procedia del cercle de Hans Rix de Chur.
Installat a València almenys des del 1493, on publicà la Història de la Passió , de Bernat Fenollar 1493, i el quart volum Cartoixà Ludolf de Saxònia, traduït per Roís de Corella 1495, edicions fetes en companyia de Peter Hagenbach El 1496 imprimí a Salamanca amb un tal Lope Sanz probablement traducció dolenta d’un nom alemany un dels llibres més típics del seu estil d’illustració la Repeticions de amores e arte de ajedrez , de Luis de Lucena El 1499 era a Saragossa amb l’impressor GCoci, i l’associació perdurà fins el 1504, que obrí una impremta a València, on, el 1506, estampà l' Ars…
Vicent Clavel i Andrés
Literatura catalana
Editor, traductor i assagista.
Exercí bàsicament com a periodista El 1902 s’inicià en l’ofici a la redacció del diari republicà El Pueblo , on collaborà amb Blasco Ibáñez El 1913 passà a residir a Madrid, on formà part de les redaccions d’“El País” i “El Radical” El 1916 tornà a València, on fundà l’editorial Cervantes, de publicacions en castellà, i collaborà en periòdics populars d’orientació valencianista com “La Barraca” 1913 i en la collecció “El Cuento del Dumenche” 1919 El 1920 s’establí a Barcelona, on traslladà l’editorial, que reprengué associat amb Ferran Maristany Fou un dels fundadors de Casa…
Màrius Folch Llovera

Màrius Folch Llovera
Museu Colet
Espeleologia
Espeleòleg.
S’inicià a mitjan anys cinquanta i participà en activitats realitzades al massís del Garraf per la Secció d’Exploracions Subterrànies SES del Club Esquí Puigmal, del qual és soci Impulsà la Secció d’Investigacions Espeleològiques del Centre Excursionista Àliga i inventà el carburer d’acetilè d’autopressió, el qual rep el nom de carburer Folch El seu ofici d’artesà el convertí en l’especialista del grup a l’hora de reparar i renovar les eines per a la pràctica espeleològica Ha explorat la cova del Tornero Guadalajara i la cova Graderas Terol És un dels pioners de les exploracions…
Ramon Besa Camprubí
Periodisme
Esport general
Periodista.
S’inicià en El 9 Nou 1978-80 i, posteriorment, esdevingué cap d’esports del diari Avui 1980-84 Des del 1987 treballa a El País , del qual és redactor en cap d’esports També ha collaborat a la ràdio, especialment a Catalunya Ràdio des del 1984 i Ràdio Barcelona 1987 És professor de periodisme a la Universitat Ramon Llull, i vicedegà del Collegi de Periodistes Ha publicat diversos llibres, entre els quals cal esmentar Maradona, una història efímera 1998 i Del genio al malgenio 1999 Amb motiu del centenari del FC Barcelona promogué i prologà el volum Amb blau sofert i grana intens 1999…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina