Resultats de la cerca
Es mostren 3428 resultats
oscil·loscopi
A dalt, aspecte frontal d’un oscil·loscopi; abaix, esquema d’un oscil·loscopidotat del sistema de postacceleració (PDA)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell emprat per a observar i enregistrar fenòmens físics variables amb el temps que puguin ésser transformats en una magnitud elèctrica variable.
Tots els oscilloscopis emprats actualment són electrònics, puix que els avantatges aportats per aquests —especialment en la velocitat de resposta, manca d’inèrcia, precisió d’indicacions i de regulació, etc— els fan superiors als de tipus mecànic i electromagnètic El component essencial d’un oscilloscopi és el tub de raigs catòdics , generalment amb deflexió electroestàtica El tub va associat a quatre circuits electrònics l’amplificador vertical, l’amplificador horitzontal, l’amplificador de sincronisme i la base de temps a més, hi ha els circuits auxiliars per a l’enfocament, el…
mapa lingüístic
Lingüística i sociolingüística
Mapa on són cartografiades les respostes a un qüestionari que permeten l’estudi dels trets fonètics, morfològics, sintàctics, lèxics i etnogràfics dels parlars d’un o més dominis lingüístics.
liquiditat
Economia
Condició o característiques d’un actiu, generalment financer, que permeten la recuperació del valor de la inversió o col·locació de fons feta en comprar-lo, d’una manera immediata.
Hom entén aquesta recuperació del valor en diner de curs legal, motiu pel qual són considerats generalment actius líquids els que són monetitzables ràpidament sense pèrdua de llur valor Hom pot parlar, per tant, de situació de liquiditat de persones físiques o morals empreses, la banca i àdhuc tot un estat en tots els casos vol dir la quantitat de mitjans de pagament acceptats a disposició de cadascuna d’aquestes persones
hotel apartament
Establiment hoteler que, a més d’incloure els serveis propis d’un hotel, ofereix el servei d’allotjament en apartaments amb equipaments que permeten conservar, elaborar i consumir aliments.
codicologia
Diplomàtica i altres branques
Ciència del llibre manuscrit que consisteix en l’estudi arqueològic dels còdexs (també, de llibres impresos antics), en tots els components que permeten de refer-ne la història completa.
La codicologia, doncs, s’ocupa de la forma externa rotlle, còdex, la matèria papir, pergamí, paper i la preparació puntejat, ratllat, la composició dels quaderns alteracions d’ordre, afegits i folis mancants, l’escriptura paleografia, la distribució del text columnes, marges, glosses, indicacions auxiliars, colofons, les illustracions miniatures, caplletres, el sistema de còpia o transcripció del text les peciae , el dictat pecia, l’enquadernació, l’estat de conservació, les restauracions i tots els altres aspectes Com a ciència autònoma, la codicologia s’ha separat de la paleografia
comprovador de motors
Tecnologia
Conjunt d’aparells (tacòmetre, voltímetre, manòmetre, oscil·lògraf, etc) disposats en una mateixa instal·lació que permeten de comprovar les diferents parts del motor sense haver-ne de desmuntar cap element.
Hom pot comprovar el nombre de revolucions per minut, la pressió de la bomba de carburant, la compressió en els cilindres, els diferents elements de la installació elèctrica, l’avanç de l’encesa, el contingut del CO en els gasos d’escapament, etc
anhidrobiosi
Biologia
Estat de suspensió temporal de les activitats vitals que permeten que un animal o un vegetal pugui sobreviure durant un temps indeterminat en un medi mancat de condicions biògenes.
analitzador de transistors
Física
Aparell de mesura electrònic que té per finalitat efectuar en un transistor les mesures que en permeten obtenir els paràmetres, les característiques i el comportament a unes condicions donades.
segon principi de la termodinàmica
Física
Principi que diu que les transformacions termodinàmiques més probables que poden tenir lloc en un sistema aïllat són aquelles en les quals la variable extensiva, anomenada entropia (S), augmenta o roman constant, segons que la transformació sigui irreversible o reversible, respectivament.
El segon principi ja fou enunciat per Carnot el 1824, restringit a les màquines tèrmiques, i afirmava que, per a produir treball a partir d’energia tèrmica, cal disposar d’una diferència de temperatures Hom l’escriu formalment d Sg0 Tenint en compte aquesta relació, Clausius, que considerà que el segon principi era un postulat, afirmà que, atès que hi ha una munió de transformacions termodinàmiques que són irreversibles, l’entropia de l’Univers tendeix a un valor màxim, en arribar al qual desapareixen tots els fenòmens tèrmics Clausius justificà, doncs, la fi del món amb el segon principi de…