Resultats de la cerca

De posició molt acomodada —la seva família era propietària d’una de les principals fàbriques de porcellana de Llemotges—, fou mecenes d’artistes amics Establert a Ceret 1908, hi acollí Manolo Hugué 1910, que li havia fet el primer retrat que hom coneix obra de l’escultor 1908, Ceret, Museu d’Art Modern Un retrat seu fet per Modigliani és una de les millors obres d’aquest autor ~1914, Milà, coll Mattioli Com a pintor fou, segons Apollinaire, un cubista tímid i delicat Membre destacat de la primera escola de Ceret, on residí fins el 1924, amb Pierre Brune fou impulsor i fundador del Museu d’Art…

El 1891 s’uní a Joan Montseny Federico Urales Collaborà a La Tramuntana  i El Productor , i participà en el segon Certamen Socialista Barcelona, 1889 A Madrid dirigí nominalment La Revista Blanca  i hi collaborà en la primera època 1898-1905 també collaborà a Tierra y Libertad  1903-04 Com a publicista insistí especialment en l’alliberament de la condició social de les dones, i en la segona època de La Revista Blanca  Barcelona, 1925-36 centrà les seves collaboracions en la història del moviment anarquista i sindicalista a Espanya en especial hi publicà una secció regular…

Secretari general de la Societat d’Estudis Catalans 1915-21, s’ocupà de l’òrgan de l’entitat, Revue Catalane Fou membre de la Colla del Rosselló i un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or 1924 És autor dels reculls de poesia El clam roig 1917, sobre la guerra, Fa sol i plou 1932 i Jocs de miralls 1963, de les obres de teatre Amos i domèstics 1912, Aqueixa mainada 1913 i L’àvia 1962, de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles 1917 i Gatimells 1918, de notes de folklore i de conferències El 1917 l’IEC premià una monografia seva sobre El català al…

El sector de la riba esquerra és molt estret i limita amb l’abrupta serra que separa les valls de la Tet i de l’Aglí només permet l’establiment de poblacions i els grans regadius des de Cornellà de la Ribera en avall Pesillà de la Ribera, Vilanova de la Ribera, Baó, Sant Esteve del Monestir El sector de la riba dreta és més ample i regat, principalment, pel canal de Corbera, que ressegueix les darreres elevacions dels Aspres, límit meridional de la plana Illa, Nefiac, Millars, Sant Feliu d’Amunt, Sant Feliu d’Avall i el Soler són els nuclis de població de la riba dreta, a més de Corbera de…

Fills i collaboradors seus foren Pere Baró — 1400, autor de les pintures de l’armari de Pasiols 1397 i del retaule de Santa Maria de la Mar, i Joan Baró , que treballà al palau reial de Perpinyà en la decoració de fustes i en la pintura de vidrieres Fill d’aquest fou Joan Baró — 1458, que decorà les vidrieres de la seu d’Elna 1448

A la seva vora dreta ha estat emplaçat l’aeroport de Perpinyà, dit aeroport de la Llavanera

Després de la invasió de Felip l’Ardit del 1285, les monges cercaren refugi a Perpinyà i compraren unes quantes cases prop de l’església de Sant Narcís El 1360 Urbà V els concedí de poder-se establir definitivament a Perpinyà A mitjan s XVI només hi havia l’abadessa i dues monges, i l’abat de Santes Creus, a qui havia estat confiada l’abadia, extingí la comunitat femenina les monges es traslladaren a Vallbona i a Sant Hilari de Lleida i al seu lloc establí, el 1576, un priorat masculí, que subsistí fins a la Revolució Francesa, bé que els darrers temps ja no tenia…

Potser era fill de Nicolau de Llupià, senyor de Canet senyoria que li fou confiscada per Lluís XI el 1463 No reconegué la sobirania de Lluís XI sobre el Rosselló, i fou declarat rebel i li foren confiscats els béns 1476, fins a la restitució del comtat per part de Carles VIII, el 1493 Es casà en primeres noces amb Jacmina, filla del conseller Francesc Sarribera, i foren pares de Pere de Llupià i Sarribera, el qual fou pare de Francesc Gilabert de Llupià

Era pròxima al palau comtal Al seu emplaçament fou construït des del 1324 un temple gòtic que seria la futura catedral de Perpinyà

Obtingué el Premi de Roma amb la cantata La vendetta 1838 Fou director d’orquestra a l’Òpera de París i al Théâtre Italien Escriví música d’església i les òperes L’hôtesse de Lyon 1844, Le mousquetaire 1844 i Tabarin 1852