Resultats de la cerca
Es mostren 2772 resultats
John Quincy Adams

John Quincy Adams
© Fototeca.cat
Història
Estadista nord-americà, fill de John Adams.
Graduat en lleis 1790, fou ambaixador a la Haia i a Berlín fins el 1800, senador 1803-08 i ambaixador a Sant Petersburg 1809-11 i a Londres 1815-17 El president Monroe el nomenà secretari d’estat 1817-25 i esdevingué el teòric de la seva famosa doctrina internacional L’adquisició de Florida 1819 i de Louisiana i ensems el reconeixement de la independència de les antigues colònies espanyoles 1822 foren els fruits del seu intransigent panamericanisme El Democratic Party el portà a la presidència dels EUA 1825-29 Durant tota la seva gestió política fou un decidit abolicionista El senat se li…
Georges Darmois
Matemàtiques
Matemàtic francès, germà d’Émile-Eugène Darmois.
Professor d’estadística a les universitats de Nancy 1919-33 i de París 1935 i de física matemàtica a la Universitat de París 1949-60 Ocupà la direcció de l’Institut de Statistique de París 1934 i la presidència de l’Institut Internacional d’Estadística 1953-60 Membre de l’Académie des Sciences, ha estat un dels representants més destacats de l’escola francesa contemporània d’estadística —molt interessant per les seves aplicacions a la psicologia i la biologia—, amb valuoses aportacions a les teories de la probabilitat i de la informació Cal remarcar les seves investigacions en…
Gimnàs Gibert
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat l’any 1882, fou un dels primers gimnasos de la ciutat Practicà la cultura física de tradició higienista El 1900 s’adherí a la Federació Gimnàstica Espanyola Inicialment, estava ubicat al casc antic de Barcelona però es traslladà al carrer de Llúria Al principi del segle XX fou seu del X Football Club, a les files del qual destacà Pere Gibert L’any 1906 rebé la placa de l’Associació de Clubs de Football de Barcelona El mateix any, representants de tots els clubs de futbol catalans s’hi reuniren per constituir la Federació Catalana de Clubs de Football Posteriorment, l’X FC…
Comença el judici per les targetes opaques
Seixanta-cinc exdirectius de Caja Madrid i Bankia, entre els quals hi ha l’antic president de Caja Madrid Miguel Blesa i l’exministre de Finances espanyol, expresident de l’FMI i expresident de Bankia, Rodrigo Rato, són els acusats en el judici pel cas de les targetes opaques, o targetes black Les dues entitats facilitaven a directius i membres del consell d’administració targetes de crèdit de lliure disposició que no tributaven enlloc Les quantitats retirades amb aquestes targetes entre els anys 2003 i 2011 els anys anteriors han prescrit sumen més de 9 milions d’euros La Fiscalia demana…
Joaquim Torra és investit president de la Generalitat de Catalunya
Joaquim Torra és elegit nou president de la Generalitat de Catalunya pel Parlament de Catalunya en segona votació i majoria simple Torra obté 66 vots a favor de JxCat i ERC, 65 en contra Cs, PSC i Catalunya en Comú i 4 abstencions de la CUP El dia anterior aquesta formació ratificà en un consell polític aquesta posició, sense la qual era impossible l’elecció Torra fou designat el dia 10 de maig candidat a la presidència per Carles Puigdemont , el president actualment a l’exili, destituït en aplicació de l’ article 155 i reclamat pels tribunals espanyols El 17 de maig, Torra pren possessió com…
República Catalana
Història
Estat català creat a Barcelona el 16 de gener de 1641, per la Junta de Braços del Principat, a proposta de Pau Claris, com a definitiva separació de l’obediència a Felip IV de Castella, que havia envaït el Principat guerra dels Segadors.
Pau Claris, amb tot, evità una proclamació oficial de la República, potser per no excloure una pau negociada La creació d’una república havia estat aconsellada per Richelieu com a solució al conflicte, però el seu representant, BDu Plessis-Besançon, féu que l’ajut francès fos deliberadament ineficaç i ambigu fins que, el 23 de gener, amb l’exèrcit castellà a les envistes de Barcelona, les autoritats catalanes s’avingueren a posar el Principat sota la sobirania de Lluís XIII de França Tanmateix, abans que el rei francès s’avingués explícitament a jurar les lleis i constitucions,…
Santa Magdalena de Bell-lloc

Vista de l’església nova de Santa Magdalena de Bell-lloc
© CIC-Moià
Església
Església del municipi de Sallent (Bages).
Vora el mas Martorell, en un relleix de la serra capçalera del Pla de Bages i dominant les terres planes per on circula la séquia que duu l’aigua del Llobregat a Manresa, les ruïnes de l’esglesiola romànica de Santa Magdalena de Bell-lloc conserven el record del petit veïnat o sagrera, especialment documentat al segle XIV És també una fita curiosa de la història de la séquia de Manresa, ja que aquí van reunir-se, un dia de l’any 1345, representants de Vic i de Manresa tractant de resoldre les diferències que havien sorgit entre la ciutat i el bisbe a causa d’aquella obra tan important De la…
fortunyisme

Detall de La promesa (1880), de Francesco Paolo Michetti (Galeria Nacional d’Art Modern, Roma)
© Corel
Pintura
Corrent pictòric d’abast europeu, desvetllat per l’èxit de la pintura de Marià Fortuny i Marsal, que transcorregué bàsicament al darrer terç del segle XIX.
Als Països Catalans fou una de les encarnacions més sòlides de l’art establert de l’època, i en són típics representants Joaquim Agrassot, Bernat Ferrandis, Ramon Tusquets, Tomàs Moragas, Josep Tapiró, Ramon Amado, Baldomer Galofre, Josep Llovera, Gabriel Puig i Roda i, en certa manera, Antoni Fabrés certes obres d’Antoni Gisbert, de Francesc Domingo, d’Antoni Muñoz i Degrain i d’Enric Serra també hi són assimilables Arrelà també amb força a la resta de la península Ibèrica, especialment en l’obra de José Jiménez Aranda i Eduardo Zamacois A França, on tingué un bon representant…
Joseph de Maistre
Filosofia
Història
Política
Polític i filòsof savoià.
Fou un dels principals representants de la reacció tradicional contra la Revolució Francesa, la qual combaté intellectualment i pràcticament Lliurat a l’apologia de la teocràcia pontifícia, fou un dels inspiradors de l’ultramuntanisme del s XIX Al racionalisme del s XVIII oposà el sentit comú i la fe Segons ell, el pecat original ha deixat l’home en una situació d’insuperable impotència per a conèixer per si mateix la veritat i el bé social Així, l’home s’ha de sotmetre a l’autoritat de Déu, representada legítimament només pel papa i els monarques És autor de Considérations sur…
neopositivisme
Filosofia
Nom genèric donat al pensament elaborat per un conjunt de filòsofs que, entroncats remotament amb Hume i amb Comte, recullen les aportacions de Mach, de Frege, de la logicomatemàtica de Russell i Whithead, i de Wittgenstein.
A part les escoles de Berlín Reichenbach i de Münster Scholz i dels independents BEMoore i Popper, el nucli més destacat fou el cercle de Viena Schlick, Carnap, Neurath, Feigl, Kraft, etc, defensor d’una filosofia —el positivisme lògic— entesa, d’una banda, com a denúncia de les pseudoproposicions metafísiques —només vàlides emotivament—, i de l’altra, com a anàlisi de les proposicions de les ciències positives —veritables en tant que empíricament “verificables"— i de les ciències matemàtiques —veritables en tant que merament formals i tautològiques— La dispersió del nucli vienès per part del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina