Resultats de la cerca
Es mostren 3109 resultats
Ashikaga
Història
Família noble japonesa a la qual estigué vinculat el shōgunat del 1338 al 1573.
Senyors de Mikawa i Kazusa, ajudaren, primerament sota el seu cap Takauji, la temptativa de restauració del poder imperial contra els shōgun Kamakura per part de Go-Daigo, del 1331 al 1336 Aquest darrer any, però, Ashikaga Takauji, irritat per les mesures centralitzadores de l’emperador, el deposà i el substituí per Kōmyō, de la branca dinàstica rival Takauji fou elevat al shōgunat el 1338 La guerra civil, que s’allargassà fins el 1392, acabà amb la derrota dels partidaris de Go-Daigo pel tercer shōgun Ashikaga, Yoshimitsu 1368-94 Des d’aquest moment els Ashikaga presidiren un…
Capella de Sant Marçal (Cerdanyola del Vallès)
Art romànic
D’aquesta església, avui desapareguda, en consta l’existència l’any 1042, gràcies a la deixa feta pel prevere Bonfill d’una terra situada, segons diu l’escriptura, a l’església de Sant Marçal Poc temps després, un document del 1054 fa esment del castell de Sant Marçal, la qual cosa mostra que des de temps molt reculats, la capella començà a donar nom al castell de Cerdanyola Aquesta esglesiola depenia eclesiàsticament de la parroquial, dedicada a sant Martí així consta en l’acta de consagració d’aquest temple, datada l’any 1144, en la qual es declara que li era subjecta juntament amb els seus…
Bernardo Ottani
Música
Compositor italià.
Alumne de GB Martini, el 1765 ingressà a l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya Des del 1769 fou mestre de capella de les esglésies de San Giovanni in Monte i de Santa Lucia, a la mateixa ciutat El 1778 fou nomenat mestre de capella i de música del Collegio degli Innocenti a Torí, càrrec que ocupà fins a la seva mort Ottani fou un apreciat autor de música sacra Destaquen sobretot les seves quaranta-sis misses i els seus oratoris També escriví obres escèniques d’estil napolità -representades en moltes ciutats italianes i d’altres països d’Europa-, i fou un dels compositors més representats al…
Josep Massot Reynier
Historiografia catalana
Magistrat i historiador del dret d’expressió francesa.
Vida i obra Pertanyent a la burgesia liberal de la Restauració borbònica, estudià a la Sorbona i al Collège de France, a París El 1831 fou cap de servei del ministre de Justícia i el 1839, advocat general als jutjats de Montpeller Publicà articles sobre la teoria del dret i és conegut pel seu estudi “Les coutumes de Perpignan suivies des usages de la dîme, des plus anciens privilèges de la ville et de documents complémentaires, publiés en roman et en latin”, publicat el 1848 en el Bulletin de la Société Archéologique de Montpeller L’arxiver JA Brutails, personalitat de la…
Paco Font
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Industrial dels rams tèxtil i la restauració, tingué una notable presència en l’àmbit amateur terrassenc a partir del 1955 Filma Font La seva obra, en què predomina el protagonisme de la dona, es caracteritza per una clara tendència cap al melodrama, en què destaca com a narrador expert Aconseguí diversos guardons de primer rengle als concursos del CEC i un primer premi al millor argument a la copa internacional de Cinema Amateur de Carcassona França per La taza de café Manías 1955 Altres films 1956 Amargo revivir CM 1957 Luces de sangre CM Ella CM 1958 El mundo al revés CM…
La Veu del Montserrat
Portada del primer número de La Veu de Montserrat
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari en català fundat per Jaume Collell a Vic el 2 de febrer de 1878; a la fi del 1900 passà a ésser mensual.
Fou, de fet, una creació personal de Collell, que hi publicà una gran quantitat d’articles, però hi collaboraren també destacades personalitats, especialment Jacint Verdaguer i Torras i Bages a partir del 1880 Fou un portaveu del catolicisme moderat català, i sostingué violentes polèmiques amb el Diari Català i amb el Centre Català de Valentí Almirall Des de les seves pàgines foren impulsades nombroses campanyes catalanes, sobretot la del millenari de Montserrat 1880 i la de la restauració de Ripoll 1886 El 1890 Collell deixà la publicació, després d’intentar de traslladar-la a…
La Traca
Portada de La Traca (20-06-1931)
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari satíric en català dialectal fundat a València el 1884 per Manuel Lluch i Soler.
Dedicat a combatre la política de la Restauració i el clericalisme, aconseguí una ràpida difusió el 1885 ja feia un tiratge de 20 000 exemplars i sofrí repetides persecucions judicials per injúries a la monarquia Interrompé la seva publicació en el número 113, quan Lluch i Soler era a la presó El títol, amb un gran prestigi en la memòria popular, fou aprofitat en diverses temptatives posteriors 1908, La Traca Nova , 1909 i 1911 El 1912 Vicent MCarceller en reprengué l’edició i n'accentuà el seu caràcter republicà i anticlerical, al qual afegí una bona dosi d’humorisme eròtic Pel…
Teodoric
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (904-937).
Sembla que succeí Frodoí en la seu barcelonina, però potser no immediatament Després de la mort violenta del comte Guifré I el Pelós i del trasbals produït al comtat de Barcelona, es dedicà a la restauració d’esglésies, com la de Parets 904, les de Cervelló 904 i 910, que concedí al monestir de Sant Cugat del Vallès, i més endavant les de l’Ametlla i la Roca del Vallès 932, ajudat primer pel comte Guifré II-Borrell I i després pel comte Sunyer I Reuní un sínode a Barcelona el 906, amb l’assistència de l’arquebisbe Arnust de Narbona i altres bisbes catalans, per tractar del bisbat…
Manuel Gasset i Mercader
Història
Militar
Militar.
Nasqué a França durant l’exili dels seus pares gironins, el militar Jaume Gasset i Raimunda Mercader en tornar la família a Girona fou inscrit al llibre de baptismes de la catedral, i així ésser considerat gironí Lluità a la primera i segona guerra Carlina Membre del partit moderat, fou governador militar de Jaén 1856-58 i comandant general de Ceuta 1858-59 A la guerra d’Àfrica es distingí en els alts de Benzú 1859 També fou destinat a Mèxic, on en 1861-62 fou cap de les tropes d’ocupació espanyola a la fortificació mexicana de San Juan d’Ulúa, al Port de Veracruz hi romangué fins que fou…
Amics de Besalú i el seu Comtat
Historiografia catalana
Entitat fundada l’any 1958 amb seu a Besalú (Garrotxa), amb l’objectiu de promoure el ric patrimoni històric, artístic, arquitectònic, paisatgístic i turístic de l’esmentada vila.
És presidida per una junta directiva i una junta d’honor, de la qual formen part les autoritats locals i les persones amb mèrits, que es reuneix anualment Amb el temps, s’han anat fundant delegacions en l’àmbit de l’antic comtat de Besalú És també Centre d’Iniciatives Turístiques, Grup Local dels Amics dels Castells, associació adherida a Hispània Nova i al Patronat Francesc Eiximenis, i també a d’altres associacions afins nacionals i estrangeres La tasca principal d’aquesta entitat és la restauració de monuments —amb el suport d’organismes provincials i estatals—, com ara la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina